Narcís Casanoves i Bertran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Ampliació de la bibliografia i l'obra de Narcís Casanoves i Bertran |
||
Línia 14:
| ocupacio = Compositor i organista
}}
'''Narcís Casanoves i Bertran''' ([[Sabadell]], el [[Vallès Occidental]], principis de febrer de [[1747]] - [[La Vinya Vella (Esparreguera)|la Vinya Vella]], [[Esparreguera]], el [[Baix Llobregat]], [[1 d'abril]] de [[1799]]) fou un compositor, organista i monjo benedictí català de l'escola de Montserrat.<ref name="Codina">{{ref-llibre|cognom=Codina |nom=Daniel |títol= 6 sonates per a piano|editorial= L'Abadia de Montserrat|lloc= |data= 1997|isbn=8478268359 }}</ref><ref name=nomen>{{ref-web|cognom=Nomenclàtor|url=http://coneix.sabadell.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=17537&Itemid=122|consulta=25 març 2014|títol=Carrer de Narcís Casanoves|editor=[[Ajuntament de Sabadell]]}}</ref>
== Biografia ==
Casanoves era fill d'adroguers. El seu pare, Narcís Casanoves i Portell (1719-1750), era una persona considerada a Sabadell, ja que durant anys va formar part del consistori municipal i fins i tot en fou batlle en diverses ocasions.<ref name="Codina" /><ref name=nomen/> Vers els nou anys va ingressar a l'[[escolania de Montserrat]] i estudià música sota el mestratge de [[Josep Antoni Martí|Josep Martí]], [[Benet Julià]]<ref name="Codina"/> i Benet Valls, que va ser el seu mestre d'orgue, instrument en què excel·lí com a intèrpret i va ser considerat un dels millors de la seva generació<ref>{{Ref-llibre|cognom=Codina|nom=Daniel|títol=Història de la música Catalana, Valenciana i Balear IX, Diccionari A-H|url=|edició=|llengua=Català|data=|editorial=edicions 62|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>. L'any [[1763]], en setze anys, va ingressar com a monjo al monestir.<ref>{{GEC|0015621|Narcís Casanoves i Bertran}}</ref>
Musicalment, va excel·lir com a organista, com a hàbil improvisador i com a compositor, emmarcat dins l'anomenat [[estil galant]], precursor del [[Classicisme]]. Sobretot va destacar en l'orgue, instrument que va ser el seu preferit durant tota la seva vida, en el qual va excel·lir per la seva capacitat d'improvització i per la facilitat tècnica i agilitat de mans que tenia, a més de la bellesa formal i musical de les seves composicions. Els anys compressos entre 1784 i 1799 foren el període on el compositor va escriure la major part de les seves obres vocals que se li coneixen, obres totes per al servei litúrgic de Montserrat, amb acompanyament d'orgue i/o d'orquestra. La seva música, tant purament instrumental com la vocal, va causar admiració en el seu temps, i després de la seva mort, tant per la bellesa formal i melòdica com per l'expressivitat i recta dicció del text llatí. Casanoves va tenir molts deixebles, alguns dels quals van esdevenir músics notables a Catalunya; entre d'altres podem destacar Josep Vinyals i Galí, Jacint Boades i Casanoves, Benet Brell i Cols; Ramon Marsal i Bogunyà, Pau Marsal i Bogunyà; Josep Marinel·lo i Guardiola, etc.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Codina|nom=Daniel|títol=Història de la música Catalana, Valenciana i Balear IX, Diccionari A-H|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=edicions 62|lloc=|pàgines=135|isbn=}}</ref>
L'obra musical de Casanoves, editada en bona part, comprén unes seixanta-cinc obres per a tecla, en les quals domina el gènere sonata monotemàtica, en dues parts; també va escriure obra per orgue, com són els passos i els partits de mà dreta i de mà esquerra destinada als apranents d'orgue i clavecí. L'obra coral, recollida gairebé tota en un volum manuscrit, ofereix una llista de seixante-tres obres, destinades totes a la litúrgia o a les celebracions religioses de Montserrat, totes amb llatí. Va escriure música vocal en llatí, per a veus soles, amb acompanyament d'orgue i d'orquestra i moltes obres per a tecla. Se li coneixen misses, magníficats, responsoris, lamentacions, antífones marianes i lletanies. Destaquen especialment els 18 ''Responsoris per al tridduum pasqual'' i els ''Responsoris de Nadal''.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Codina|nom=Daniel|títol=Història de la Música, catalana, Valenciana i Balear IX, Diccionari A-H|url=|edició=|llengua=|data=|editorial=|lloc=|pàgines=135|isbn=}}</ref>
Els darrers anys de la seva vida, es dedicà a formar musicalment els escolans.<ref name="Codina" /> Casanoves va morir a la Vinya Vella, un mas que els monjos tenien prop d'Esparreguera, on s'havia retirat a fer repòs per prescripció mèdica.<ref name="nomen" />
== Obra ==
| |||