Maria Callas: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 59:
 
===Decadència i final===
[[Fitxer:Grave_callas_pere_lachaise.jpg|thumb|right|Làpida posada pel Club Internacional de Maria Callas, encara que les seves cendres, sembla ser, descansen a la Marmar Egea, encaratot i que en això no hi ha una seguretat completa, car [[Philippe Kohly]] digué alen el documental ''Callas Assoluta'' que les cendres desaparegueren durant un parell de dies després de la cremació, fet que m'ha estat confirmat directament per [[Nieves Concostrina]].]]
El pròxim cop que Maria havia de sortir als titulars seria per una representació de ''Norma'' a la Casa de l'Òpera de [[Roma]] el [[2 de gener]] de [[1958]]. La representació era en honor del president d'Itàlia, [[Giovanni Gronchi]] i la seva esposa. Malauradament Maria havia estat vista per any nou bevent xampany fins molt tard a la sala de festes de moda de Roma: Circolo degli Sacchi. Quan Maria despertà, menys de trenta-sis hores abans d'aixecar el teló, havia perdut la veu. Es va informar a la Casa de l'Òpera que se l'havia de substituir. No hi havia cap actriu substituta i allò semblava pitjor que un desastre. Maria, contra les ordres dels metges, va anar a l'escenari però tenia clar que des de la primera nota la seva veu estava en ruïnes. Al final del primer acte, la meitat de l'audiència l'escridassava amb burles, mentre l'altra meitat s'asseien en silenci. Maria va sortir ràpidament per una porta del darrere, i anuncià que havia fet això perquè la representació simplement no anava bé. El públic estava furiós, però Maria va ser dispensada quan va rebre una telefonada de la Senyorasenyora Gronchi assegurant-li que ni ella ni el seu marit havien estat ofesos.
 
El [[5 de maig]] de [[1959]] va fer la seva única actuació al [[Gran Teatre del Liceu]] de [[Barcelona]]. Va ser en un concert, que havia aixecat una gran expectació, onen què va interpretar diversos fragments musicals, guanyant-sees guanyà finalment el públic, que en alguns moments del recital s'havia manifestat força crític, amb unes pàgines d{{'}}''[[Il pirata]]'' de [[Vincenzo Bellini|Bellini]].<ref>{{ref-web|cognom=Zanni|nom=U. F.|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1959/05/06/pagina-23/32735702/pdf.html?search=Liceo%20Callas|consulta=5 maig 2016|títol=Liceo. Concierto por Maria Meneghini Callas|obra=Hemeroteca. Edición del miércoles, 06 mayo 1959, página 23|editor=La Vanguardia|llengua=castellà}}</ref><ref>{{ref-web|cognom=Permanyer|nom=Lluís|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1990/11/06/pagina-10/77831286/pdf.html|consulta=5 maig 2016|títol=Callas al fin cantó en el Liceu|obra=Hemeroteca. Edición del jueves, 07 mayo 2009, página 10|editor=La Vanguardia|enllaçautor=Lluís Permanyer i Lladós|llengua=castellà}}</ref>
 
El [[3 de novembre]] del mateix any [[1959]] va deixar el seu marit Giovanni Meneghini per iniciar una relació sentimental amb el multimilionari magnat grec [[Aristòtil Onassis]], que la premsa de l'època va difondre amb exhaustivitat. La soprano va retirar-se durant un breu temps mentre durava la seva relació amb Onassis i en tornar a l'escena a ningú se li escapà que la seva veu havia perdut força i evidenciava els primers signes de decadència. Per aquell temps Maria representava ''[[Medea]]'' a [[La Scala]] l'[[11 de desembre|onze de desembre]] de [[1961]]. No tenia bona veu i durant el primer acte en el duet amb [[Jason]] (interpretat per [[Jon Vickers]]), l'audiència començà a xiular. Maria ignorà el batibull fins que arribà al punt en el text on ella denuncia a Jason amb el mot "Crudel!" (Homehome cruel!); després del primer "Crudel!" va parar de cantar; va mirar el públic i li va dirigir el seu segon "Crudel!"; va fer una pausa i comença una altra vegada amb les paraules: "Ho dato tutto a te" (T'ho he donat tot) fent un gest com si amenacés la galeria amb el puny; l'audiència va parar de xiular, i Maria va rebre un fort aplaudiment al final.
 
