Compra de la Louisiana: diferència entre les revisions

La ciutat de [[Nova Orleans]] controlava el [[riu MississippíMississipí]], per la seva ubicació privilegiada a prop de la desembocadura. Ja s'havien intentat altres ubicacions sense èxit. Per tant, el seu port i tot el curs del riu eren molt importants per al tràfec de productes agrícoles entre les diverses regions dels territoris estatunidencs a l'oest dels [[Apalatxes]]. El [[Tractat de Pinckney]], signat amb [[Espanya]] el [[27 d’octubre]] de [[1795]], concedia als comerciants estatunidencs el "dret de dipòsit" a [[Nova Orleans]], és a dir, que podien utilitzar el seu port per emmagatzemar-hi els productes que s'havien d'exportar. El tractat també els reconeixia el dret a navegar per tot el [[riu MississippíMississipí]], que s'havia convertit en la via imprescindible per al comerç dels territoris occidentals dels [[Estats Units]].<ref>Meinig, D.W., ''The Shaping of America: Volume 2'', Yale University Press, 1993. ISBN 0-300-06290-7</ref> El [[1798]] [[Espanya]] va revocar el tractat, amb el natural disgust dels estatunidencs, però el [[1801]] el nou governador espanyol [[Juan Manuel de Salcedo]] va restablir el "dret de dipòsit". [[Napoleó Bonaparte]] havia recuperat la [[Louisiana (Nova França)|Louisiana]] per a [[França]] el [[1800]], mercès al [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|Tractat de Sant Ildefons]]<ref>{{es}} [http://books.google.cat/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA692,M1 Tratado de San Ildefonso de 1800], (text complet)</ref> (la Louisiana havia estat colònia espanyola des de [[1762]]). Tanmateix, el tractat fou mantingut en secret, i la Louisiana romangué sota control espanyol fins que el [[30 de novembre]] de [[1803]], només tres setmanes abans de la cessió als [[Estats Units]], [[Espanya]] cedí el control efectiu del territori a [[França]].

Els negociadors estatunidencs pensaven que Napoleó podia retirar la seva oferta en qualsevol moment, deixant els Estats Units sense cap possibilitat d'adquirir Nova Orleans. Per tant, van acabar acceptant el [[30 d’abril]]. El tractat es va signar el [[2 de maig]] del [[1803]]. El [[14 de juliol]] va arribar el document a [[Washington, D.C.|Washington]]. El Territori de la Louisiana era immens, i s'estenia des del [[Golf de Mèxic]] al sud fins a la [[Terra de Rupert]] al nord, i des del [[riu MississippíMississipí]] a l'est fins a les [[Muntanyes Rocalloses]] a l'oest. Els Estats Units van doblar de cop el seu territori per un preu de menys de 3 centaus per acre. És veritat que la suma de diners no era massa important, en termes relatius, però per a un país jove com era [[Estats Units]], va representar un capital considerable i fins i tot es va haver d'endeutar per poder-lo pagar. Tanmateix, es pot considerar el negoci més rendible de la història. A més, la transacció es va fer sense que ningú sabés exactament les característiques del territori que uns venien i els altres compraven, ja que era una zona molt extensa encara inexplorada, i tampoc no existia cap tractat amb Espanya que determinés el límit entre aquest territori i el del Virregnat de [[Nova Espanya]]. Havia començat l'aventura del [[Far West]].

Els límits de la conca del [[riu MississippíMississipí]], definits per les capçaleres de tots els seus emissaris per la banda dreta, foren considerats els del nou territori, per part dels Estats Units. La seva extensió s'estimava basant-se en les exploracions de [[René Robert Cavelier de La Salle|Robert La Salle]].

