Ebre: diferència entre les revisions

El nom està plenament documentat en les fonts antigues com a Ἴβηρος i Ἴβηρ en [[grec|llengua grega]], i ''Hiberhus'' i ''Iberus'' en [[llatí|llengua llatina]]. Tanmateix el seu origen no és clar. La teoria més acceptada afirma que el nom deriva d'''Iber'', antic hidrònim utilitzat pels pobles ibers abans de l'arribada dels grecs, que també va ser portat per un altre riu al sud de la península (identificat amb el riu [[Tinto]], a la província de [[Província de Huelva|Huelva]]) que hauria donat nom a la [[península Ibèrica]] (Ιβηρία en grec, ''Hiberia'' i ''Iberi''a en llatí) i als pobles ibers (Ἴβηροι en grec, ''Hiberi'' i ''Iberi'' en llatí). L'etimologia d'aquests hidrònims ha estat relacionada amb els mots [[basc|bascs]] ''ibar'' ('ribera' o 'marge del riu') i ''ibai'' ('riu'), i seria compartida pels noms d'altres rius com l'[[Ibor]] (afluent del [[Tajo]] a [[Província de Càceres|Càceres]]) i l'[[Íbias]] (afluent del [[Navia]] a [[Astúries]]). Aquesta etimologia és avalada pel [[Diccionari català-valencià-balear|''Diccionari català-valencià-balear'']] d'[[Antoni Maria Alcover i Sureda|Alcover]] i [[Francesc de Borja Moll i Casasnovas|Moll]].<ref>{{ref-web |url=http://dcvb.iec.cat|títol=Diccionari català-valencià-balear<!--Títol generat per bot-->}}</ref>

Una altra etimologia més dubtosa planteja que el mot deriva del [[grec antic]] Έβρος, que significaria 'ample' i que fonèticament sona "ebros". Aquesta teoria es fonamenta explicant que aquesta hauria sigut la primera designació que van donar-hi els [[grecs]] quan van arribar a la costa occidental mediterrània, cap al [[575 aC]], i van veure els 345 metres d'amplada màxima de la desembocadura de l'Ebre. Així doncs, diu que originàriament el terme ''Iberia'', usat per a designar la totalitat de la península, derivaria d<nowiki>'una deformació del terme grec arcaic que designa l''ample i extens'</nowiki>.<ref>[http://www.beniemocions.cat/beniemocions_cat.php?id_categoria=5&id_seccio=26&id_idioma=1 Etimologia sobre "Lo riu Ebre"]</ref> Tanmateix, aquesta teoria topa amb el fet que el nom grec del riu era Ἴβηρος i Ἴβηρ, com s'ha assenyalat més amunt, i no "Έβρος", i que el mot grec per a "ample" era εὐρυς. En l'antiguitat sí que va existir un riu anomenat Έβρος, l'[[Hebros]], l'actual [[Maritsa]] a [[Tràcia]].

Al seu pas per terres de parla catalana dónadona nom a l'espai anomenat ''[[Terres de l'Ebre]]'', unit per la parla (el tipus de [[català]]) i la història comuna vertebrada pel riu.

Entre les localitats de d'El Cortijo (La Rioja) i Assa (Àlaba) es troba el [[pont Mantible]], un pont romà sobre el riu.

Desemboca al mar Mediterrani al [[Parc Natural del Delta de l'Ebre]], que va ser creat l'any [[1983]] per la [[Generalitat de Catalunya]], als termes municipals de [[Deltebre]] (riba nord, a la [[Baix Ebre|comarca del Baix Ebre]]) i [[Sant Jaume d'Enveja]] (riba sud, a la [[Montsià|comarca del Montsià]], tot plegat a la [[província de Tarragona|Tarragona]]), formant un gran delta on l'[[Illa de Buda]] parteix el corrent en dos braços principals (gola Nord i de Migjorn). La desembocadura de l'Ebre s'anomena, precisament, les '''''Goles de l'Ebre'''''. El [[delta de l'Ebre]] és la zona humida més important de [[Catalunya]] i la seva superfície total és de 7.736 hectàrees.

