Llagostera: diferència entre les revisions

'''Llagostera''' és una [[vila]] i [[municipi]] de la [[comarca]] del [[Gironès]] de 8.200 habitants que limita amb [[Cassà de la Selva]], [[Santa Cristina d'Aro]], [[Tossa de Mar]] i [[Caldes de Malavella]]. El terme municipal és el més gran de la comarca i comprèn part del [[Massís de les Gavarres]] al nord i el [[Massís de les Cadiretes]] al sud, amb predomini de boscos de [[Alzina surera|suros]], [[roure]]s i [[Pi (arbre)|pins]]. Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques que se'n van a l'[[Onyar]], i el [[Ridaura]] que va al mar. Està ben comunicat, amb la carretera C-65 de [[Girona]] a [[Sant Feliu de Guíxols]], la C-35 de Llagostera a [[Parets del Vallès]], i les carreteres locals que van a [[Caldes de Malavella]] i [[Tossa de Mar]]. El 70% de la població viu al nucli urbà, al voltant de l'Església de [[Sant Feliu de Llagostera]] que s'alça en un turó, mentre que l'altre 30% viu disseminada en deu veïnats i set urbanitzacions. El primer document on apareix el municipi és del 855, en la confirmació dels béns del [[monestir de la Grassa]] per [[Carles el Calb]]. A l'edat moderna, la indústria surotapera hi tingué un pes destacat i el tren que anava de Girona a Sant Feliu hi feia parada. També és el període en que es donà un conflicte entre veïns i hisendats en relació a l'ús comunal dels boscos.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Congost|nom=Rosa|article=EL CAS DELS BOSCOS DE LLAGOSTERA. Les complexitats de la implantació del liberalisme en un marc local|publicació=Universitat de Girona. Arxiu Municipal de Llagostera|url=http://arxiu.llagostera.cat/pdf/conference/boscos.pdf|data=|pàgines=}}</ref><ref name=":2" />

Els pagesos pagaren els impostos en espècies com sous, ous o gallines fins al [[1733]]. El [[segle XVIII]] encara hi havia pestes i crisis cícliques però el poble creixia, de manera que ja sortir de les muralles del castell creant els primers carrers i incorporant més botigues com una escrivania, una carnisseria, un molí de farina, una fleca, una botiga i un hostal. L'entorn forestal era de roures i brucs, seguits per alzines, alzines sureres, arboços, mòdegues i noguers, però sempre que es podia es plantaven alzines sureres, ja que era la matèria primera de la principal indústria a partir de la segona meitat de segle.{{sfn|Grau i Ferrando|1987|p=28-29}} Tot i que els boscos eren comunals, reconeguts pel mencionat privilegi reial de 1241, des de finals del XVII i durant el segle XVIII hi ha diversos conflictes, registrats als Llibres de cúria de la Baronia de Llagostera, en que l'Ajuntament insta o multa a veïns per "fer danys" als boscos i, a partir de la segona meitat del XVIII, aquests bans són sol·licitats per propietaris de masos (Rissech, Codolar, Fonolleras, Companyó) que reclamen la propietat dels boscos i que s'hi impedeixin els usos comunals.<ref name=":1" />. Pel que fa a la ramaderia del segle XVIII, hi havia 1.462 caps de moltons i ovelles, seguits dels porcs, les vaques, els ases i les cabres. Als camps s'hi cultivaven farratges i cereals com blat mestall, llegums, farratges, sègol, ordi, faves i llegums, així com fruita i verdura. També hi havia oliveres i vinyes, que es cultivaren fins a la [[fil·loxera]] de finals del segle XIX.{{sfn|Grau i Ferrando|1987|p=28-29}}

