Viquipèdia

Madrastra: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
m la psicoanalisi no és una ciència
Línia 1:
[[Fitxer:Schneewitchen_(1).jpg|thumb|Blancaneu, il·lustració de Carl Offterdinger en la que la Reina Malvada, la malvada madrastra de la Blancaneu, disfressada de venedora ambulant li ensenya a la seva fillastra, la Princesa Blancaneu, unes cintes màgiques però malignes que utilitzarà per ofegar-la.]]'''Madrastra''' ( és la parella d’algú respecte als fills que aquest té d’un matrimoni anterior.<ref>{{GEC|0120864}}</ref> La nova [[família]] és anomenada [[família reconstituïda]]. La paraula prové del llatí vulgar ''matrastra'': segona dona del pare).<ref>{{Ref-llibre és|cognom=Bruguera lai novaTalleda|nom=Jordi|enllaçautor= dona|cognom2=Fluvià d'uni pareFigueras|nom2=Assumpta|enllaçautor2= que no és la|capítol= mare dels1.6 fillsmadrastra|títol= d'aquell.Diccionari Laetimològic nova|editorial [[família]] és= anomenadaEnciclopèdia avuiCatalana en|lloc dia= famíliaBarcelona enllaçada|data=1996 (o2004, reconstituïda4ª edició).|pàgina = 573|isbn= 9788441225169 |ref= }}</ref>
 
En l'antiguitat era usual a causa de les altes taxes de [[defunció]] de les dones durant el part i per la necessitat d'una persona que s'encarregués dels fills. Actualment, arran de la proliferació dels [[divorci]]s, la importància de la madrastra i la seva connotació positiva han augmentat.
 
== La madrastra ena elsl'imaginari contes de fadespopular ==
Les madrastres i les sogres tenen en molts contes de fades el paper de la dolenta, la destructora de l'harmonia familiar i eren l'oposat de la mare. Molts contes de fades alemanys usen una forma de successió [[matrilineal]], a través de la qual l'home es casa amb una [[princesa]] i, per tant, es converteix en príncep. La figura de la madrastra (malvada) és per a la [[psicologia analítica]], en la tradició de [[Carl Gustav Jung]], una forma de l'[[arquetip]] de la mare amb trets destructius.
El motiu de la madrastra malvada s’utilitza sovint als contes de fades, com per exemple a:▼
*Germanet i germaneta ([[Germans Grimm]])▼
*[[Hansel i Gretel]] ([[Germans Grimm]])▼
*[[La Ventafocs]] ([[Germans Grimm]] i [[Charles Perrault]])
*[[La Blancaneu i els set nans]] ([[Germans Grimm]])▼
*[[Els tres petits homenets al bosc]] ([[Germans Grimm]])▼
Les madrastres i les sogres tenen en molts contes de fades el paper de la dolenta, la destructora de l'harmonia familiar i eren l'oposat de la mare.
 
▲El motiu de la madrastra malvada s’utilitza sovint als contes de fades, com per exemple a:
== La madrastra en la ciència ==
* ''La dona que mata el seu fillastre'' amb la rondalla:
=== Psicoanàlisi ===
:«La madrastra m'ha matat
La figura de la madrastra (malvada) és per a la [[psicologia analítica]], en la tradició de [[Carl Gustav Jung]], una forma de l'[[arquetip]] de la mare amb trets destructius.
:el pare m'ha menjat
:la Marieta m'ha arreplegat.»
i a moltes contes populars col·lleccionat pels [[Germans Grimm]]
▲* ''[[Germanet i germaneta ([[Germans Grimm]])''
▲* ''[[Hansel i Gretel]] ([[Germans Grimm]])''
* ''[[La Ventafocs]]''
▲* ''[[La Blancaneu i els set nans]]'' ([[Germans Grimm]])
▲* ''[[Els tres petits homenets al bosc]]'' ([[Germans Grimm]])
 
=== EtnologiaReferències europea ===
{{Referències}}
Molts contes de fades alemanys usen una forma de successió [[matrilineal]], a través de la qual l'home es casa amb una [[princesa]] i, per tant, es converteix en príncep.
 
{{Viccionari-lateral|madrastra}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Madrastra»