J. R. R. Tolkien: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Mitologia europea: info i referència |
|||
Línia 250:
Tolkien es va inspirar en la literatura, la [[Vers al·literatiu|poesia]] i la [[Paganisme germànic|mitologia]] dels antics [[Germànics|pobles germànics]], principalment els [[anglosaxons]], els quals eren la seva àrea d'especialitat, tant per elecció com per interès. Aquestes fonts d'inspiració van incloure obres de la [[literatura anglosaxona]] com ''[[Beowulf]]'', [[Saga (literatura)|sagues nòrdiques]] com les sagües ''[[saga Völsunga|Völsunga]]'' i ''[[Hervarar saga ok Heiðreks|Hervarar]]'',<ref group="lower-alpha">Com explica Christopher Tolkien a ''Hervarar Saga ok Heidreks Konung'' (Universitat d'Oxford, Trinity College). B. Litt. thesis. 1953/4. [Any incert], ''The Battle of the Goths and the Huns'', a: Saga-Book (University College, Londres, per la Viking Society for Northern Research) 14, part 3 (1955–56) [http://www.tolkiensociety.org/tolkien/bibl4.html]</ref> l{{'}}''[[Edda poètica]]'', l{{'}}''[[Edda prosaica]]'', el ''[[Cant dels Nibelungs]]'', i nombroses obres relacionades culturalment.<ref name=DayTolkiensRing>{{ref-llibre|nom=David|cognom=Day|enllaçautor=David Day (Canadian)|data= 1 febrer 2002|títol=[[Tolkien's Ring]]|lloc= New York|editorial=Barnes and Noble|isbn = 1-58663-527-1|llengua=anglès}}</ref> Tot i les similituds de la seva obra amb la ''saga Völsunga'' i el ''Cant dels Nibelungs'', les quals van ser les bases pel cicle operístic de [[Richard Wagner]] ''[[L'anell del nibelung]]'', Tolkien en va criticar qualsevol comparació directe, assenyalant al seu editor que "tots dos anells eren rodons, i aquí s'acaben les comparacions." No obstant, algúns crítics<ref>Alex Ross, [http://www.newyorker.com/archive/2003/12/22/031222crat_atlarge "The Ring and The Rings: Wagner vs. Tolkien"] (en anglès), ''The New Yorker'', 22 de desembre de 2003. Recuperat el 2 de desembre de 2011.</ref><ref>[[Spengler (pseudonym)|Spengler]], [http://www.atimes.com/atimes/Front_Page/EA11Aa02.html The 'Ring' and the remnants of the West] (en anglès), ''Asia Times'', 11 de gener de 2003. Recuperat el 27 d'abril de 2009.</ref><ref>Spengler, [http://www.atimes.com/atimes/Front_Page/ID24Aa01.html Tolkien's Christianity and the pagan tragedy] (en anglès), ''Asia Times'', 11 de gener de 2003. Retirat el 27 d'abril de 2009.</ref> creuen que Tolkien va estar, de fet, influït per Wagner en certs aspectes de la seva obra, com ara el "concepte d'un anell que dóna al seu possessor el domini del món ...".<ref>[http://tolkienonline.de/etep/1ring5.html Tolkien's Ring and Der Ring des Nibelungen], capítol 5 a Harvey, David (1995). ''[http://tolkienonline.de/etep/ring_toc.html One Ring to Rule them All]'' (en anglès). Penjat el 20 d'octubre de 1995. Recuperat el 27 d'abril de 2009.</ref> De fet, dues de les característiques de pròpies de l'[[Anell Únic]], el fet de ser malvat ''per se'' i el poder corruptiu de ments i voluntats d'altres personatges, no es troben presents en les fonts mitològiques, però si que tenien un paper central en l'òpera de Wagner.
