Diferència entre revisions de la pàgina «John Churchill (1r duc de Marlborough)»

m
(wd)
m (→‎Final del joc: correcció)
Els Aliats confiaven que la victòria en una gran batalla faria que Lluís XIV acceptés les exigències de pau Aliades, però després de Malplaquet, la batalla més sagnant de la guerra, aquesta estratègia va perdre la seva validesa: Villars només havia d'evitar la derrota per haver d'acceptar una pau de compromís que seria inevitable.<ref>Jones: ''Marlborough'', 185</ref> Al març de 1710 es reprengueren les converses de pau a [[Geertruidenberg]], però de nou Lluís XIV no acceptaria les exigències Whig a retirar el seu nét, [[Felip V d'Espanya|Felip V]], d'Espanya. Públicament Marlborough es mostrava d'acord amb la línia del govern, però en privat tenia seriosos dubtes sobre pressionar als francesos a acceptar una pau deshonrosa.<ref>Jones: ''Marlborough'', 215</ref>
 
Tot i que el Duc només era un obsevadorobservador a Geertruidenberg, el fracàs de les negociacions donà arguments als seus detractors conforme estaca prolongant deliberadament la guerra per al seu propi profit. Tot i que no volia, tornà a estar en campanya a la primavera, capturant [[Douai]] al juny, abans de capturar [[Béthune]], [[Saint-Venant]], i [[Aire-sur-la-Lys]] al novembre. Malgrat això, el suport a la política probèlica dels Whigs s'esfumava en aquells moments. El govern no havia tingut temps per cohesionar-se i per tenir confiança mútua (particularment després de l'[[Henry Sacheverell|afer Sacheverell]]), quan al juny el pla preparat per Harley per trencar-la va ser portada a la Reina.<ref>Trevelyan: ''England Under Queen Anne'', III, 40</ref> Sunderland va ser acomiadat al juny, seguit per Godolphin (que s'havia negat a tallar els seus lligams amb Sarah) a l'agost. En seguiren més. El resultat de les eleccions generals de l'octubre va ser una victòria aclaparadora dels Tory, així com una victòria de la política pacifista. Malgrat tot, Marlborough continuà al capdavant de l'exèrcit. Juntament als derrotats, els holandesos, Eugeni i l'Emperador, li demanaren que es quedés en la causa comuna, mentre que els nous ministres, sabent que haurien de portar a terme una nova campanya, li requerien que mantingués la pressió sobre l'enemic fins que fessin els seus preparatius per la pau.<ref>Trevelyan: ''England Under Queen Anne'', III, 69</ref>
 
El Duc, molt més prim i alterat, tornà a Anglaterra al novembre. La seva relació amb Anna havia tingut diversos contratemps en els darrers mesos: la Reina s'havia negat a concedir-li el nomenament de Capità General vitalici que li havia demanat, i havia interferit en els nomenaments militars.<ref>Contra els desigs de Marlborough, i d'acord a la proposta de Harley, la Reina havia nomenat a pel càrrec de [[Conestable de la Torre]], i donà la coronelia dels Oxford Dragoons a Jack Hill, germà d'Abigail Masham.</ref> El dany fet a la posició general de Marlborough va ser substancial perquè era molt visible. Ara, però, la qüestió principal era la Duquessa, car el creixent ressentiment vers Harley i Abigail havien persuadit finalment a la Reina a acomiadar-la. Marlborough visità a Anna el 17 de gener de 1911 en un darrer intent per salvar la seva esposa, però ja no es deixà portà i demanà a Sarah que li tornés la Clau Daurada (el símbol del seu càrrec) en dos dies, advertint-lo "''No parlaré de cap altra cosa fins que no tingui la clau.''"<ref>Hibbert: ''The Marlboroughs'', 268. Abigail Masham and the [[Elizabeth Seymour, Duchess of Somerset|Duchess of Somerset]] divided between them Sarah's places at court, and in bitterness she retired to her newly built mansion of [[Marlborough House]].</ref>
15.387

modificacions