Rafelbunyol: diferència entre les revisions

*[[Fitxer:Rafelbunyol. Església de Sant Antoni. Portada.JPG|miniatura|Església de Sant Antoni Abad]]'''Església de Sant Antonio Abad:''' La primera dada que es té sobre la fundació procedeix d'un plet entre el Real Patrimoni i la Parròquia de Rafebunyol el 18 de maig de 1657, en aquest es diu:.''..y es que la fundación y dotación de dicho Beneficio, consta por escritura ante Ramón o Raimundo Estorna, escribano, Nonaas Octobris de anno Nativitte Domini MCCLXXXV, vaxo la invocación de San Antonio de Viannes.''  Raimundo Escorna, senyor de Rafelbunyol al [[segle XIII]], en escriptura de 1289 manà edificar l'Església i altar en honor a Sant Antoni de Vianesco, i nomenà capellà al Pare Raimundo Granell (Vicari General), el qual havia d'administrar els sagraments i celebrar les misses i oficis divins. A més, Raimundo Escorna va cedir una parcel·la per a la construcció d'una casa per al capellà, i el propi edifici del temple i algunes terres per al sosteniment del mateix. El 25 de novembre de [[1491]], En Pere de Eixarch, senyor de Rafelbunyol, va instar al Papa [[Papa Innocenci VII|Inocenci VII]] perquè generés una [[Butlla]] que li concedís la independència parroquial a Rafelbunyol, fins al moment adscrit a la parròquia de Massamagrell. Així doncs, l'1 de març de [[1492]] es va celebrar un acte solemne al fil de l'erecció parroquial, al que van acudir els Comissaris Apostòlics En Joan Honorato Roig i En Miquel, canonge de la [[Catedral de València]]. El 15 de maig d'aquest mateix any es va denominar a Joan García, rector de Rafelbunyol. El primer temple es va construir en [[1289]] i era sobrenomenat "la Barraqueta"​.<ref>García LLopis, S. 1289-1989 "Setecientos años...", ''Programa oficial de fiestas 1988,'' Ilmo. Ayuntamiento de Rafelbunyol, depósito legal: V.1840-1988, Gráficas Sorells S.C.V. (a disposición en la Biblioteca Municipal de Rafelbunyol)</ref> Aquesta estava configurada per una sola nau rematada amb teulada moruna, el pes de la qual ho sostenien quatre arcs de diafragma. El primer dels arcs s'obria cap a l'entrada principal i estava adornat amb ornaments piramidals i pel [[Tau]] o creu de Sant Antoni. L'església actual data de [[1750]]. Es tracta d'una construcció formada per una nau central en forma de creu llatina, capelles laterals comunicades per arcs amplis, el creuer notablement remarcat mitjançant una cúpula o mitjana taronja octogonal il·luminada zenitalment, la qual cosa li confereix una major lluminositat. La cúpula, en la seua part externa, es troba decorada amb la clàssica rajola blava valenciana. <ref name=":6">GONZÁLEZ VANACLOCHA, P. A. U. L. A. (2018). ''Estudio y proceso de intervención de las pinturas murales del Camarín de la Virgen de la Iglesia de San Antonio Abad, en Rafelbunyol (Valencia)'' (Doctoral dissertation).</ref>El campanar, realitzat en [[1705]], està format per una torre rematada per un cos de campanes i la llanterna i va ser restaurat en [[1983]], aquest a més és de base quadrada, amb tres cossos d'obra i una rematada de rajola massísa que, construït ja al segle XX, rememora la rematada barroca dels campanars valencians codificats per arquitectes-constructors com José Mínguez. Té, en la part posterior del presbiteri, un camarí amb cúpula. Els paraments i les voltes estan decorats amb pintures murals que, en alguns casos, es poden datar en la postguerra. En la façana apareix una configuració renovada; la portada barroca, mutilada en el cos superior en el qual s'alberga l'estàtua del sant titular, va poder ser picada com a conseqüència del gust antibarroc per posteriorment ser treta de nou a la llum en la següent intervenció de la façana. L'interior es troba bastant intervingut. Pauta la seua arquitectura un ordre de capitell compost, amb un entaulament que acusa pilastres, típicament barroques. Entre tots dos, hi ha un cos central compost de contraforts de perfil rectangular. L'Església compta amb influències del matemàtic i teòleg valencià [[Tomàs Vicent Tosca i Mascó|Tomás Vicent Tosca i Mascó]], i a l'interior conserva murals de Salvador Pallás Martínez i Salvador Gil Camarena, els quals van ser encarregats per Encarnación i Enrique Eres, veïns de la localitat. Es tracta d'un Bé de Rellevància Local. En 1989 es van realitzar alguns actes per commemorar el VII Centenari de la construcció de l'Església Primitiva<ref name=":6" />.