El maig de [[1965]] la veu de la Callas tornà a ser objecte de disputes. Estava representant ''[[Norma (òpera)|Norma]]'' a l'Òpera de París amb [[Fiorenza Cossotto]] com a Adalgisa. La Cossotto va saber que Maria estava extenuada i que la seva veu era feble, per la qual cosa la Cossotto volia enxampar-la. La nit del final de ''Norma'', el [[29 de maig]], Maria era més feble. Per fer les coses pitjors, Cossotto va fer del gran duet un duel. Al final, quan el teló va caure, Maria s'esfondrà i va ser portada inconscient al seu camerino.
 
El [[1965]] va realitzar la seva darrera representació d'òpera amb ''Tosca'' al [[Royal Opera House]] Covent Garden londinenc. Tenia 41 anys. El [[1966]] Callas renuncia a la ciutadania americana i pren la nacionalitat grega. D'aquesta manera, tècnicament anul·la el seu matrimoni amb Meneghini. Espera que Onassis es casi amb ella, però ell no ho fa. El [[20 d'octubre]] de [[1968]] Onassis abandonà la Callas per casar-se amb [[Jacqueline Kennedy]], la vídua del president nord-americà [[John Fitzerald Kennedy]], assassinat a [[Dallas]]. Algú ha dit que aquest fet va despitar a Maria Callas fins a la seva mort.
 
El juny de [[1969]], Maria va començar a treballar alen el film ''[[Medea]]'' (no l'òpera de Cherubini, ni la tragèdia d'[[Eurípides]], però sobre el mite de [[Medea]]) amb [[Pier Paolo Pasolini]]. Penosament cantava, però encara va treballar durament. Tan fort que un dia es va desmaiar després de córrer sobre la mare seca d'un riu al sol per una escena. Malauradament, el film no va tenir èxit.
 
Cap a [[1970]] la carrera de Maria com a cantant va tenir una aturada sobtada. El [[25 de maig]] va haver d'anar a corre-cuita a l'hospital i es va anunciar que havia volgut suïcidar-se amb una sobredosi de barbitúrics. Per aquest temps prenia més somnífers per dormir, i més barbitúrics per trobar la pau.
 
El [[1973]] va tornar als escenaris amb [[Giuseppe di Stefano]]. Per primer cop en vuit anys Maria Callas tornava a cantar en públic. Va quedar clar des del primer concert a [[Hamburg]], el [[25 d'octubre]], que la gira seria, des del punt de vista artístic, un desastre. Callas i di Steffano tenien un acompanyant: Ivor Newton, que duia bastant bé la vuitantena. Newton començà a tenir moments vertiginosos en el carrer, i a fer quimeres sobre la seva mort. Una vegada va dir a [[Robert Sutherland]], que girava les pàgines a Newton, "si tinc un atac de cor mentre Maria està cantant una nota alta, m'has de dar una empenta fora de la meva banqueta i continuar tu com si res no hagués passat". Maria va rebutjar discutir amb Newton, pensant que el podia matar. Sutherland a vegades els acompanyà quan la gira viatjà als [[Estats Units]]. El concert final va tenir lloc l'[[11 de novembre|onze de novembre]] de [[1974]] a [[Sapporo]]. Era el darrer lloc de la terra on se sentiria cantar a Maria Callas.
 
En els últims anys de la vida, Maria Callas va impartir algunes classes a la [[Juilliard School]] de [[Nova York]], i s'instal·là definitivament a [[París]] en la més completa solitud fins a la seva mort, als 53 anys.
 
El [[16 de setembre]] de [[1977]] es va despertar a casa seva a París. Va desdejunar al llit, va eixir i va anar cap a la sala de bany. Tenia un dolor punxant al seu costat esquerre i es va desmaiar. Va ser posada una altra vegada al llit i va beure un cafè fort. Quan no varen poder aconseguir ajuda mèdica, van reclamar la presència del metge del majordom, que va sortir immediatament cap a la residència de Maria. HaviaVa mortmorir abans que hi arribés. El seu funeral va tenir lloc el [[20 de setembre]]. El seu cos fou incinerat al cementiri parisenc del [[Cementiri del Père-Lachaise|Père-Lachaise]], i les seves cendres llençades al [[mar Egeu]] a la costa grega, la primavera del [[1979]].
 
== Referències ==
Línia 85:
==Enllaços externs==
{{Projectes germans|commons=Maria Callas}}
*[http://www.callas.it/ La plana oficial de ''la Divina''] {{it}} {{en}}.
*[http://sopranos.freeservers.com/callas.htm Plana sobre Maria Callas] {{en}}.
*[http://www.mariacallas.org mariacallasMariacallas.org] {{es}}.
*[http://www.callasintclub.com/magazine.htm Plana de ''The Maria Callas International Club''] {{en}}.
 
{{Autoritat}}