Turquestan Rus: diferència entre les revisions

El '''Turquestan Occidental''', '''Turquestan Rus''' o simplement '''Turquestan''' fou un territori imperial de la [[Imperi Rus|Rússia]] tsarista, que estava format per territoris conquerits a l'Àsia central (l'Àsia central russa) en el que avui dia són les repúbliques del [[Kazakhstan]], l'[[Uzbekistan]], el [[Kirguizistan]], el [[Tadjikistan]] i el [[Turkmenistan]], i del qual depenien els khanats vassalls de [[Kokand]], [[Khanat de Khivà|Khivà]] i [[Emirat de Bukharà|Bukharà]]. Es va dividir en el [[Govern general del Turquestan]] al sud i el [[govern de les Estepes]] al Nordnord (el Kazakhstan). El govern de [[Transcàspia]], que va existir com a govern militar del [[1869]] al [[1881]] i com a govern civil del [[1881]] al [[1889]], fou integrat al govern general del Turquestan el [[1889]].

En esclatar la [[Revolució Russa|Revolució russa]] ([[febrer]] de [[1917]]) n'era governador Kuropatkin. Els oficials tsaristes, Kuropatkin inclòs, van reconèixer el govern provisional. Poc després, els funcionaris tsaristes més significats foren detinguts i els menxevics van formar un Comitè del Turquestan que depenia del govern provisional de [[Sant Petersburg]] integrat per Xepkin (president), Preobrajenski, Elpatiev, Skapski i Litapolski, els musulmans Generalgeneral Davletxin, Sadri Maksúdov, Tanixbàiev i Biukeikhànov ([[3 de maig]] de [[1917]]). Més tard la presidència la va ocupar Nalivkin. Els bolxevics, majoritàriament colons russos i treballadors del ferrocarril, es van oposar a aquest Comitècomitè i es decantaven per la revolució. Ambdós grups es van enfrontar, sovint de manera violenta.

La població indígena es va veure empesa a organitzar la seva autodefensa. Van sorgir l'assembleaAssemblea d'ulemesUlemes (Ulema Jamiy), dirigida pel mul·là Saïd Alí Lapin, de tendència conservadora, i el Consell Musulmà (Shura i Islamiyeh), de tendència reformista, ambdós de les elits musulmanes, que del 16 al [[23 d'abril]] van celebrar la Conferència Extraordinària de tots els musulmans a Taixkent (Congrés Musulmà) i que va demanar l'autonomia per a l'Àsia Centralcentral dins d'una Rússia federal, i ella fi de la colonització.

Es va crear seguidament el Congrés Musulmà (Türkistan Musulman Merkezi Shurasi) o Centre Musulmà (Milli-Merkez), dirigit per [[Mustafà Xokàiev]]. Però també van sorgir organitzacions socialistes entre els musulmans: la primera fou l'anomenada Ittihad, de [[Samarcanda]]. La gana de l'estiu del [[1917]], deguda al desabastiment des de Rússia, va provocar enfrontaments entre musulmanesmusulmans (molt afectats) i colons russos (que patien menys la gana). Va córrer el rumor que els [[dungans]], que venien de la [[Xina]], entrarien al Turquestan, i els colons es van armar i van fer servir aquestes armes per massacrar els natiusnadius (sobretot els kirguisos).

Després de la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]], els bolxevics van prendre el poder polític a [[Taixkent]], la capital (octubre del [[1917]]). Manifestacions de musulmans van tenir lloc a Taixkent demanant l'autonomia. El cor de l'oposició musulmana fou la [[vall de Fergana]]. Al començament de [[novembre]] del [[1917]] hi va tenir lloc allí el Congrés Regional Extraordinari dels Musulmans, que, seguint la crida de [[Lenin]] als musulmans del Turquestan per actuar contra el govern tsarista i la promesa de la concessió del dret d'autodeterminació d'acord amb un model concret per a l'Àsia Centralcentral, va decidir formar un govern de base musulmana (10-11 de [[novembre]] de [[1917]]) que va dirigir Mustafà Xokàiev (líder del Milli-Merkez) i que va prendre el nom de "Govern Provisional del Turquestan Autònom" (''Turkistan Awtanam Hukumäti''), encara que fou conegut com a [[Govern de Kokand]] (''Qoqan Awtonomiyasi''), delpel nom de la ciutat on tenia la seu, i que abans havia estat un khanat annexionat a Rússia el [[1876]].

