Codi penal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Vegeu també: codis civils
m +enllaços
Línia 1:
[[Fitxer:De Constitutio criminalis Carolina (1577) 01.jpg|thumb|200px|''[[Constitutio Criminalis Carolina]]''. Imprint: [[Frankfurt del Main|Frankfurt]]. J. Schmidt. Verlegung Sigmund Feyrabends, 1577]]
Un '''codi penal''' és una [[font de dret]] formada per un conjunt unitari i sistematitzat de les [[Norma jurídica|normes jurídiques]] punitives d'un [[estat]], és a dir, un [[compendi]] ordenat de la [[legislació]] aplicable en [[dret penal|matèria penal]], que busca l'eliminació de redundàncies, l'absència de llacunes i la universalitat: és a dir, que no existeixin normes penals vigents fora del compendi. Els codis penals, en cert sentit, busquen plasmar el ''[[ius puniendi]]'' de l'estat en un única obra.
 
== Codificació penal ==
El primer codi penal que va recollir els requisits que, a partir de la [[Il·lustració]], van ser establint-se sobre la forma d'un cos legislatiu modern, fou el [[Codi Penal francès]], de l'[[Primer Imperi Francès|època napoleònica]] (per això també és denominat codi penal napoleònic), promulgat amb la finalitat de donar coherència a un sistema jurídic gairebé indesxifrable per la multitud de normes disperses que existien. La idea jurídica de l'existència de codis és típicament [[burgesia|burgesa]] i [[liberalisme|liberal]], atès que afavoreix els intercanvis comercials i la [[seguretat jurídica]]. A més, en el cas del codi penal, permet als ciutadans un major coneixement dels [[Delicte|delictes]], i no ser enjudiciats per actes delictius que podien desconèixer. Més endavant la codificació penal es va anar estenent per [[Europa]] (sobretot pels països de [[dret continental]]) i per tots els territoris sota els quals aquests estats europeus tenien influència.
 
== Avantatges de la codificació ==