Joseph-Louis Gay-Lussac: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Descobriment del bor: Referència |
Ampliació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Louis Joseph Gay-Lussac'''<ref>{{GEC|0029513|Louis Joseph Gay-Lussac}}</ref> ([[Sent Liunard]], [[Llemosí (regió)|Llemosí]], [[6 de desembre]] de [[1778]] - [[París]], [[9 de maig]] de [[1850]]) fou un destacat químic i físic francès.
== Vida ==
Línia 53:
Malgrat la llei de combinació dels gasos és una prova de la naturalesa atòmica de la matèria, [[John Dalton]] (1766-1844), autor de la primera [[Teoria atòmica de Dalton|teoria atòmica]], publicada tres anys després al llibre [[A New System of Chemical Philosophy|''A New System of Chemical Philosophy'']], es negà a acceptar-la. Les suposicions erònies de Dalton de que els [[Element químic|elements químics]] es combinen en les proporcions més simples possibles i que els àtoms iguals no es combinen impedeixen explicar la llei de Gay-Lussac. [[Claude Louis Berthollet|Claude-Louis Berthollet]] (1748-1822), protector de Gay-Lussac, acceptà la llei malgrat era una prova que contradeia la seva suposició de que els [[Compost químic|composts químics]] es formaven en proporcions diferents d'elements segons el mètode d'obtenció i reforçava la [[llei de les proporcions definides]] (1804) de [[Joseph Louis Proust|Joseph-Louis Proust]] (1754-1826) que criticava Berthollet. Encaixar la llei dels volums de combinació amb la teoria atòmica no fou possible fins que l'italià [[Amedeo Avogadro]] (1776-1856) imaginà [[Molècula diatòmica|molècules diatòmiques]] d'elements iguals i realitzà (1811) la hipòtesi de que volums iguals de gasos, en les mateixes condicions de pressió i temperatura, contenen el mateix nombre de molècules ([[llei d'Avogadro]]).
=== Investigacions dels halogens ===
Gay-Lussac i Thenard realitzaren una contribució fonamental a la conclusió que l'anomenat àcid oximuriàtic no contenia oxigen i era un element. Les seves memòries, llegides en una reunió de l'Institut el 27 de febrer de 1809, només ho contemplen com una bona hipòtesi ja que Berthollet el dia abans els suggerí que ho deixassin en una hipòtesi i no en una certesa. Per aquesta raó Davy acostuma a ser acreditat com el descobridor de la naturalesa elemental del [[clor]], que anuncià el 1810.
Fou Gay-Lussac qui identificà com element químic i donà nom al [[iode]] (del grec ''ἰώδης'', "violeta") a la nova substància descoberta per [[Bernard Courtois]] el 1811. El 12 de desembre de 1813 Gay-Lussac escriví un article en ''Le Moniteur'' on expressava la seva opinió que el iode era un element o un compost que conté oxigen. Destacà l'analogia de les propietats del iode amb les del clor. Fou capaç de preparar el iodur d'hidrogen per l'acció del iode sobre el fòsfor humit. El 20 de desembre de 1813 havia preparat successivament iodat de potassi i àcid iòdic. Després preparà clorur de iode i triclorur de iode. Però la seva principal publicació sobre iode no la va tenir preparada fins l'1 d'agost de 1814, moment en què Davy i Vauquelin ja havien anunciat les seves investigacions.
L'estreta analogia que destacà entre el clor i el iode el portà a descobrir l'àcid cloric, que preparà mitjançant l'acció de l'àcid sulfúric en una solució de clorur de bari.
=== Altres ===
| |||