Diferència entre revisions de la pàgina «Abadia de Sant Pere de Moissac»

cap resum d'edició
{{infotaula edifici}}
[[Fitxer:Abadia_de_Saint-Pierre_de_Moissac_-_Portalada_sud.JPG|thumb|La portaladaportada sud romànica. A dalt, el campanar gòtic]]
L''''abadia de Sant Pere de [[Moissac]]''' (en [[occità]]: ''Abadiá de Sant Pèire de Moissac'', en [[francès]]: ''Abbaye de Saint-Pierre de Moissac'') és un conjunt arquitectònic religiós [[Occitània|occità]] on hi destaquen les seves extraordinàries escultures [[romànic|romàniques]]. L'abadia, fundada al [[segle VII]] a l'[[Aquitània]] a prop del límit del [[Regió del Carcí |Carcí]], va estar lligada el [[1047]] a la poderosa [[abadia de Cluny]] i esdevingué, d'ençà el [[segle XII]], el centre monàstic més eminent del sud-oest del regneRegne de [[França]]. Si l'abadia i el [[claustre]] ofereixen un exemple destacable de barreja dels estils romànic i [[arquitectura gòtica|gòtic]], és el [[Timpà (arquitectura)|timpà]] de la portada sud el que constitueix la veritable obra mestra de Moissac.
 
==Timpà ==
[[Fitxer:Abadia_de_Saint-Pierre_de_Moissac_-_Portalada_Sud_de_Moissac.JPG|thumb|200 px|left|El timpà de la portaladaportada sud]]
[[Fitxer:Abadia_de_Saint-Pierre_de_Moissac_-_Detall_portalada.JPG|thumb|200 px|left|Detall portaladade la portada]]
Executat al segle XII, il·lustra la visió de [[Sant Joan apòstol|sant Joan]] de l'[[Apocalipsi]] en una profusió de detalls expressius.
 
Construït entre el [[1110]] i [[1130]], presenta en el seu centre un Crist en majestat amb els peus descansant sobre elun mar de cristall. Aquesta figura, correntment utilitzada per a la decoració dels timpans romànics, està envoltada dels símbols dels quatre evangelistes (Marc, Mateu, Lluc i Joan), mentre que els vint-i-quatre vells de l'Apocalipsi es troben en la part baixa i sobre els costats de l'escena.
 
El [[hieratisme]] dels personatges, el caràcter irrealistairreal de certes postures i del tractament dels recoberts, la manca de llibertat de les figures respecte al quadre són dels trets característics de l'escultura romànica. La delicadesa dels relleus i la dimensió pictòrica de certs detalls accentuen l'encant i la dimensió espiritual del conjunt, veritable obra mestra de l'art romànic. La llinda i les arquivoltes són adornades deamb motius vegetals. La llinda sembla ser un vestigi romà emprat de nou.
 
L'entrefinestra monòlit és adornada d'animals entrellaçats, tres parelles de lleons i lleones entrecreuades, col·locades sobre un fons vegetal, se superposen sobre la cara aparent de l'entrefinestra; les cares laterals representen [[Pau de Tars|sant Pau]] i el profeta [[Isaïes (profeta)|Isaïes]]. Els dos apòstols [[sant Pere]] i sant Pau són probablement una al·lusió a la relació de Moissac amb l'abadia de Cluny, sota la protecció d'ambdós.
 
Els costats del porxo també són esculpits. Els relleus de la dreta ensenyen, sobre tres registres: l'Anunciació i la Visitació, l'Adoració dels Mags i la Presentació al Temple, la Fugida d'Egipte i la Caiguda de lesdels ídols. El costat oposat il·lustra la paràbola del pobre [[Llàtzer]] i del ric dolentmalvat, consagrat als suplicis infernals reservats als luxuriosos i als avars, que figura en la part inferior.
 
==Claustre ==
[[Fitxer:Abadia_de_Saint-Pierre_de_Moissac_-_Claustre.JPG|thumb|250 px|esquerra|Claustre]]
[[Fitxer:Abadia_de_Saint-Pierre_de_Moissac_-_Interior_església.JPG|250px|thumb|Interior de l'església amb les sanefes pintades als murs típics de la regió]]
Una inscripció permet datar el [[claustre]] molt precisament de: [[1100]]. Amb unes dimensions de 31 m per 27 m, està constituït per quatre galeries tallades de les quals les arcades recauen sobre una sèrie de columnes de marbre. La carcassa de fusta del cobert descansa sobre un mur nu. Conté 116 columnes diferents amb una alternança de columnes senzilles i dobles que suporten les arcades de les seves quatre galeries.
 
Els seus [[capitell]]s historiats, esculpits sobre quatre cares, veritables obres mestres de l'escultura romànica, que il·lustren temes del Gènesi, Infantesainfantesa delde Crist, Miraclesmiracles de [[Benet de Núrsia|sant Benet]], temes florals o estilitzats, de personatges o d'animals, etc., són entre els més bonics del sud de França.
 
Les arcades són interrompudes en els angles i en el centre per pilars quadrats en maó revestits de plaques de marbre esculpides. Vuit d'ells, als pilars d'angle, representen apòstols. Vuit dels dotze apòstols, identificats per inscripcions, són esculpits de dos en dos a cadascun dels quatre angles: Pere i Pau al sud-est, Jaume i Joan al nord-est, Felip i Andreu al nord-oest, BaromeuBartomeu i Mateu al sud-oest. Un novè apòstol, Simó, està representat sobre el pilar central de la galeria occidental, costat oest. Potser anteriorment es trobava, amb els altres tres apòstols avui desapareguts, sobre els pilars d'un pòrtic que va emmarcar fins al [[segle XVIII]] una bonica font a l'angle nord-oest del pati. Un altre en representa Durand de Bredons, primer abat clunisenc de Moissac (1048 – 10721048–1072).
 
A l'angle sud-oest, una escala condueix a la sala alta, després a la teulada des d'on es descobreix una bonica vista, sobre la ciutat i més enllà sobre la vall del Tarn i els vessants del Moissaguès, sobre el claustre mateix.
{{commonscat}}
 
20.060

modificacions