El govern de Kokand va tenir una capacitat limitada pel fet de representar únicament una part del país, la vall de Fergana a l'entorn de Kokand, i no pas tot el Turquestan. A més a més, el govern estava situat al Turquestan Rus, una zona sota el control directe de Rússia, i va tenir poca repercussió en les poblacions dels estats protegits de [[Khanat de Khivà|Khivà]] i [[Emirat de Bukharà|Bukharà]]. Tot i així, la sort de la regió de l'Àsia central russa depenia de l'èxit d'aquest govern. La formació del govern de Kokand va coincidir amb la rebel·lió dels musulmans contra Rússia en altres indrets de l'antic Imperiimperi: [[Baixkíria]]-[[Tartària]] va declarar la seva autonomia el gener de [[1918]], i els tàrtars de l'[[Azerbaidjan]] també actuaven de formamanera independent. Tot i la crida de Lenin a l'autodeterminació, el govern de Kokand fou vist com a traïdor per les autoritats bolxevics de Taixkent, que actuaven independents del govern central bolxevic. Conseqüentment, les autoritats de Kokand van apel·lar als bolxevics de [[Petrograd]] demanant suport, però l'enviat de Lenin, [[Ióssif Stalin]], els va indicar que si la població musulmana no s'integrava en el govern soviètic de Taixkent voluntàriament, ho farien ells mateixos per la força. Això va intensificar l'oposició de Kokand als bolxevics. El govern de Kokand fou declarat contrarevolucionari a la fi de [[gener]] del [[1918]] i el govern bolxevic de Taixkent li va declarar la guerra; el mateix mes, les forces bolxevics van assetjar Kokand, on la població es va armar per defensar-se. El [[20 de febrer]], la ciutat de Kokand va ser ocupada i el govern suprimit després de només tres mesos.

La República Soviètica del Turquestan fou creada el [[30 d'abril]] de [[1918]] amb capital a Taixkent i dins d'una Rússia federal. L'octubre es va proclamar la República Soviètica Autònoma del Turquestan dins Rússia. El [[setembre]] de [[1920]] es va convertir en República Socialista Soviètica. L'[[11 d'abril]] de [[1921]], la República va esdevenir altre cop una república socialista soviètica autònoma dins Rússia (des de 28 de desembre de 1922 dins l'URSS). El [[14 d'octubre]] de [[1924]] es va crear la república autònoma del Tadjikistan (elevada a [[República Socialista Soviètica del Tadjikistan|República Socialista Soviètica]] el [[5 de desembre]] de [[1929]]) i el [[27 d'octubre]] de [[1924]] les regions de Samarcanda, [[Fergana (regió)|Fergana]], [[Amudarià]] i [[Sirdarià]] van passar a formar part d'una nova república socialista soviètica anomenada [[República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan|Uzbekistan]], de què el nucli central foren les repúbliques de Coràsmia ([[Khanat de Khivà|Khivà]]) i [[Emirat de Bukharà|Bukharà]]); separades d'aquesta república es van crear dues regions autònomes: la regió autònoma dels Kirguisos depenentdependent de Rússia (que el [[5 de desembre]] de [[1936]] es va convertir en la [[República Socialista Soviètica del Kirguizistan]]) i la regió autònoma de [[Karakalpakistan]] (que va passar a dependre de la República Autònoma del [[Kazakhstan]] fins al [[1932]], quan es va convertir en República Autònoma dins de la [[República Socialista Federada Soviètica de Rússia|RFSS Russa]], i el [[1936]] va passar definitivament a l'[[Uzbekistan]]). El Turquestan va desaparèixer formalment com a república l'[[11 de maig]] de [[1925]]<ref>Enciclopèdia de l'Islam, X, 787 </ref> quan ja totes les seves parts havien estat assignades.

*General [[Mikhaïl Gregorièvitx Xernàiev]] i general N. A. Verevkin, 1864

*General M. G. Romanovski, 1865-1866

Vegeu [[Govern General del Turquestan]].