Ossets (joc): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m retocs |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula joc}}
[[Fitxer:Tabas Todas.jpg|thumb|left|[[Astràgal|Tabes]].]]
El '''[[joc]]''' dels '''ossets''' o '''marraquinca''' (Balears), o de les '''[[Astràgal|tabes]]''' fou practicat al llarg de tota l'[[Edat mitjana]], en bona part d'[[Europa]]. Es pot veure en diverses representacions d'època [[Edat mitjana|medieval]]. Rebia molts [[Substantiu|noms]] i es podia jugar de maneres diverses. Una de les variants més usuals era el joc del botxí.<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. ISBN 84-297-4706-0, plana 192.</ref>
Tradicionalment s'emprava l'os del taló o astràgal dels quadrúpedes, dels animals de llana.
El joc de la marraquinca, antiquíssim, s'ha perdut completament en aquest segle. Éss un joc d'atzar, que consisteix a tirar enlaire la marraquinca i observar quina de les seves quatre cares roman visible i horitzontal quan l'os ha caigut en terra; segons quina hi roman, guanya o perd el jugador que l'ha llançat. A Menorca, al s. XX encara hi havia nenes que hi jugaven qualque poc. Generalment juguen amb dos ossets, llançant-los enlaire simultàniament. Les cares de l'os tenien, a Ciutadella, aquests noms: ''s'ull, es cul, es sa-mitat'' i ''es nèpel'' (o ''es tot''); si una marraquinca restava amb el cul per amunt, la jugadora que l'ha tirada perdia; si no romania cap marraquinca amb el cul per amunt, la jugadora que les ha llançades guanyava per diferent valor segons la posició dels ossets, i si una d'aquestes restva amb el ''nèpel'' o ''tot'' per amunt, guanyava tot allò que les jugadores hi havien posat.
La ''corretja'' és cara oposada al ''clau''.
== Referències ==
| |||