Maurizio Pollini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 28:
Va néixer a [[Milà]], fill de l'arquitecte [[Racionalisme arquitectònic|racionalista]] Gino Pollini i de la música Renata Melotti, tots dos italians.<ref>{{cita web|apellido=Carrick|nombre=Phil|título=Maurizio Pollini at 70: International Superstar of the Piano|url=http://www.abc.net.au/classic/content/2012/12/29/3662057.htm|obra=Music Makers|editor=ABC Classic FM|fechaacceso=29 de enero de 2013}}</ref> És nét de l'escultor Fausto Melotti. Es va iniciar al [[piano]] amb la seva mare; va estudiar l'instrument amb Carlo Lonati fins a l'edat de 13 anys, i a partir de llavors amb Carlo Vidusso, fins als 18.<ref>{{cita libro|apellido=Huang|nombre=Hao|título=Music in the 20th century, Volume 2|año=1998|editor=M E Sharpe Reference|ciudad=Armonk NY|isbn=978-0765680129|páginas=472}}</ref>
Va rebre un diploma del [[Conservatori de Milà]] i en [[1960]] va guanyar el primer premi en el [[Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin]] a [[Varsòvia]], moment en el qual es diu que [[Arthur Rubinstein]], qui dirigia el jurat, va pronunciar la seva cèlebre frase: «Aquest noi toca el piano millor que qualsevol de nosaltres.<ref>{{cita web|apellido1=Dominguez|nombre1=Frank|apellido2=K. Roe|nombre2=Benjamin|título=Episode 62: Great Chopinists: Maurizio Pollini|url=http://worldofopera.org/operas/operas/item/521-radio-chopin-episode-62-nocturne-in-f-sharp-minor-op-48-no-2|obra=World of Opera|editor=WDAV Classical Public Radio|fechaacceso=29 de enero de 2013}}</ref><ref>{{
== Estudis amb Arturo Benedetti Michelangeli ==
Línia 36:
== Activisme polític ==
En les [[Dècada del 1960|dècades de 1960]] i [[Dècada del 1970|de 1970]], va anar un [[Activisme|activista polític d'esquerra.]] Va col·laborar amb el compositor [[Luigi Nono]] en obres tals com ''Com una ona força i llum'' (1972), on va expressar el duel per l'assassinat de Luciano Cruz, líder del Front Revolucionari Xilè. Es va presentar al costat de [[Claudio Abbado]] a [[La Scala]] en un cicle de concerts per a estudiants i treballadors, en un intent per construir una nova audiència, doncs pensaven que l'art ha de ser per a tots.<ref>{{
Expressa així la seva visió de la cultura: "Crec en la concepció progressiva de la cultura, en tots els seus aspectes. La tornada al passat, sota qualsevol forma que sigui, no m'interessa. Els resultats vàlids per a la creació em semblen provenir de l'adreça progressiva i progressista de l'art musical. La cultura és una espècie de cerca permanent de la utopia. No tindríem auditoris ni museus sense aquest component."<ref name="Maurizio Pollini_1">{{Cita web|url=http://www.elcultural.com/revista/musica/Maurizio-Pollini/3831|título=Maurizio Pollini|fechaacceso=10 de octubre de 2016|sitioweb=www.elcultural.com}}</ref>
Línia 43:
En 1985, amb motiu d''[[El clavecí ben temprat|el]]'' tricentenari de [[Johann Sebastian Bach]], va executar el primer llibre complet del ''[[Clavecí ben temperat]]''. En 1987, va interpretar tots els concerts per a piano de [[Ludwig van Beethoven]] a [[Nova York]], acompanyat per l'Orquestra Filharmònica de Viena, dirigida per Claudio Abbado, i en aquesta ocasió va rebre l'Anell Honorari de l'orquestra. En 1993-1994, va interpretar per primera vegada el cicle complet de les [[:en:Piano sonatas (Beethoven)|sonates per a piano de Beethoven]] a [[Berlín]] i en [[Munic]] i després també a [[Nova York]], [[Milà]], [[París]], [[Londres]] i [[Viena|Viena.]] En el [[Festival de Salzburg]] en 1995, va inaugurar l'anomenat "Progetto Pollini", una sèrie de concerts en el qual es van barrejar obres velles i noves. Una altra sèrie similar es va presentar en el [[Carnegie Hall]] en 2000-2001, amb el títol "Perspectives: Maurizio Pollini", i en el [[Royal Festival Hall]] de [[Londres]], en 2010-2011, amb l'anomenat "Pollini Project", una sèrie de cinc concerts amb programes que incloïen música de Bach i de [[Karlheinz Stockhausen]].
