Imperi Carolingi: diferència entre les revisions

'''Imperi carolingiCarolingi''' és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis [[Poble franc | francs]], [[Pipí I el Breu | Pipí]] i [[Carlemany]], que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a [[Roma]] com a signe de restauració ''de facto'' de l'[[Imperi Romà d'Occident]]. Després de la seva dissolució el 843 seria succeït un segle després pel [[Sacre Imperi Romanogermànic]] amb la mateixa orientació.

A partir de l'any [[772]], Carlemany va emprendre una llarga guerra en la qual va conquerir i va derrotar als [[saxons]] per a incorporar els seus territoris a l'Imperi Franc (les últimes incursions de Carlemany sobre els territoris saxons està datada en el 804 pels ''Annals regni Francorum''). Aquesta campanya es va sumar a la pràctica de líders cristians no romans que provocaven la conversió dels seus veïns per la força. Els missioners catòlics francs, al costat d'altres d'[[Irlanda]] i de la [[Gran Bretanya]] anglosaxona, havien penetrat en territori saxó des de mitjans del [[segle VIII]], resultant en un augment dels enfrontaments amb els saxons, que es resistien als esforçosoubesforços dsfdifbdfibudissionersmissioners acompanyats d'incursions militars. El principal oponent saxó de Carlemany, [[Widukind de Saxònia|Widukind]], va acceptar ser batejat en el [[785]], com a part d'uns acords de pau, però altres líders saxons van continuar amb la lluita. Després de la seva victòria el [[782]] a [[Verden]], Carlemany va ordenar la matança massiva de milers de presoners saxons pagans. Després de diversos aixecaments més, els saxons van patir la derrota definitiva en el [[804]]. Això va expandir l'Imperi Franc cap a l'est, fins a l'[[Elba (riu)|Elba]], cosa que l'[[Imperi Romà]] només va intentar una vegada, i en el que va fallar en la [[batalla del bosc de Teutoburg]] (any 9 dC). Per poder cristianitzar amb més efectivitat als saxons, Carlemany va fundar diverses diòcesis, entre les quals hi ha les de [[Bremen]], [[Münster]], [[Paderborn]] i [[Osnabrück]].