* '''Creu de Terme (''Creueta dels Germanells''):''' Es troba en una cruïlla de camins, probablement vinculatvinculats al trànsit ramader (Sendera Real de [[Sogorb]]). La seua funció a més de la benedicció del camí, està vinculada a l'orientació del caminant. En la creu, en adreça cap a Rafelbunyol, està incisa una inscripció en la qual posa “RFAL-BUNYOL”, mentre que per la part posterior, en el braç de la creu que adreça al nord s'observa la inscripció “PUIG”, i en el sud, una inscripció de difícil lectura. La creu té un gravat amb la data de 1607, que correspon als moments previs a l'expulsió dels moriscs i el arquebisbat i virregnat de [[Juan de Ribera Berenguer|Juan de Ribera.]]

* '''Ajuntament vell:''' L'exterior mostra un edifici d'una planta amb una teulada a dues aigües i cap element arquitectònic de rellevància. Segons fonts orals, que no s'han pogut contrastar, en l'exterior existien unes arcades que podrien emmarcar l'edifici dins de la tipologia de les [[Llotja|llotges comunals]], especialment protegides per la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.

* '''"Casa Vives" ( Carrer Major, 2):''' Habitatge singular dels [[Segle XVIII|segles XVIII]] al [[Segle XX|XX]], que posseeix una importància clau a l'entorn de l'Església Parroquial. Consta de dues plantes, jerarquitzades per tres eixos verticals compositius. El central té la balconada principal i una portada de pedra calcària. Els laterals, que doten de simetria a l'edifici, mostren finestres molt verticals en la planta baixa i una balconada en la primera planta. El jardí, que domina la cantonada, és un referent urbà.

* '''“Casa dels Adrien” ( Carrer Magdalena, 34):''' Aquest habitatge té una cronologia indeterminada conseqüència de possibles reformes fetes i components antics recol·locats. José Fenollosa l'adscriu als inicis del [[segle XIX]]. El volum principal forma un cos de dues plantes en forma d' U que genera un pati petitxicotet a l'interior. Aquest pati està tancat per un mur perforat amb un arc de pas i buits laterals, que recorden a l'arquitectura dels [[anys 40]] del passat segle i a algunes obres de D. [[Vicente Traver Tomás|Vicente Traver.]] En la part posterior de la construcció existeix un jardí amb una vegetació de certa densitat. Sota les balconades hi ha taulells ceràmics, que semblen de la segona meitat del segle XVIII, amb magranes i altres fruites que surten d'una cornucòpia. També hi ha un panell devocional de la [[Santíssima Trinitat]], catalogat com Bé d'Interès Etnològic.

