Santiago Pericot i Canaleta: diferència entre les revisions

'''Santiago Pericot i Canaleta''' ([[el Masnou]], [[Maresme]], [[22 d'octubre]] de [[1929]] - [[Badalona]], [[9 d'agost]] de [[2018]]) fou un [[pintor]], [[gravador]] i [[escenògraf]] català. SignaSignava les seves obres com a '''Iago Pericot'''. ÉsEra germà de l'artista [[Jordi Pericot i Canaleta]].

Mestre per l’[[Escola Normal]] de Barcelona i llicenciat en [[psicologia]] per la [[Universitat de Barcelona]]. El [[1968]] marxà a [[Londres]] gràcies a una beca per estudiar gravat a la [[Slade School of Fine Arts]]. Allà inicià una tècnica bidimensional en el gravat, premiada a Anglaterra i a la Fira del Gravat de [[Ljubljana]] ([[Iugoslàvia]]). HaVa exposatexposar a les biennals internacionals de [[Biennal de Tòquio|Tòquio]], [[Biennal de São Paulo|São Paulo]] i [[Biennal de Venècia|Venècia]]. També hava treballattreballar en el camp de l’[[escenografia]]. Va ser nomenat professor d’espai escènic a l’[[Institut del Teatre de Barcelona]] l'any 1971. De 1983 a 1992 fou director del departament d'espai escènic del dit Institut. L'any 1975 fundà, juntament amb [[Sergi Mateu i Vives]], el [[Teatre Metropolità de Barcelona]]. El 1990 fou nomenat professor de projectes de fi de carrera a l’[[Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona]].

Entre els muntatges teatrals que hava realitzatrealitzar sobresurten ''Rebel delirium'' (1977), ''Simfònic King Crimson'' (1980), ''Bent'' (1982), ''La bella i la bèstia'' (1984), ''Mozartnu'' (1986, del qual feu una nova versió el 2008), ''El banquet'' (1990), ''Uno es el Cubo'' (1995), ''Una furtiva òpera'' (1997), ''El joc de l’engany'' (2002), ''Il mondo della luna'' (2004). El 1990 rebé el [[Premi Nacional d’Arts Escèniques]].<ref>{{GEC|0050342}}</ref>