De seguida es va generar una disputa amb [[Espanya]] per aquesta qüestió. Els límits del territori no havien estat fixats en el [[Tractat de Fontainebleau (1762)|Tractat de Fontainebleau]] ([[1762]]), pel qual França el cedia a Espanya,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rodriguez |nom=Junius P. |títol=The Louisiana Purchase: A Historical and Geographical Encyclopedia |url=http://books.google.cat/books?id=Qs7GAwwdzyQC&pg=PA379&dq=Fontainebleau+1762&hl=ca&sa=X&ei=RXNUUuXxIojSsgaC1ICQDA&ved=0CEcQ6AEwAw#v=onepage&q=Fontainebleau%201762&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2002 |pàgines=379 |isbn=157607188X}}</ref> ni en el [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|Tractat de Sant Ildefons]] de [[1800]], de retrocessió a França, ni tampoc en el definitiu acord de compra de [[1803]].<ref>{{ref llibre |cognom= Schoultz |nom= Lars |títol= Beneath the United States |any= 1998 |editorial= Harvard University Press |isbn= 9780674922761 |pàgines= 15–16}} online at [http://books.google.cat/books?id=Qxhd5QIQGQcC Google Books]</ref> Els Estats Units reclamaven que la Louisiana incloïa tota la part occidental de la conca del riu Mississipí fins a la [[divisòria d’aigües]] de les [[Muntanyes Rocalloses]] i també la terra que s'estenia al sud-est fins al [[Río Bravo|Rio Grande]]. Espanya insistia que comprenia només la meitat occidental de la conca del MississippíMississipí, amb les ciutats de [[Nova Orleans]] i [[Saint Louis (Missouri)|Saint Louis]].<ref>{{ref llibre |cognom= Hämäläinen |nom= Pekka |títol= The Comanche Empire |any= 2008 |editorial= Yale University Press |isbn= 978-0-300-12654-9 |pàgines= 183}}</ref> La relativament estreta franja de la [[Louisiana (Nova Espanya)|Louisiana]] inclosa al Virregnat de la [[Nova Espanya]] fou una província especial sota la jurisdicció de la Capitania General de [[Cuba]], mentre que la vasta regió que s'estenia cap a l'oest el [[1803]] encara era considerada com una part de la Comandància General de les [[Províncies Internes]]. La Louisiana mai no va ser considerada com una de les Províncies Internes de la Nova Espanya.<ref>{{ref llibre |cognom= Weber |nom= David J. |títol= The Spanish Frontier in North America |any= 1994 |editorial= Yale University Press |isbn= 9780300059175|pàgines= 223, 293}} online at [http://books.google.cat/books?id=KOPdX2qaVrkC Google Books]</ref>

El límit oriental de la Louisiana comprada era el [[riu MississippíMississipí]], des del seu naixement fins al [[paral·lel 31º nord]], si bé les fonts del riu Mississipí (el [[Llac Itasca]]) encara no es coneixien. Però el límit est al sud del paral·lel 31º no estava clar; els Estats Units reclamaven tota la terra fins al [[riu Perdido]], mentre que Espanya deia que la frontera de la seva colònia de [[Florida]] estava fixada en el riu MississippíMississipí. Al principi del [[1804]], el Congrés va acordar la [[Mobile Act]], que considerava la [[Florida occidental]] integrada als Estats Units (actualment, és la sortida al mar dels estats de [[Mississipí]] i [[Alabama]]). El [[Tractat d'Adams-Onís]], signat amb Espanya el [[1819]], va resoldre definitivament aquesta qüestió, i actualment el paral·lel 31º nord i el riu Perdido constitueixen les fronteres nord i oest, respectivament, de la [[Florida continental]] o occidental.

El límit meridional respecte de la Nova Espanya al principi tampoc no estava gens definit; el [[Tractat de Terra Neutral]] del [[1806]] va crear una franja de ningú al llarg del [[riu Sabine]] durant un temps, fins que el [[Tractat d'Adams-Onís]], el [[1819]], va començar a fixar la línia divisòria.

Després de l'[[expedició de Lewis i Clark]], el govern dels Estats Units va maldar per posar sota el seu control tota la regió, ja que el comerç al llarg dels rius Mississipí i Missouri encara estava controlat per comerciants britànics i francesos i els seus aliats indis, especialment els [[sauk]]. [[Fort Bellefontaine]] fou reconvertit en un post militar estatunidenc a prop de [[Saint Louis (Missouri)|Saint Louis]] el [[1804]]. El [[1808]] es van construir dos nous forts militars que incorporaven sengles factories comercials, [[Fort Osage]] al riu Missouri i [[Fort Madison]] a l'alt Mississippí. Durant la [[Guerra Anglo-Americana de 1812-1815]], els [[Regne Unit|britànics]] i els seus aliats indis van desfer les forces nord-americanes a l'alt MississippíMississipí; tant Fort Osage com Fort Madison foren abandonats, igual que diversos forts construïts pels americans durant la guerra, incloent-hi [[Fort Johnson]] i [[Fort Shelby]], a [[Wisconsin]]. Després que fos confirmada la possessió estatunidenca de la regió pel [[Tractat de Ghent]], es van edificar o bé ampliar forts al llarg dels rius MississippíMississipí i Missouri, incloses l'ampliació de Fort Bellefontaine i la construcció de [[Fort Armstrong]] ([[1816]]) i de [[Fort Edwards]] ([[1816]]) a [[Illinois]], [[Fort Crawford]] ([[1816]]) a [[Prairie du Chien]], [[Fort Snelling]] ([[1819]]) a [[Minnesota]], i [[Fort Atkinson (Nebraska)|Fort Atkinson]] ([[1819]]) a [[Nebraska]].<ref>Prucha, Francis P., ''The Sword of the Republic: The United States Army on the Frontier 1783–1846'', Macmillan, New York, 1969.</ref>