L'origen de la conca de l'Ebre va ser la formació dels [[Pirineus]] que va produir, en compensació, l'enfonsament de la vall de l'Ebre. Els principals massissos muntanyosos que la delimiten són els [[Pirineus]], al nord, el [[sistema Ibèric]], al sud, i els [[Pics d'Europa]] al seu naixement. Recull les aigües dels [[rius]] del vessant meridional dels Pirineus ([[Arga]], [[Riu Aragó|Aragó]], [[Gàllego]], [[Cinca]] i [[Segre]]) i del vessant NE de la serralada Ibèrica ([[Jalón]], [[Jiloca]], [[Guadalop]], [[Riu Matarranya|Matarranya]]). La conca s'estén per part de les comunitats autònomes de [[Cantàbria]], [[Castella i Lleó]], [[País Basc]], [[La Rioja]], [[Navarra]], [[Aragó]], [[Castella-La Manxa]], [[País Valencià]] i [[Catalunya]]. També comprèn el principatPrincipat d'[[Andorra]] (445 km²) i petites parts de França (502 km², la major part a l'[[Alta Cerdanya]]).

Actualment, hi ha 8 transvasaments en funcionament, que són els següents:

* EbroEbre-[[Besaya]]: és reversible, data de [[1982]], comunica l'embassament de l'Ebre amb la conca del Saja-Besaya al nord. La seva funció és garantir el subministrament a l'àrea industrial de [[Torrelavega]].

* Zadorra-Arratia: situat a la capçalera del Zadorra, abasteix [[Bilbao]] aamb través delel salt de Barazar.

* Alzania-Oria: situat a la capçalera del riu Alzania, afluent del riu Araquil, té escassa entitat, i es destina a la producció hidroeléctricahidroelèctrica, data de 1927.

El PHN (Pla Hidrològic Nacional) és el que s'encarrega de la coordinació dels recursos hidrològics que conté cada conca. Es tracta d’una política hidràulica que es basa principalment ena dur a terme transvasaments i embassaments a aquelles zones que siguin considerades deficitàries (zones poc humides i amb poca quantitat de precipitacions).

Aquest sistema hídric com ho és el PHN pot provocar diferents conseqüències a la conca de l’Ebre. Una conseqüència notable seria el descens de l’aigua a causa del transvasament (acció que afectaria sobre la superfície del Deltadelta<ref>{{Ref-web|url=http://www.irta.cat/ca-ES/RIT/Noticies/Pagines/Sediments_arros_subsidiencia_Delta.aspx|títol=Aportar sediments als camps d’arròs podria evitar la desaparició del Delta de l’Ebre|consulta=2016-12-31|editor=www.irta.cat}}</ref>), entre d’altres, ja que es també es podrien donar canvis greus en tot l’ecosistema fluvial deltaic.

El PHN preveu el transvasament de 1.050 hectòmetres cúbics a l’any del riu Ebre en direcció a esles conques dedel Xúquer, Almeria i Barcelona.

Aquesta situació, evocar amb un transvasament del riu Ebre, provocaria una alta tassataxa de salinització de les aigües provinents del riu Ebre que causaria en gran part la desaparició dels conreus de musclos, la desaparició també dels camps d’arròs i la producció de la sardina podria disminuir veritablement.<ref>[[Transvasament]]</ref>

El transvasament a Catalunya afectava sobretot a les comarques de l’Ebre, ja que suposava la&nbsp;transformació total de l’entorn i les explotacions agràries del Deltadelta de l’Ebre, així com una modificació dels seus estàndards mediambientals.<ref>{{Ref-web|url=http://www.anuaris.cat/continguts/general/article_imprimir.php?id=1417|títol=La conca de l'Ebre clama contra el transvasament|consulta=|llengua=|editor=|data=2000}}</ref>

