Afecte: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 13:
La [[psiquiatria]] considera que hi ha [[malaltia|malalties]] [[malaltia mental|mentals]] relacionades amb l'afecte,<ref>Sadock, Benjamin J.; Sadock, Virginia A. (2002), ''Kaplan and Sadock's Synopsis of Psychiatry: Behavioral Sciences/Clinical Psychiatry'' (9th ed.), Lippincott Williams & Wilkins,{{en}}</ref> sigui perquè se sent en excés, perquè no es manifesta determinada emoció o perquè es canalitza malament un [[sentiment]], al propi interior o en la relació amb els altres. Postula que, per a ella, les més comunes són: [[Depressió clínica|depressió]], [[distímia]], [[trastorn bipolar]], [[TDAH]], dismòrfia corporal, [[fibromiàlgia]], [[trastorn d'ansietat]] i [[fòbia social]].
 
D'altra banda, Teresa Cabruja entre d'altres autors alerten de la [[psicopatologització]] que fan la psicologia, la psiquiatria i "altres 'psi'" en algunes [[cultures]], com la [[món occidental|occidental]] [[segle XXI|actual]], sobre els afectes, les afinitats afectives, la manera de viure-les i la pròpia [[identitat]], quan aquestes no responen exactament als [[cànon]]s imposats per la [[ideologia]] del [[Poder (sociologia)|poder]] dominant.<ref>Teresa Cabruja, ''Violencias de la psicología a las mujeres: psicologización, psicopatologización y silenciamiento'', [[2007]]. {{ISBN |8496044882}} {{es}}</ref><ref>Teresa Cabruja, ''Avenços i reptes actuals de la recerca interdisciplinar sobre des(psico)patologizació''. Quaderns de Psicologia. ''International Journal of Psychology'', 15(1), 7-20. Número monogràfic “Investigación interdisciplinar sobre des(psico)patologización: retos y avances”, [[2013]] {{ca}}</ref>
 
== Algunes classificacions d'afectes ==