Pasta de dents: diferència entre les revisions

Al segle XIX –quan la gent es netejava les dents, encara no era de costum quotidià– es feia servir qualsevol pols abrasiu mesclat amb aigua. Els dentífrics casolans portaven [[guix]], [[maó]] polvoritzat i sal com a ingredients comuns. Aleshores els [[antisèptic]]s bucals van començar guanyant popularitat per a la gent benestant. El [[1866]] la ''Home Cyclopedia''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Morris|nom=Charles|títol=The Home Cyclopedia Of History|url=|edició=|llengua=anglès|data=1902|editorial=Ed. W.E. Scull|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref> recomanà el [[carbó]] de llenya en pols, tot advertint que certs dentífrics comercials d'aleshores haurien sigut nocius per a la salut. L'americà Washington Sheffield generalment és considera com l'inventor del dentifrici modern. Va ser el primer que el [[1850]] que va barrejar la pols amb [[glicerina]], aquest darrera encara avui un component de moltes pastes.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Saubere sache: Zahnpasta|publicació=Test|llengua=alemany|url=|data=desembre de 2017|editorial=Stiftung Warentest|pàgines=18|ref=Stiftung Warentest}}</ref> El 1887, el Carl Sarg (1831-1895) a Viena, va ser el primer per utilitzar els tubs, que ja utilitzava per a les pintures que venia als artistes,. iAixò va ser l'inici del dentifric com producte de masses.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Vor 120 Jahren: Zahnpasta kommt in die Tube|publicació=wize.life|llengua=alemany|url=https://wize.life/themen/kategorie/geschichte/artikel/422/vor-120-jahren-zahnpasta-kommt-in-die-tube|data=22.05.2012,|pàgines=}}</ref> Quan el 1890 Willoughby D. Miller (1853-1907) va publicar la teoria que hi havia una relació entre càries, hidrats de carboni i bacteris, Newell Sill Jenkins (1840-1919) va desenvolupar el 1908 la primera pasta amb [[Antisèptic|antisèptics]], de la marca Kolynos.