Cens de Caracena: diferència entre les revisions

En el segle XIX, Tomás González, arxiver de [[Arxiu General de Simancas|Simancas]], va ser el primer a publicar les dades del cens ([[1829]])<ref>Pérez Moreda, V. i Reher, D.S.(1988). ''Demografía histórica de España''. Madrid: Ediciones El Arquero. ISBN 84-86902-03-7. Vegeu pàgina 361.</ref> i va afegir la xifra de 12.327 cases per a la ciutat de València, que mancava al manuscrit de 1609. Es tracta d'una dada presa d'una font que no consignà, encara que sembla raonable; si s'accepta, el regne de València devia tenir 96.731 cases l'any 1609, és a dir, 65.016 de cristians (62,2&nbspthinsp;%) i 31.715 de [[moriscs]] (32,8&nbspthinsp;%), atés que València era, segons tots els indicis, una població exclusivament cristiana.

El cens, encarregat a l'administració militar, fou en realitat una avaluació feta pels agents del virrei amb dades que van subministrar els senyors, la major part dels quals residien a València, ja que l'objectiu era conéixer el volum de la població [[Moriscs|morisca]], que devia ser expulsada. Els preparatius de l'[[expulsió dels moriscs]] eren secrets, i per això no hi degué haver un veritable treball censal. Un 46,7&nbspthinsp;% de les 525 dades que inclou acaben en xifra zero, com si es tractara d'arredoniments. De fet, el document és manco detallat que els precedents de [[1563]] i [[1602]], presenta alguns buits locals i les xifres que ofereix són massa elevades. Per exemple, s'hi varen detectar sobreestimacions de l'ordre d'un 70&nbspthinsp;% a la [[Valle de Ayora|Vall d’Aiora]],<ref>Lapeyre, H. (1986). ''Geografía de la España morisca''. València: Diputació. L'edició original és francesa (París 1959).</ref> a l'àrea d'[[Artana]],<ref>A l'[[Alcúdia de Veo]] i [[Benitandús]], a l'àrea d'Artana, hi ha una divergència molt gran entre les dades del susdit cens (210 cases) front a l'estimació de Jofré de Blanes, encarregat de certes tasques d'[[expulsió dels moriscos]], qui, en una missiva sense data anotà que hi havien 46 cases i 190 habitants entre Benitandús i l'Alcúdia de Veo. Vegeu {{citar ref | cognom = Lomas Cortés| nom = Manuel| títol = El proceso de expulsión de los moriscos de España (1609-1614)| editorial = PUV| lloc = València| data = 2016 (segona ed.) | pàgines = 118| url = | llengua = castellà| isbn= 978-84-370-9993-4}}</ref> a [[Xestalgar]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Jiménez Cervera |nom=F.J|enllaçautor= |coautors= |títol= Gestalgar: contribución a su historia|url= |editorial= Ediciones La Sirena|col·lecció= |lloc=València|data=2009|pàgines=58|isbn=978-84-92692-04-0}} En aquest cas, el Cens de Caracena dóna una xifra aberrant: 270 cases, front a les 150 consignades pel mateix senyor, en [[Baltasar de Montpalau i Ferrer]]. </ref> a [[Benilloba]] i a altres indrets. Malgrat tot, és un cens útil per quant cobreix un moment clau de l'[[època preestadística]] i permet conéixer la població del [[regne de València]] a nivell municipal.<ref>{{Ref-llibre |cognom1=Bernat |nom1=J.S. |cognom2=Badenes|nom2=M.À|enllaçautor= |coautors= |títol= Crecimiento de la población valenciana (1609-1857). Análisis y presentación de los censos demográficos|url= |editorial= Alfons el Magnànim|col·lecció= Arxius i Documents|lloc=València|data=1994|pàgines=133-151|isbn=9788478220984}} A diferència de Lapeyre, aquests autors (Bernat i Badenes) ofereixen les dades següents: 65.144 llars de [[cristians vells]] i 32.915 de [[cristians nous]], que fan un total de 98.059 llars.</ref>