* '''"Casa Vila" (Carrer Calvari, 8):''' La construcció albergava un habitatge i un espai productiu, un antic Celler de [[Moscatell|vi de moscatell]] per a la fabricació de [[mistela]]. L'existència d'un panell devocional a l'interior indica l'existència d'un Bé de Rellevància Local sota la Llei de Patrimoni cultural Valencià. Va ser construida al [[segle XVIII]] per la família Castellar Fenollosa. Es troba molt prop de l'Església Parroquial del poble i amb fàcil sortida a l'encreuament de dos camins carreters (l'antic camí a [[Nàquera]] i l’ “Antic [[Camí real|Camí Real]] de Dalt”), així doncs, està allunyada del futur nucli de centralització industrial creat a la fi del segle XIX al voltant del recentment construït Ferrocarril Econòmic de Grau-València-Rafelbunyol. En l'actualitat l'edifici, en perdre la seua funció Industrial, es va dividir en dues estructures diferents, la part esquerra va ser totalment derruïda construint-se en el seu solar un bar, i a la dreta va quedar l'edifici industrial, que encara conserva l’aspecte de l'última remodelació realitzada segurament en l'últim terç del [[Segle XIX|segle XIX,]] "Edat d'Or" de la [[viticultura]] valenciana. En la seua façana principal es va construir l'habitatge dels amos, produint-se una separació espacial de l'habitació humà i l'edifici industrial. El cos principal alberga l'habitatge, el celler se situa longitudinalment a aquest i s'accedeix des de la façana, que presenta planta rectangular i una coberta a dues aigües amb crugia horitzontal a la façana principal que mira al Carrer del Calvari nº 11. Es troba en aquest recinte, enclavat en el mur de sortit al pati, un panell de taulells del segle XVIII amb orla del XIX, testimoni de la primera construcció, que representa a [[Sant Abdó i sant Senent|Sant Abdó i Sant Senent]], sants protectors del camp i del mal que produeix la pedra en aquest. A través d'un recinte porticat, s'accedeix a un pati i al recinte del celler. El pati està tancat pel volum de la casa i pels cossos de l'edificació de les naus que conformen el celler. El pòrtic encara conserva a la seua mà esquerra un pou arran de terra, el mecanisme compost del qual per rodes i corrioles per a l'extracció d'aigua encara es conserva.

[[Fitxer:Rafelbunyol. El Sindicat 2.JPG|miniatura|Sindicat Agrícola, actualment Casa de la Cultura]]

