Revisió del 23:59, 8 gen 2018 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Bot:Desambiguació assistida: Suprematisme - Canviant enllaç(os) per Suprematisme (art) ← Edició anterior		Revisió del 12:48, 13 ago 2018 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.166 edits m →‎Abstracció geomètrica Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 16: [[Aleksandr Ródtxenko]], després d'haver pintat els seus tres monocroms (''Groc pur'', ''Blau pur'', ''Vermell pur'', [[1918]]), i [[El Lissitzky]], van aprofitar el seu coneixement de la forma per a anar avançant cap a una concepció utilitària de l'art que va triomfar també a la [[Bauhaus]] a [[Alemanya]], sota l'impuls d'artistes com l'hongarès, [[László Moholy-Nagy]] o l'alemany, [[Josef Albers]]. En paral·lel a l'abstracció constructivista es va desenvolupar una abstracció anomenada biomòrfica, que va néixer de les formes creades per [[Jean Arp]] ades ~~finals~~del ~~de la dècada de [[1910]]~~1915, represes per artistes com [[Joan Miró]] i [[Alexander Calder]]. == Altres abstraccions == Línia 23: Aquestes tendències van entrar llavors en competència amb noves corrents gestuals ([[Jean Bazaine]], [[Maurice Estève]], [[Jean Le Moal]], [[Alfred Manessier]], [[Pierre Soulages]] i [[Georges Mathieu]], entre d'altres) que el crític [[Michel Tapié]] va reagrupar sota la denominació d'[[art informal]] [[(Laurent Jiménez-Balaguer)]]. La tradició abstracta va conèixer un important renéixer als [[Estats Units]] a partir de ~~finals~~la fi de la [[dècada de 1940]] amb l'[[Action Painting]] ([[Jackson Pollock]], [[Willem de Kooning]], [[Franz Kline]]) i amb el [[Colour-Field Painting]] ([[Barnett Newman]], [[Mark Rothko]], [[Clyfford Still]]). Aquestes tendències van ser desbancades a partir de [[1960]] per l'aparició de l'[[minimalisme\|art minimalista]], que va marcar un nou període d'interès per la geometria i l'estructura mentre que a [[Europa]] i [[Llatinoamèrica]] l'[[Op Art]] i l'[[art cinètic]] coneixien les seves hores de glòria ([[Yaacov Agam]], [[Jesús Soto]], [[Carlos Cruz-Díez]], [[Victor Vasarely]], [[Nicolas Schöfer]] i [[Bridget Riley]], entre d'altres). El final de la [[dècada de 1960]] va viure el desenvolupament d'una abstracció centrada en l'anàlisi dels seus propis components, amb els grups [[BMPT]] i [[Support(s)-Surface(s)]] a [[França]], o bé orientada cap als problemes de definició de la naturalesa de la imatge amb [[Sigmar Polke]] i [[Gerhard Richter]] a [[Alemanya]]. Les tendències alhora [[neoexpressionisme\|neoexpresionistes]] i neogeomètriques que es van posar de manifest durant la [[dècada de 1980]] van mostrar un nou període d'interès per l'abstracció, que segueixen adoptant nombrosos artistes inspirats per les més variades motivacions.

Art abstracte: diferència entre les revisions