En el 2014, es va presentar en una gira que va incloure el [[Festival de Salzburg]]<ref>{{cita web |url=http://www.deutschegrammophon.com/de/artist/pollini/biography |título=Pollini, Maurizio| editor = Deutsche Grammophon|fechaacceso=9 de agosto de 2014}}</ref> i la seva presentació en el [[:en:Rheingau Musik Festival|Festival Musical Rheingau]], com a part del com va interpretar, en el Kurhaus de Wiesbaden, els Preludes de Chopin (Op. 28) i el llibre 1 dels ''[[Preludis (Chopin)|Preludis]]'' de [[Claude Debussy]].<ref>{{
Al març del 2012 es va anunciar que Pollini havia cancel·lat totes les seves properes presentacions als Estats Units, a causa de raons de salut.<ref>{{cita web |url=http://cso.org/TicketsAndEvents/EventDetails.aspx?eid=4079 |título=Chicago Symphony Orchestra Tickets & Events|fechaacceso=5 de abril de 2012}}</ref>
Linha 57 ⟶ 56:
Per al crític Harold C. Schoenberg Maurizio Pollini, "més que qualsevol, és el paradigma per excel·lència de l'estil modern. Com a tècnic és perfecte, tranquil i impecable; qualsevol cosa que toc suscita enveja i por en els seus col·legues. Pot fer el que vulgui amb el piano i tot ho fa de la mateixa manera: amb objectivitat, col·locant-se fos de la música, sense cap compromís emocional fervent. Senzillament produeix sons bells, ben organitzats i impersonals. Té un repertori que cobreix la major part de la literatura i ho toca tot amb la mateixa serena perfecció... El jurat del Concurs “Chopin” va haver de quedar encantat amb Pollini. Era el tipus perfecte de pianista de concurs: executant de tècnica àmplia però gens ostentosa, un músic que tenia en compte totes les coses agradables, de ''tempi'' assenyats, sense rastres d'excentricitat. Els jurats de concursos adoren a aquest tipus de pianista. Així era Pollini, i així és avui: un pianista que representa el control absolut d'una computadora. Com a tal és el suprem símbol pianístic de la seva època, i per això un ideal per als pianistes joves que pensen com ell i desitgen complir els seus objectius amb tant èxit com ell. Per a molts d'ells, Pollini és amb molt el més gran pianista actual."<ref name="Maurizio Pollini_1">{{Cita web|url=http://www.elcultural.com/revista/musica/Maurizio-Pollini/3831|título=Maurizio Pollini|fechaacceso=10 de octubre de 2016|sitioweb=www.elcultural.com}}</ref>
Per Pollini, la fidelitat a la partitura és essencial i des d'aquí es va edificant la complexa arquitectura sonora de l'obra a interpretar. L'expressivitat i el bon gust resideixen precisament aquí, lluny de consideracions subjectives que poden entelar la veritable naturalesa de l'obra a executar. En aquest estil distant Pollini és un dels millors intèrprets de Chopin, un músic que precisament destaca per l'alt component emotiu de les seves composicions. D'altra banda, les versions beethovenianas de Pollini presenten una sobrietat que permet accedir a la més pura veritat de la música del genial compositor. Per Pollini, Beethoven no deu executar-se sota uns pressupostos dolços o excessivament melòdics, sinó amb tota la violència requerida en els freqüents canvis dinàmics tan típics de la seva música.<ref>{{
Tota la tècnica desplegada per Pollini respon a un dur treball personal en el qual inverteix quatre hores cada dia, encara que el pianista milanès recomana no sobrepassar aquest temps dedicat als exercicis per evitar caure en una obsessió que pot resultar molt contraproduent.
| |||