Imanol Larzabal Goñi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
Va començar a cantar en [[euskera]] el [[1964]]. El seu primer disc va aparèixer sota pseudònim, titulat de la mateixa manera, ''Mikel Etxegaray''. El 1971, després de ser empresonat durant sis mesos per terrorisme, organització i propaganda il·legal, es va exiliar a França, on va contactar amb futurs amics i col·laboradors com [[Paco Ibáñez]], el grup bretó [[Gwendal]] o [[Elisa Serna]]. Després de l'amnistia de [[1977]], va tornar a Espanya i va continuar la seva carrera musical al País Basc, comprometent-se en diverses iniciatives de defensa de la cultura i la llengua basques, com la marxa reivindicativa anual en favor de l'euskera, ''[[Korrika]]'', i musicant composicions de [[Jon Mirande]], [[Mikel Arregi]], [[Koldo Izagirre]], [[Xabier Lete]] i [[Juan Mari Lekuona]].
El [[1986]] va participar en un concert en homenatge a l'exactivista d'[[ETA]] [[Dolores González Katarain|Yoyes]], assassinada pels seus antics companys en la localitat d'[[Ordizia]]. La participació en aquest homenatge li va valer ser boicotejat pel seu públic, el sector social simpatitzant amb ETA. En els anys següents va rebre amenaces de mort i va rebre suport per molts companys de professió en un concert (''Beldurraren kontra'', «contra el por») que es va convertir en un al·legat contra ETA, cosa que va dificultar la seva vida al País Basc fins al punt de veure's obligat a exiliar-se en l'any [[2000]].
Va morir sobtadament d'un [[accident vascular cerebral]] ==Discografia==
| |||