Guillem de Combret: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 38:
El sant menjava herbes i baies, i la llet de dues daines que cada dia anaven a l'ermita i es deixaven munyir per l'ermità. Un dia, aquest pensà que l'ermita havia de tenir una campana per cridar a missa. Anà a Arles i demanà a uns fargaires que li donessin el metall necessari per fer-la; per treure-se'l de sobre, li digueren que li donarien el metall que ell mateix pogués agafar amb les mans: com que l'estaven treballant, era metall roent i comptaven que no s'hi podria apropar. Guillem, però, prengué el metall fos amb les mans i, sense cap problema, el moldejà amb els dits, fent una campana.<ref>{{Ref-web|url = http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2016/01/goigs-sant-guillem-de-combret-el-tec.html|títol = Goigs a sant Guillem de Combret| consulta = 2015|llengua = | editor = |data = }}</ref> Un cop feta, la carregà a coll i marxà cap a l'ermita, agraïnt el regal als fargaires que, sorpresos, es convertiren immediatament.a La campana de ferro forjat, datada pels experts com del {{segle|XI}} o XII, té un acabat irregular que, segons W. Strabon, demostra que fou feta de forja, en comptes de la més comuna fosa en bronze.
Guillem demanà als pagesos que li ajudessin a construir l'ermita. Un d'ells, que carretejava pedres, portà una de molt pesada i la va maleir. El sant, que era a l'altra banda de la muntanya, el sentí i quan tornà digué al pagès que llencés la pedra perquè no volia a la seva capella una pedra
===L'espasa d'Otger===
| |||