Violant de Bar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Núpcies i descendència: Afegides dades i referència
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 39:
Tingué molt bona relació amb el seu marit, però unes relacions tempestuoses amb els sogres, sobretot amb l'última esposa del rei Pere, [[Sibil·la de Fortià]]. El conflicte arribà a tenir tals dimensions que es crearen partits al voltant de cada dama, representatius, en realitat, de diferents faccions de la noblesa (amb l'alta noblesa al costat de Violant i Joan). Tot va acabar el [[5 de gener]] de [[1387]], amb la mort del rei Pere i l'ascens al tron de Joan i d'ella mateixa. El nou monarca va empresonar Sibil·la, la va desposseir de tots els béns que li havien estat cedits pel seu pare i els va transferir a Violant.
 
A partir de llavors, ella i el seu marit, amb les camarilles respectives, iniciaren una vida de luxe i refinament, a imitació de les grans corts franceses.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Rotger|nom=Agnès|títol=Elles! 65 dones oblidades de la història.|url=|edició=|llengua=català|data=octubre de 2017|editorial=Institut Català de les Dones|lloc=|pàgines=48,49|isbn=9788439396079}}</ref>. Durant aquest període, Violant afavorí unes intenses relacions culturals amb [[Regne de França|França]], sobretot en els àmbits de la cultura escrita, la música i l'art. Però el cost econòmic de la nova orientació aristocratitzant de la monarquia no s'adeia amb les possibilitats de les rendes que ingressava el rei. Les corts de [[Montsó]] de [[1383]] - [[1384]] i de [[1388]] - [[1389]] van denunciar el fet, però foren desoïdes. Joan es va guanyar llavors l'apel·latiu de ''Descurat'' amb el qual va passar a la posteritat.<ref name=":0" />.
 
Violant i Joan van fomentar la creació literèria en català , impulsant a autors com Bernat Metge, entre d'altres, i també van ser els promotors dels primers [[Jocs Florals]] a Catalunya l'any 1393.<ref name=":0" />.
 
El [[1396]], un accident de cacera va posar fi a la vida del Descurat. El rei moria sense descendència masculina i la corona corresponia al seu germà, [[Martí l'Humà|Martí]].<ref name=":0" />. Els qui s'havien oposat a aquella situació, amb el [[Consell de Cent]] de Barcelona al capdavant, van maniobrar amb rapidesa i, com que Martí era a [[Sicília]], van donar tot el suport a la nova reina, [[Maria de Luna]], que va prendre les regnes del govern amb energia i va iniciar un procés contra aquelles camarilles i contra la mateixa Violant. Aquesta, per protegir-se i guanyar temps, va afirmar estar embarassada, però aviat es va descobrir que era fals. El regnat havia durat a penes nou anys.<ref name=":0" />.
 
Lliure de responsabilitats, però després d'un dur procés judicial que va portar a la mort algun dels seus antics col·laboradors, i a [[Bernat Metge]] a escriure una de les obres més importants de la literatura catalana, ''[[Lo somni]]'' ([[1399]]), on la seva figura és glossada, la reina vídua es concentrà en l'educació de l'única filla que li quedava, la infanta [[Violant d'Aragó (reina de Nàpols)|Violant d'Aragó]].<ref name=":0" />.
 
==Els anys posteriors==
Línia 55:
El [[1417]] va posar un plet al Parlament de [[París]] contra el seu germà [[Lluís I de Bar]], al qual exigia una part de l'herència dels seus pares. El [[30 de setembre]] va obtenir, en compensació, una renda anual de 1.500 lliures torneses, i Lluís cedí el [[ducat de Bar]] a [[Renat d'Anjou]], el nét de Violant.
 
Fou una dona de gran caràcter i aptituds de govern, que demostrà en els períodes en els quals substituí el seu marit, com a lloctinent general, al capdavant de l'administració dels regnes. Educada a la cort de [[Regne de França|França]], sempre demostrà una refinada cultura i uns interessos en aquest terreny que compartí amb el seu espòs. Junts donaren suport a la producció cultural catalana i en [[català]] en un moment crucial de la seva història.<ref name=":0" />.
 
==Mort i enterrament==