Gastronomia del País Valencià: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit erro d'estil: "fideuà" és una paraula pròpia d'un registre col·loquial, no d'una enciclopèdia. Cal gastar la forma estàndard "fideuada"
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 56:
 
== Salses ==
*[[Fitxer:All i oli.JPG|miniatura|Allioli]][[Allioli]].
* [[Mullador]].
* [[Picada]].
Línia 72:
* [[Arrop i tallaetes]]. Unes postres fetes amb [[most]] de raïm i trossos de fruita.
* [[Fartons]].
*[[Fitxer:Figes albardaes.jpg|miniatura|Figues albardades]][[Figues albardaes]], tradicional per [[Falles]] a la ciutat de [[València]], però postres típiques per sant Josep a moltes comarques no falleres.
* [[Corona de glòria]]. Dolç típic de la comarca de La Safor. Consisteix en un bescuit cobert amb merenga i farcit amb capes d'una massa formada per llet, ratlladura de llima, ametlles i fruita, normalment pomes. També es pot afegir canyella.
* [[Coques cristina]]. Coques d'ametla molt típiques a [[La Safor]].
Línia 86:
 
Potser la beguda més popular en les [[Comarques Centrals del País Valencià]] siga l'[[herbero]] (o herberet), beguda alcohòlica feta utilitzant herbes de la Serra de Mariola. També és de destacar el [[Café-licor]], típic de la ciutat d'Alcoi, i la [[cassalla]], una beguda derivada de la destil·lació de l'anís molt coneguda a la comarca de la [[Safor]] i [[La Ribera del Xúquer]].
[[Fitxer:Plat de rollets i copa de moscatell.jpg|miniatura|Plat de rollets i copa de moscatell]]
 
Hi ha tres [[denominació d'origen|denominacions d'origen]] al País Valencià: [[DO Alacant]], [[DO Utiel-Requena]] i [[DO València]]. Les zones de conreu del vi són sobretot a la vall de [[Vinalopó]], a la [[vall d'Alfàndec]] ([[Ribera Alta]]) a [[Moixent]] i [[Fontanars]] ([[Costera]]), al [[Serrans]], a la [[Foia de Bunyol]], i a la [[Plana d'Utiel]]. A Utiel, es produeix [[cava (beguda)|cava]]. Moscatell o [[mistela]] es produeix sobretot a la [[Marina Alta]] i la vall d'Alfàndec.