Giulio Aleni: diferència entre les revisions

Va morir el [[10 de juny]] de 1649 a Yanping, província de [[Fujian]] a la Xina<ref>{{Ref-publicació|cognom=Dehergne SJ|nom=Joseph|article=Répertoire des jéuites de Chine de 1552 à 1800|publicació=Bibliotheca Instituti Historici S.J.|llengua=francès|url=http://www.jstor.org|volum=XXXVII|data=1973|lloc=Roma|pàgines=}}</ref> El seu taüt va ser traslladat a [[Fuzhou]] on va ser enterrat en un turó que més tard es va convertir en el cementiri dels catòlics d'aquella ciutat.<ref name=":1" />

 

 

Va arribar a la Xina el 1611 poc després de la mort de [[Matteo Ricci]], durant el regnat de l’[[emperador Wanli]]  de la dinastia Ming.<ref name=":0" /> Inicialment va estar a Macau on va fer de professor de matemàtiquesi<ref>{{Ref-web|url=http://www.yumpu.com|títol=Biography of Giulio Aleni SJ, China missionary|consulta=juny 2018|nom=Claudia|cognom=Collani|llengua=anglès|editor=Encyclopedia.stochastikon.com|data=}}</ref> i on va fer observacions sobre l'eclipsi de lluna,<ref name=":2" /> fins que el 1613 va poder entrar a [[Pequín]] i [[Xangai]].<ref name=":2" />

 

Alguns autors consideren que Aleni va ser sens dubte el jesuïta que millor va realitzar amb èxit una síntesi d'un apostolat entre l'acció directe i el diàleg amb els lletrats xinesos.<ref name=":3" />

 

 

Durant el període 1633-1636 l'Església a la Xina havia crescut considerablement amb uns 38000 conversos, dels quals hi havia 120 membres de la família imperial. El 1640 l'extensió de la missió jesuïta i el deteriorament de la situació política va provocar que Roma dividís en dues la província eclesial; la part del sud va ser dirigida pel portuguès Francisco Furtado i la del nord per Giulio Aleni.<ref name=":3">{{Ref-llibre|cognom=Vermander|nom=Benoît|títol=Les jésuites et la Chine|url=|edició=|llengua=francès|data=2012|editorial=Lessius|lloc=Bruxelles|pàgines=44-45|isbn=978-2-87299-225-6}}</ref>

[[Fitxer:Aleni1623.jpg|miniatura|Mapa Wanguo Quantu d'Aleni 1623]]

 

Aleni tenia coneixements molt amplis de la llengua xinesa, fet que li va permetre escriure més de 25 obres en xinès tant de contingut espiritual i filosòfic, com de temes científics europeus, i va ser el primer europeu en escriure un tractat sobre geografia universal en xinès.<ref name=":1" /> També va escriure una "''Vida i Passió de Nostra Senyor Jesucrist- Tianzhu Jiangsheng Chuxiang Jingjie-''" amb il·lustracions i gravats fets per gravadors xinesos a partir de l'obra del jesuïta [[Jeroni Nadal i Morey|Jeroni Nadal]] "''Evangelicae historiae imagines''" del 1593. Aquests gravats representen la primera síntesi coneguda entre l'art europeu del [[Renaixement]] i els conceptes estètics xinesos.<ref name=":3" />