Gènova: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 174:
Testimoni notable de la Gènova medieval és l'anomenada Comanda de San Giovanni di Prè, un hospital medieval amb església annexa que va pertànyer a l'[[Orde de Sant Joan de Jerusalem|orde dels Hospitalers]].
La Plaça De Ferrari, centrada per una font monumental, actua com a nexe d'unió entre la ciutat vella i la ciutat contemporània. Allà hi conflueixen el Palau Ducal, seu històrica del govern de la República de Gènova, el [[Teatro Carlo Felice|Teatre Carlo Felice]] (destruït durant la Segona Guerra Mundia, reconstruit 1981-90) i altres edificis notables com la Borsa (Dario Carbone, 1912) o la seu del govern de la Liguria
La Galeria Giuseppe Mazzini, de finals del segle XIX, és un bon testimoni d'aquesta tipologia arquitectònica tan arrelada a Itàlia (Milà, Nàpols)
La Plaça de la Victòria (''Piazza della Vittoria'') constitueix un ampli espai enjardinat amb testimonis de l'urbanisme d'època feixista com els edificis porticats que la flanquegen i, sobretot, l'arc de triomf que la presideix, erigit l'any 1931 i dedicat als italians morts en la Primera Guerra Mundial. En un extrem de la mateixa plaça es troba l'escalinata dita "de les caravel·les". També és de l'època feixista el gratacels anomenat Torre Piacentini (obra de l'arquitecte [[Marcello Piacentini]])
El port és un dels llocs més emblemàtics de Gènova amb símbols històrics com la llanterna / far i el Palau de Sant Jordi (actualment seu de l'autoritat portuària) o símbols del rellançament contemporani de la ciutat com l'Aquari, el més gran d'Europa, el museu del mar (projecte de l'arquitecte espanyol Guillermo Vázquez Consuegra) o la Biosfera i el ''bigo'', icones de la intervenció de l'arquitecte genovès [[Renzo Piano]] en tota l'àrea portuària
| |||