Herba sardinera: diferència entre les revisions

'''Chenopodium''': nom genèric que deriva de la particular forma de les fulles similars a les potes d'oca: del grec χήν /''chen''/ (oca) i πούς /''pous''/ (peu) o πόδιον /''podion''/ (peu menut).<ref>http://www.treccani.it/vocabolario/ricerca/chenopodium/</ref>.

'''vulvaria''': l'epítet específic esdevé del terme llatí ''vulvarius'' (genitals femenins), en referència a l'olor a peix de les seues fulles.<ref>http://www.calflora.net/botanicalnames/pageV.html</ref>.

Es tracta d'una espècie [[subcosmopolita]] (latemediterrània)<ref>http://www.floracatalana.net/chenopodium-vulvaria-l-</ref> que habita a herbassars nitròfils antropitzats, com ara: camps de cultiu, voreres de camins, en general viu a llocs remoguts, sovint als solars de les ciutats. Forma part de la vegetació ruderal.<ref>http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/5159.html</ref>. Present arreu dels [[Països Catalans]] i introduïda al sud d'África, [[Amèrica del Nord]] i [[Austràlia]].

[[Teròfit]] [[herbaci]], pot presentar una postura prostrada, molt ramificat, de 20 a 50 cm d'alçada.<ref>http://www.florasilvestre.es/mediterranea/Amaranthaceae/Chenopodium_vulvaria.htm</ref>. D'olor a peix podrit, presenta les fulles amplament ovals, no més llargues que el doble de la seua amplària,<ref>http://www.unavarra.es/herbario/htm/Chen_vulv.htm</ref>, amb el marge enter de color gris i farinoses per l'anvers. Les flors reunides en inflorescències petites<ref>http://botanicavirtual.udl.es/fam/quenopodiacies/chenopodium_arv.htm#chenopodium_vulvaria</ref> estan compostes per cinc [[tèpals]] fusionats per la base amb cinc [[estams]] i dos [[Estigma (botànica)|estigmes]]. Floreix des de maig fins a l'octubre, i germina al març. El fruit és un [[aqueni]] que conté llavors lenticulars llises i negres. El seu [[nombre cromosòmic]] és 2n = 18 / 36.<ref>https://www.floravascular.com/index.php?spp=Chenopodium%20vulvaria</ref>.

Entre els seus components actius es troba la trimetilamina, que és la causant de l'olor tan desagradable que desprèn aquesta planta. També conté sals amòniques, malat càlcic, nitrats i fosfats, entre altres substàncies. La vulvària és una d'aquestes plantes de les que antigament es pensava que curava qualsevol tipus de dolència, és a dir, una [[panacea]]. S'ha pogut comprovar, però, que no té tantes aplicacions com se li atribuïen, però tot i això pot emprar-se en bastants casos. Actualment s'utilitza com [[antiespasmòdic]], [[Reumatisme|antireumàtic]] i [[emmenagog]]. Es diu que és una planta molt útil, especialment per a les dones, ja que és bona per a combatre les malalties de l'úter, provocar la [[menstruació]], facilitar parts i alleujar dolors de matriu. També s'empra com [[antihelmíntic]].<ref>https://rednaturaleza.com/plantas-medicinales/vulvaria-chenopodium-vulvaria</ref>.

'''Decocció''': s'empren 100 grams de planta per cada litre d'aigua, la qual ha de bullir i després afegir la planta. Deixar-la durant 10 minuts i es cola.<ref>https://www.tusplantasmedicinales.com/vulvaria/</ref>.