El biòleg&nbsp;'''Carlos Ibáñez''', autor d’una tesi doctoral sobre el funcionament ecològic de l’estuari de l’Ebre, segons la qual la disminució del cabal d’aigua dolça derivada del transvasament del riu, implicaria un augment de la penetració d’aigua salada a l’estuari i aquest fet comportaria cinc riscos principals: la salinització de la conca, la qual cosa degradaria els conreus; la regressió del delta, amb els perills que suposaria per a les zones naturals i agrícoles; la intrusió marina o, dit d’una altra manera, l’entrada d’aigua salada al riu amb la conseqüentconsegüent afectació dels cítrics i altres conreus propers (conreus d’arròs); la contaminació de l’aigua, que, entre altres coses, faria disminuir la pesca marina del delta i les pèrdues en riquesa biològica i en producció de les explotacions d’aqüicultura.<ref>{{Ref-web|url=http://www.anuaris.cat/continguts/general/article_imprimir.php?id=1417|títol=La conca de l'Ebre clama contra el transvasament - Articles|consulta=2016-12-31|editor=www.anuaris.cat}}</ref>

En el cas de que el pla de la conca convocat pel Pla Hidrològic Nacional es dugués a terme, augmentaria la salinitat del Deltadelta, el qual no podria suportar l’escomesa del mar, i inclús s’incrementaran els períodes d’anòxia, motiu que afectaria en gran part a la biodiversitat del Deltadelta i el seu ecosistema natural.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ebre.net/bloc/2016/02/el-delta-de-lebre-torna-a-plantar-batalla-per-salvar-se/|títol=El delta de l’Ebre torna a plantar batalla per salvar-se {{!}} Plataforma en Defensa de l'Ebre|consulta=2016-12-31|cognom=http://www.ofitec.net/|editor=www.ebre.net}}</ref>

També es donaria un notable canvi dels ecosistemes marins, englobant vegetació i fauna per influència de la reducció d’aigua dolça.&nbsp; En el cas de les badies i la producció pesquera a la plataforma continental, la badia dels Alfacs seria la més afectada enversen el seu funcionament ecològic, derivat dels canvis en l’aportació d’aigua dolça.

El riu Ebre, el fet que estigui compost tant d’aigua dolça com salada fa que la zona del Deltadelta de l’Ebre, incloses les seves bases, canals i llacunes que es componen també de l’aigua del riu, siguin molt riques envers laen diversitat de fauna marina. Les famoses llacunes que envolten el Deltadelta (Tancada, Encanyissada, etsetc.) tenen aquesta barreja d’aigua, el que fa que tinguin aquesta abundància d’animals marins, i per això el Deltadelta és un dels parcs excepcionals amb tanta varietat de fauna marina com diversitat vegetal. En el moment en què es duu a terme el transvasament, l’aigua dolça es disminueix, òbviament, i fa que aquesta diversitat de fauna marina i vegetal es redueixi&nbsp; veritablement.

Segons el PHN, al riu Ebre li sobra l’aigua per traspassar,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Prat, Ibàñez|nom=Narcís i Carles|títol=Avaluació crítica del Pla Hidrològic Nacional i proposta per una gestió sostenible de l’aigua del Baix Ebre|url=|edició=|llengua=|data=2003|editorial=|lloc=, Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref> perperò això no té en compte les conseqüències que port aportar aquest transvasament:

*També una de les causes del transvasament seria la degradació del parc natural del Delta de l’Ebre, qüestió que provocaria una degradació infal·lible aen tot el medi. El parc natural és un lloc amb una atracció turística del medi, fet que afectaria tant a l’àmbit econòmic icom cultural del Deltadelta.

*Segons el catedràtic en ecologia Narcís Prat, explica que l’Ebre també pateix la problemàtica que amb elsdels nous regadius previstos en el pla de la conca,: “la salinització de l’aigua serà encara més elevada”. Això afectaria l’arròs del Deltadelta, ja que “seria més car produir-lo”.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ebredigital.cat/economia/512-el-nou-pla-de-conca-salinitzara-mes-el-riu-i-podria-encarir-la-produccio-d-arros|títol=El pla de conca salinitzarà l'Ebre i encarirà la producció d'arròs al Delta|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>

Els pagesos sonsón conscients de que la conca de l’Ebre no està gens sobrada d’aigua i qualsevol cosa que permeti reduir el consum d’aigua esés positiva, com és el projecte del sensor.<ref>{{Ref-web|url=http://laplanaradio.cat/22112011/els-arrossaires-controlaran-la-salinitat-del-camp-amb-un-sensor-per-estalviar-aigua/|títol=Els arrossaires controlaran la salinitat del camp amb un sensor per estalviar aigua|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>