Refresc: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 14:
La més antiga gasosa que encara es comercialitza al continent americà és la colombiana Kola Roman (1865), seguida de l'equatoriana Fioravanti (1878), després li continua la mexicana Toni-Col (originalment coneguda com a Tony-Co) produïda el 1887.
 
El 1885, W.B. Morrison un farmacèutic propietari de "Old Corner Drug Store" en [[Waco (Texas)]] va desenvolupar un distingit sabor en la seva font de soda. El seu nom [[Dr Pepper]], la més antiga gasosa, que encara es ven als [[Estats Units]].<ref>{{ref-web|url=http://topics.nytimes.com/top/news/business/companies/dr-pepper-snapple-group-inc/index.html |títol=Dr Pepper Snapple Group Inc. |consulta=19/8/2013 |obra= |editor=nytimes |data=19/8/2013 |llengua=anglès }}</ref> Gairebé de forma simultània(1886), un altre farmacèutic, anomenat [[John S. Pemberton]], experimenta amb herbes i espècies com [[nou de kola]] africana i ella fullfulla de [[Erythroxylum coca|coca]] a la ciutat de [[Atlanta]]. El resultat, una beguda que va batejar com [[Coca Cola]]. Pemberton mor després de només un any i mig d'haver introduït al mercat el nou producte. El 1898, un farmacèutic de [[Carolina del Nord]], Caleb Bradham, busca un tònic per al [[mal de cap]] a la qual li agrega [[pepsina]]. El 1903, va registrar la marca d'aquesta beguda com "[[Pepsi]]".
 
Neix una nova indústria: la de les gasoses. Un dels reptes va ser la distribució d'aquesta beguda que fins ara havia de ser barrejada en el moment del consum. La solució era embotellar la beguda, però existien problemes tècnics d'aconseguir un segellat hermètic que permetés conservar el gas. Es van fer molts intents de tancament fins que s'inventa la tapa tipus "corona" que permet tancar una [[ampolla]] de vidre. Amb el temps a l'ampolla li succeirien altres alternatives d'envasat com la llauna i l'ampolla de plàstic. Actualment les ampolles de plàstic (del tipus [[PET]] o [[politereftalat d'etilè]]) ofereix una solució lleugera, lliure d'olor i irrompible.
Línia 20:
En [[San Luis (Arizona)]], es crea una fórmula amb sabor de llima-llimona que és llançada l'any 1929. El producte arribaria a anomenar [[7 Up]]. Després de la [[Gran Depressió]] el negoci de la gasosa es va expandir. Per aquella època hi havia prop de 600 begudes amb gust de llima-llimona. 7 Up va aconseguir sobreviure i ser líder de mercat, en la seva categoria de beguda no-Cola.
 
Com a resposta a [[7 Up]], The Coca-Cola Company introdueix la marca [[Sprite]] el 1961, sense aconseguir danyar seriosament el seu lideratge, fins que en els anys 80 forzanforcenn als seus embotelladors a embotellar Sprite en detriment de 7 Up.
 
El 1963, Coca-Cola Company introdueix la primera gasosa "dietètica" o de baixes calories: [[TaB]].
 
En els 60 es dispara una forta competència pel domini del mercat de les begudes de cola. L'anomenada "Guerra de les CuesColes", porta a [[Coca Cola]] i [[Pepsi]] a intensificar les seves campanyes de màrqueting. Pepsi desenvolupa una imatge jove mentre que Coca Cola, una mica més formal, insta a l'esperança i l'esport. Als 80 Pepsi llança "The Pepsi Challenge" que consistia en una prova de sabor a cegues, on la majoria dels consumidors va preferir Pepsi per sobre de Coca Cola.
 
[[Coca Cola]] en els anys posteriors va treure noves línies de productes. El 1985 pateix un revés en llançar una nova fórmula per a la Coca Cola, que no va ser reeixida i els consumidors exigeixen el retorn de la fórmula original. Coca Cola torna amb la "Coca Cola Clàssica". El 1982 es llança Diet Coke.
Línia 41:
|-
|Zero
|Gasosa sense resgens de sucre
|-
|}
Línia 119:
* [[Aigua carbonatada]]: és la base essencial per a la producció de qualsevol gasosa. En grans fàbriques primer es desmineralitza l'aigua, i després s'hi afegeix minerals en quantitats predeterminades.
* [[Additiu alimentari|Additius]]
** [[Edulcorant]]s: li confereixen un [[sabor dolç]], se separen segons la seva procedència en tres classes:
*** Naturals: [[sacarosa]] ([[sucre de taula]]). Generalment s'utilitzen altres sucres, que endolceixen menys, porten els mateixos problemes de [[diabetis]] per gram (és a dir, que porten més problemes per a la mateixa sabor dolça), però són més barates. Actualment la més utilitzada és la [[fructosa]] ([[JMAF]], [[xarop de Blat de moro d'Alfa Fructosa]]).
*** Sintètics: són més barats, però poden tenir sabors no gaire agradables, i alguns es relacionen amb certs càncers. Per exemple: [[ciclamat]] (E 952), [[Acesulfame-k|acesulfam K]] (E 950), [[Aspartam]] (E 951), etc.
*** Naturals, però que no aporten [[glucosa]]: els [[glucòsid]]s esteviòsids i rebaudiòsids obtinguts de la planta [[Stevia rebaudiana]] no augmenten la [[glucèmia]], però són fins a 300 vegades més dolços que el sucre.
** [[Acidulant]]s: li donen l'aciditat adequada. Per exemple: [[àcid cítric]], [[àcid fosfòric]], etc.