Revisió del 15:13, 23 juny 2018 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.166 edits mCap resum de modificació Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 15:38, 23 juny 2018 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.166 edits m →‎En la toponímia Edició següent →
Línia 27: == En la toponímia == Amb la disparició de l'espècie des de l'alta edat mitjana a la conca del Mediterrani també van desaparèixer les paraules derivades del nom llatí medieval ''fiber, feber'' (conservada en llengües germàniques com ''bever'' (neerlandès), ''beaver'' (anglès) o ''~~bieber~~biber'' (alemany)) si bé que van ser substituïdes per la paraula científica d'origen grec ''castor''. Animal popular, va deixa traces en la toponímia. Hi ha arguments que La Febró al marge del Siurana no provindria de Villa Fabrorum, com ho pretenia Coromines, però sí de ''fiber'', com altres noms de llogarets a marge de rius a la península: Febros, Fibros, Febres, [[Les Febres]] i Feveros.{{sfn\|Bramon\|2001\|p=796}} [[Fitxer:DEU Bevern Bremervörde COA.svg\|miniatura\|100px\|Castor a l'escut del poble de Bevern a la Baixa Saxònia]]Al nord del Pirineu, no es pot comptar els topònims i hidrònims que són una record de l'omnipresència del castor: Bièvre, Biévène, Biberbach, Biberach, Beverhout, Beveren, Biberbach, Beverbek, Westbevern, Bever, Bevermeer, Bevern, Beverau, Beverbach, Beverwijk, Castricum… == Imatges ==

Castor europeu: diferència entre les revisions