La formació de l'estat-nació liberal i la consolidació de la [[propietat privada]] van plantejar un conflicte recurrent a Llagostera durant el segle XIX en relació al [[Procomú|comunal]] i la seva apropiació. El 18 de febrer de 1842 el periòdic ''El Constitucional'' es fa ressò del conflicte<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=|publicació=El Constitucional de Barcelona|url=http://hemerotecadigital.bne.es/issue.vm?id=0004067484&search=&lang=ca|data=18 de febrer de 1842|pàgines=}}</ref> i el 27 de febrer de 1842 el regidor i menestral [[Llorenç Bassets]] defensa al ple municipal els drets de la població sobre el comunal en base al privilegi de 1240, oposant-se a la pretensió dels hisendats que s'havien associat pocsel diesdia abans del ple davant un notari de Girona per reclamar-ne la propietat.<ref name=":2">{{Ref-llibre|cognom=David.|nom=Algarra Bascón,|títol=El comú català : la història dels que no surten a la història|url=https://www.worldcat.org/oclc/951613149|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Potlatch|lloc=[Place of publication not identified]|pàgines=208-209|isbn=9788460831266}}</ref><ref name=":1" /> L'alcalde, Nadal, i un regidor Tomàs Codolar s'hi oposaven, mentre que els altres 2 regidors i el síndic procurador s'hi mostraven a favor. En la sessió del 13 de març els partidaris del comunal demanaven que l'alcalde i el regidor Codolar s'abstinguessin per ser part interessada.<ref name=":1" /> Quan els veïns de llagostera entraven als boscos comunals a buscar llenya es trobaven homes armats que els foragitaven. Dues actes de l'Ajuntament refereixen un incident el 16 de març en que l'hisendat Joan Rissech i diversos treballadors seus volen impedir a un grup d'homes i dones anar a tallar llenya.<ref name=":1" /> En una reunió de veïns del 15 de maig s'acorda recaptar una contribució extraordinària per sufragar el plet de l'Ajuntament contra els propietaris, decisió que l'hisendat Narcís Llambí va recórrer i guanyar davant la Diputació que nomena un síndic perquè només hi contribueixin els veïns interessats. El 7 d'octubre de 1842 s'edita el manifest "¡Habitantes de Llagostera!" signat pels "patriotas de Llagostera" que denuncia l'apropiació del comunal<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=David.|nom=Algarra Bascón,|títol=El comú català : la història dels que no surten a la història|url=https://www.worldcat.org/oclc/951613149|edició=|llengua=|data=2015|editorial=Potlatch|lloc=[Place of publication not identified]|pàgines=218-221|isbn=9788460831266}}</ref>. Després de les eleccions el 17 de gener de 1843 l'Ajuntament va convocar un referèndum en el qual dos-cents veïns es van reunir i 181 van votarsignar a favor del plet de defensa dels drets comunals<ref name=":0" />. La Diputació va anul·lar les eleccions i el 20 d'octubre d'aquell any va nomenar nous regidors i un alcalde hisendat, Joan Vidal, que va prohibir entrar a les propietats i va establir multes per les infraccions. El conflicte continuava 2 anys després i el 8 de desembre de 1845 esl'Ajuntament va intentar una concòrdia sense èxit contactant el síndic [[Jaume Maymí Viñal]] que portava les causes contra els propietaris.<ref name=":1" /> Una sentència del 12 de juny de 1854 del Jutjat de primera instància de La Bisbal dóna la raó al propietari [[Joan Rissech]], però ja en el [[Bienni Progressista|bienni progressista]], el 18 de juliol d'aquell any s'elegia com alcalde un partidari del comunal que deixava la sentència sense aplicació<ref name=":0" />. El 10 de març de 1855 l'ajuntament decideix consultar la qüestió de "les llenyes del comú" a l'advocat gironí Fernando de León i es nomena una comissió de 4 regidors, entre els quals Llorenç Bassets.<ref name=":1" /> El 23 d'abril de 1855 l'ajuntament nomena dos guardaboscos del comunal per protegir els veïns que van a buscar-hi llenya dels empleats del propietari<ref>{{Ref-web|url=http://arxiu.llagostera.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=103:1797-1874&catid=39:documents-en-linia|títol=Actes de sessions del ple de Llagostera. Arxiu municipal.|consulta=2/8/2018|llengua=|editor=|data=1855}}</ref> i es forma la "Junta de Administración de Montes" (prevista a l'article 27 de les "Ordenanzas de Montes" de 1833). El 4 de setembre el jutge de la Bisbal amenaça l'ajuntament amb una multa de cinc-cents rals, obliga a retirar els guardaboscos i prohibeix la recollida de llenya<ref name=":0" />. UnL'Ajuntament anypublica desprésun ban que acata la sentència temporalment a l'espera de la resolució dels plets; el 10 de març de 1856 el governador informa que l'assumpte s'ha de resoldre als tribunals i l'ajuntament queda dividit sobre si prosseguir la causa o no, la majoria de regidors hi estan a favor, però no l'alcalde, Felicià Prats.<ref name=":1" /> Finalment el 5 d'octubre de 1856 l'hisendat Joan Rissech aconsegueix que l'ajuntament aprovi un expedient per nomenar guàrdies particulars jurats per protegir la seva propietat.<ref name=":0" />

Llagostera fou una de les primeres poblacions a [[indústria surotapera|fabricar taps de suro]], ja que es té constància que Josep Provençal, que exercia a la població el [[1757]], fou un dels primers tapers coneguts. El terme era abundant en boscos, d'ús comunal, especialment els del [[Montagut (Llagostera)|Montagut]], que el [[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar|diccionari Madoz]] de la dècada del 1840 assenyalava que abundava en sureres en explotació, fet que situa la seva plantació a finals del segle XVIII, quan els propietaris de masos estaven aconseguint l'ús particular dels boscos<ref name=":1" />. Aquesta indústria fou un element d'expansió econòmica, urbanística i demogràfica, però passà per diverses crisis, provocades per la dependència a la demanda exterior, les diverses polítiques impositives, l'exportació del suro gironí sense elaborar, la mecanització d'altres països europeus i les guerres dels segles XIX i XX. La [[dècada del 1890]] és considerada l'època d'or d'aquesta indústria, un moment en què més d'un miler de persones treballaven en 12 màquines per a produir 1.000 taps al dia.{{sfn|Grau i Ferrando|1987|p=50-51}}