Carles de Viana: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 3:
| peu = Imatge ''post-mortem'' de Carles de Viana que el presenta com un sant
}}
'''Carles d'Aragó i d'Évreux''', més conegut com a '''Carles de Viana''' ([[Peñafiel]], [[29 de maig]] de [[1421]] - [[Barcelona]], [[23 de setembre]] de [[1461]]), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, [[príncep de Viana]], [[ducat de Gandia|duc de Gandia]] ([[1439]]-[[1461]]), [[Príncep de Girona|de Girona]] ([[1458]]-[[1461]]) i [[rei de Navarra|rei titular de Navarra]] ([[1441]]-[[1461]]).
 
== Orígens familiars ==
Nasqué a Peñafiel el [[29 de maig]] del [[1421]],; sentera el fill primer de [[Joan el Sense Fe|Joan d'Aragó]], futur rei de la [[Coronacorona d'Aragó]], i de la seva primera esposa, la [[Monarca|reina]] [[Blanca I de Navarra]].
 
== Núpcies i descendents ==
El [[30 de setembre]] de [[1439]] es casà amb [[Agnès de Cleves]], que morí el 1448. D'aquest matrimoni no tingué fills.
 
A la seva mort estava promès amb [[Caterina de Portugal (1436-1463)|Caterina]], filla del [[Reirei]] [[Eduard I de Portugal]], la qual, en no poder maridar-se amb Carles, entrà com a religiosa al [[convent de Santa Clara de Lisboa]].
 
Carles de Viana tingué diversos fills il·legítims:
Línia 19:
 
== El problema navarrès ==
Pel casament de Blanca I amb [[Joan II d'Aragó]], s'establí que el fill primogènit del matrimoni heretaria el [[Regne de Navarra]] a la mort de la reina. Així, Carles, en néixer, fou nomenat príncep de Viana, títol destinat a l'hereu, i fou reconegut com a tal per les [[Corts de Navarra]]. Però el [[1441]], amb pare i fill enemistats, Joan d'Aragó decidí excloure'l de la successió i ell continuà essentsent rei de Navarra, mentre Carles de Viana tan sols rebia el títol de lloctinent del regne.
 
Les relacions entre pare i fill encara passaren per moments més difícils, sobretot a partir del nou casament del príncep Joan el [[1447]] amb [[Joana Enríquez]], que aviat li donà un nou hereu, [[Ferran el Catòlic|Ferran]], que posteriorment seria rei d'Aragó.
 
Així doncs, esclatà la [[Guerra civil navarresa|Guerra Civil navarresa]] entre els [[Guerra civil navarresa#Agramontesos i beaumontesos|agramontesos]], partidaris de Joan d'Aragó, i els [[Guerra civil navarresa#Agramontesos i beaumontesos|beaumontesos]], partidaris de Carles, que a partir d'aquell moment l'anomenaren '''Carles IV de Navarra'''. El [[1451]] s'enfrontaren aen la [[batallaBatalla d'Oibar]],<ref>{{es}} Jesús María Usunáriz Garayoa, ''[http://books.google.cat/books?id=LT1RaZEqhR8C&pg=PA89&dq=batalla+navarra+1452&hl=ca&ei=w5iOTL7oApCRONjquIoL&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ#v=onepage&q=batalla%20navarra%201452&f=false Historia breve de Navarra]'', p.89</ref> on Carles rebé l'ajuda de [[Joan II de Castella]], però fou derrotat i fet presoner, cosa que propicià que fos desheretat.
 
Un cop alliberat, [[Joana Enríquez]] conspirà contra ell i Carles fugí del país per prendre refugi a [[Regne de Nàpols|Nàpols]], a la cort del seu oncle [[Alfons el Magnànim]]. El [[1458]], amb la mort d'Alfons, el príncep Joan es convertí en [[Rei d'Aragó]] amb el nom de [[Joan II d'Aragó]]. Aquest li concedí el títol de [[Rei de Nàpols]] i [[Rei de Sicília|Sicília]], però Carles els refusà, retornant a [[Navarra]] l'any següent.