* '''El Sindicat:''' En 1916 es constitueix per primera vegada a Rafelbunyol l'organització del Sindicat Agrícola Catòlic, impulsat pel reverend Juan Bautista Fenollosa Alcayna seguint les pautes marcades pels sindicats catòlics la funció dels quals era la d'establir un diàleg entre els patrons i els camperols, components tots dos estaments d'aquest sindicat, tenint com a mediadora a l'Església Catòlica. Al setembre de 1929 s'inaugura la seu del mateix coincidint amb l'últim dia de les Festes Patronals (25 de setembre). En els anys anteriors a la configuració de la seu, el Sindicat va sol·licitar acollir-se als beneficis fiscals atorgats per la Llei de Sindicats Agrícoles (setembre de 1917) i va ingressar en la Federació Valenciana de Sindicats Agrícoles després de ser reconegut el 19 de novembre de 1918. En 1949, sent alcalde José Iborra Fenollosa, va ser comprat l'edifici de la seu a FAQUIMSA (Fàbriques Químiques S.A.), actualment es desconeix el motiu pel qual aquesta era la propietària al moment. <ref name=":7">Piquer, A y Vidal, X., Sindicat Agrícola de Rafelbunyol (1916-2016) ''Memòria Exposició Centenari'' .Rafelbunyol: Ayuntamiento de Rafelbunyol.</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.archivo.dival.es/|títol=Arxiu Diputació de València|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>​<ref>{{Ref-web|url=http://bivaldi.gva.es/es/publicaciones/listar_cabeceras.cmd?letra=no|títol=Hemeroteca Valenciana|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref>Ja en 1980 s'inicien les obres per transformar-ho a la Casa de la Cultura del municipi, de mans de l'arquitecte José Sancho, i en l'actualitat segueix albergant la Casa de la Cultura​. L'any 2000 l'arquitecte Remigi Oltra va dur a terme un projecte de remodelació o creació, ja que a excepció de la façana que es manté intacta, la resta va ser totalment canviat. Es troba a la mateixa plaça que l'Església i presideix el Carrer Major de Rafelbunyol. L'edifici no era de nova planta ja que va passar a ocupar el solar d'un antic magatzem i celler pertanyent a En Pere Eixarch. Amb posterioritat a la construcció del sindicat, el seu enorme solar va ser seccionat en la seua part posterior i venut per construir habitatges. De planta rectangular presenta en la façana principal que dóna a la plaça, dos cossos ben diferenciats a causa del seu tractament decoratiu, encara que existeix una intenció unificadora pel tractament del mur, sòcol i impostes. La façana principal presenta una estètica pertanyent a l'eclecticisme historicista. Un gran fris corregut recorre la façana albergant la llegenda “Religió-Pàtria-Agricultura”. Una ressaltada cornisa amb motllures recorre tot l'edifici, i en la part principal li separa del frontó escalonat, element representatiu de l'edifici. Apareix decorat amb detalls historicistes i rematat en la seua part central amb una composició escultòrica que presenta un cartell central, franquejat per signes novecentistes referents a la prosperitat i a l'abundància, en aquest cas del camp (el vellocini d'or en la seua part central, i llimes i taronges a banda i banda). El timpà del frontó apareix la llegenda “Sindicat Agrícola Fundat l'any 1916” i un panell ceràmic de la Verge del Miracle emmarcat baix un frontó triangular que reforça la centralització buscada de la façana i el ritme vertical central. A la fi del segle XX sofreix reformes per adequar-ho a noves necessitats socials. El seu interior va ser completament reformat per col·locar la “llar-social” per als jubilats, actualment traslladat, quedant el recinte com un bar que presenta la disposició en planta saló amb una barra de bar. <ref name=":7" />La façana es manté pràcticament igual que quan es va construir. Actualment la part interior ha estat enderrocada, mantenint la façana, a causa que l'edifici sofria de aluminosis greu i requeria la seua demolició per ser reconstruït.

* '''Casa del Canonge:''' Va ser construïda a meitat del [[segle XVII]]. Va ser manada construir pel Canonge Magistral i Catedràtic de Dret, el Doctor Pere Jaime Gil Dolz i Benavent, qui va anar Degà de la Universitat de València i exercia com a procurador en el municipi. L'edifici té un cos principal amb una longitud de façana excepcional (més de 22 metres) i una altura notable (11,50 metres aproximadament). Es compon de tres nivells. Algunes característiques identifiquen aquesta arquitectura com a barroca i preacadèmica, com és l'existència d'una important asimetria, com a conseqüència de l'ús del mètode de composició que situa una balconada sobre les portes d'accés. La façana mostra dues portes d'accés, qüestió que s'aprecia en algun edifici antic de Rafelbunyol, i que possiblement es relaciona amb l'existència d'un accés per al servei en la façana principal. Els buits, amb les característiques bogues en forma d'arc rebaixat, s'organitzen segons eixos verticals i solament alguns buits, de caràcter segurament utilitari, que trenquen aquesta uniformitat. Les rematades com a revestiments i fusteria semblen moderns.<ref>Reig López, D. (2007) ''La Casa y el archivo del Canónigo Don Pedro Jaime Gil Dolz'' (Investigación histórico-educativa inédita) Universidad de Valencia. Facultad de Filosofía y Ciencias de la Educación. Departamento de Educación Comparada e Historia de la Educación, Valencia.</ref> Actualment manté el caràcter senyorial gràcies als esforços de restauració realitzats pels hereus del primitiu propietari. ​Popularment és sobrenomenada la "Casa de la Olivera" per l'existència d'un d'aquests arbres centenaris enfront de l'entrada de l'edifici.