La seva afició per la mitologia era coherent amb la seva fe catòlica, el bisbe Newman que va ser professor del tutor de Tolkien, afirmava que la mitologia pagana ben entesa era una preparació per a l'evangeli.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ker|nom=Ian|títol=John Henry Newman: Una biografía|url=https://books.google.es/books?id=UF_OgHmgvTwC|edició=|llengua=Castellà|data=2010|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=8498402824}}</ref>
Tolkien també va reconèixer diverses influències no germàniques en algunes de les seves històries i idees. L'obra de [[Sòfocles]], ''[[Èdip Rei]]'', va inspirar elements d{{'}}''[[El Silmaríl·lion]]'' i d{{'}}''[[Els fills d'en Hurin]]''. A més, la primera vegada que Tolkien va llegir la traducció de [[William Forsell Kirby]] del ''[[Kalevala]]'', el poema èpic finès per antonomàsia, encara assistia a la King Edward's School. Tolkien descrivia el personatge [[Väinämöinen]] com una de les seves influències per desenvolupar en [[Gàndalf|Gàndalf el Grís]]. A més, l'[[antiheroi]] del ''Kalevala'', [[Kullervo]], va ser descrit com una inspiració per [[Turin|Turin Turambar]].<ref>{{ref-web|cognom=Handwerk|nom=Brian|data= 1 març 2004|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2001/12/1219_tolkienroots.html|títol=Lord of the Rings Inspired by an Ancient Epic|obra= National Geographic News|consulta= 13 març 2006|llengua=anglès}}</ref> [[Dimitra Fimi]], [[Douglas Allen Anderson|Douglas A. Anderson]], John Garth i molts altres prominents acadèmics i experts en Tolkien creuen que l'autor anglès també va rebre influències d'una llarga varietat d'històries i llegendes [[Mitologia celta|celtes]] ([[Mitologia irlandesa|irlandesa]], [[Mitologia escocesa|escocesa]] i [[Mitologia gal·lesa|gal·lesa]]).<ref>{{ref-publicació|cognom= Fimi|nom= Dimitra|any= 2006|títol= 'Mad' Elves and 'elusive beauty': some Celtic strands of Tolkien's mythology|publicació= Folklore |volum= 117|exemplar= 2|pàgines= 156–170 |editorial= West Virginia University Press|issn = 1547-3155|doi = 10.1080/00155870600707847 |jstor=30035484 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Fimi |nom= Dimitra |any= 2007 |títol= Tolkien's '"Celtic" type of legends': Merging Traditions |publicació= [[Tolkien Studies]] |volum= 4 |pàgines= 51–71 |editorial= West Virginia University Press | issn = 1547-3155 | doi = 10.1353/tks.2007.0015|llengua=anglès}}</ref> Tot i així, quan el primer manuscrit d{{'}}''El Silmaríl·lion'' va ser rebutjat, en part per la semblança que tenien els noms amb la llengua celta, Tolkien va negar qualsevol origen cèltic:▼
▲Tolkien també va reconèixer diverses influències no germàniques en algunes de les seves històries i idees. L'obra de [[Sòfocles]], ''[[Èdip Rei]]'', va inspirar elements d{{'}}''[[El Silmaríl·lion]]'' i d{{'}}''[[Els fills d'en Hurin]]''. A més, la primera vegada que Tolkien va llegir la traducció de [[William Forsell Kirby]] del ''[[Kalevala]]'', el poema èpic finès per antonomàsia, encara assistia a la King Edward's School. Tolkien descrivia el personatge [[Väinämöinen]] com una de les seves influències per desenvolupar en [[Gàndalf|Gàndalf el Grís]]. A més, l'[[antiheroi]] del ''Kalevala'', [[Kullervo]], va ser descrit com una inspiració per [[Turin|Turin Turambar]].<ref>{{ref-web|cognom=Handwerk|nom=Brian|data= 1 març 2004|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2001/12/1219_tolkienroots.html|títol=Lord of the Rings Inspired by an Ancient Epic|obra= National Geographic News|consulta= 13 març 2006|llengua=anglès}}</ref> [[Dimitra Fimi]], [[Douglas Allen Anderson|Douglas A. Anderson]], John Garth i molts altres prominents acadèmics i experts en Tolkien creuen que l'autor anglès també va rebre influències d'una llarga varietat d'històries i llegendes [[Mitologia celta|celtes]] ([[Mitologia irlandesa|irlandesa]], [[Mitologia escocesa|escocesa]] i [[Mitologia gal·lesa|gal·lesa]]).<ref>{{ref-publicació|cognom= Fimi|nom= Dimitra|any= 2006|títol= 'Mad' Elves and 'elusive beauty': some Celtic strands of Tolkien's mythology|publicació= Folklore |volum= 117|exemplar= 2|pàgines= 156–170 |editorial= West Virginia University Press|issn = 1547-3155|doi = 10.1080/00155870600707847 |jstor=30035484 |llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Fimi |nom= Dimitra |any= 2007 |títol= Tolkien's '"Celtic" type of legends': Merging Traditions |publicació= [[Tolkien Studies]] |volum= 4 |pàgines= 51–71 |editorial= West Virginia University Press | issn = 1547-3155 | doi = 10.1353/tks.2007.0015|llengua=anglès}}</ref> Tot i així, quan el primer manuscrit d{{'}}''El Silmaríl·lion'' va ser rebutjat, en part per la semblança que tenien els noms amb la llengua celta, Tolkien va negar qualsevol origen cèltic:{{cita|No cal ni dir que no són cèltics! Ni ho són els contes. Conec elements celtes (molts en la seva llengua original, irlandès o gal·lès), i sento per ells cert desagradament: principalment per la seva manca de significat fonamental. Tenen colors brillants, però són com vitralls trencats recomposts sense cap disseny. De fet són bojos, com el vostre lector diu, però no crec que jo ho sigui.<ref>''Letters'', no. 19.</ref><ref name="letter144"/>}}
==== Catolicisme ====
| |||