'''Angelo Poliziano''' o '''Angelo Ambrogini''', ([[Montepulciano]], [[14 de juliol]] de [[1454]]-[[Florència]], [[24 de setembre]] de [[1494]]).Foufou un [[humanista]] i [[poeta]] italià.
== Biografia ==
Va perdre el seu pare en una ''vendetta'' i als deu anys va marxar a Florència a fer estudis; nen prodigi, de sorprenent sensibilitat, al cercle [[Mèdici|mediceo]] va aprendre [[llatí]] i [[grec]] amb notables [[filòleg]]s; als setze anys podia escriure versos en grec i als divuit va traduir els llibres II, III, IV i V de la ''[[Ilíada]]'' a [[hexàmetre]]s llatins, deixant enrere els intents previs de [[Leonardo Bruni]] i [[Lorenzo Valla]]. Això va atreure l'atenció de [[Llorenç el Magnífic]], queal liqual va fer de secretari privat seu el [[1473]].
TraduirTraduí, a més, al llatí l'''Enchiridion'' d'[[Epictet d'Hieràpolis]], el ''Càrmides'' de [[Plató]] i algunes ''Històries'' d'[[Heròdot]]. Va ser el primer filòleg occidental que va poder rivalitzar amb els immigrants grecs alen el coneixement del grec clàssic; també va ser el primer que va introduir esmenes aen textos grecs clàssics. A partir de [[1480]], va començar a donar classes de literatura grega i llatina. Alguns dels que van assistir a les seves classes van ser [[Miquel Àngel Buonarroti]], l'erudit alemany Johannes Reuchlin, i els humanistes anglesos Thomas Linacre i William Grocyn. Posseïa, segons sembla, un encant irresistible. Va ser tutor dels fills de Llorenç el Magnífic, que va ser amic seu i el seu protector. Poc després de la seva mort, va morir elell mateix, en plena invasió francesa de la [[Toscana]].
