Viquipèdia

Aixera: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot:Desambiguació assistida: Sinaí - Canviant enllaç(os) per Península del Sinaí
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 21:
 
== Esposa de Jahvè ==
Aixerà va ser venerada a l'antic [[Regne d'Israel|Israel]] com a consort del déu [[El]] i, segons el professor [[Ze'ev Herzog]], a [[Regne de Judà|Judà]] era també venerada com a dea i esposa de [[Jehovà]] i [[Reina del Cel]]. Els hebreus feien petits pastissos pel seu festival.<ref>William G. Dever, "Did God Have a Wife?" (Eerdmans, {{ISBN |0-8028-2852-3}},2005) - vegeu comentaris d'aquest llibre per [http://www.bookreviews.org/pdf/4910_6305.pdf Patrick D. Miller], [http://www.bookreviews.org/pdf/4910_5127.pdf Yairah Amit].</ref>
Descobriments arqueològics relativament recents (daten de finals dels anys 60 i dels anys 70 del segle passat), demostren que era venerada com la dea consort de Jahvè. En una gerra de ceràmica (el denominat '''''pithos A''''') trobada al jaciment arqueològic de [[Kuntillet ˤAjrūd]] (hebreu: כונתילת עג'רוד; àrab: كونتيلة عجرود, península del [[Península del Sinaí|Sinaí]]), i datada entre el [[950 aC]] i el [[850 aC]], s'hi va trobar la inscripció: "que Jahvè de Šomərōn (=''Samaria'') et beneeixi i la seva [esposa] Aixerà"".<ref>Cf. Scheffler 2000:102</ref> Frederic Raurell (Raurell 1987:323) la tradueix així: &#171;X diu: Digues a Y i a Yauˤasah i (a Z): | Us beneeixo | per Jahveh, el nostre guardià, i | per la seva Asherah&#187;; en un altre pithos (el denominat '''''pithos B''''') s'hi llegeix la inscripció "Amaryo ha parlat: "digueu al seu senyor: &lt;...&gt; / Que Jahvè de Teman et beneeixi i la seva [esposa] '''Aixerà'''. / Que ell et beneeixi, / i que ell vetlli damunt teu, / i que ell sigui amb tu"<ref>Cf. Scheffler 2000:105</ref> (la traducció catalana del 1987 de Raurell (Raurell 1987: 323) fa: &#171;Amaryau diu: Digues al meu senyor (X): et beneeixo | per Jahveh (el nostre guardià) i per la seva Asherah&#187;). Les diferents lectures i interpretacions de les inscripcions de Kuntillet ˤAjrūd es poden consultar en Binger, 1997: 167-175.
 
Línia 34:
* [[Susan Ackerman]]: "Asherah, the West Semitic Goddess of Spinning and Weaving?". Dins: Journal of Near Eastern Studies 67.1 (2008), pp. 1-29.
* [[Karl-Heinz Bernhardt]]: "Aschera in Ugarit und im Alten Testament". Dins: Mitteilungen des Instituts für Orientforschung 13 (1967), pp. 163-174.
* [[Tilde Binger]]: ''Asherah - Goddesses in Ugarit, Israel and the Old Testament''. Londres: Sheffield Academic Press, 1997 (Copenhagen International Seminar). Apèndix 2: Inscriptions from &#8216;Israel&#8217; - The Khirbet el-Qom inscription. Pp. 164-167 i Apèndix 2: Inscriptions from &#8216;Israel&#8217; - The Kultillet Ajrud inscriptions. Pp. 167-175. {{ISBN |1-85075-637-6}}.
* [[William G. Dever]]: "Archaeology and the Ancient Israelite Cult: How the Kh. El-Qom and Kuntillet 'Ajrud 'Ashera' Texts have Changed the Picture". Dins: Eretz-Israel 26 (1999), pp. 9-15.
* [[William G. Dever]]: "Asherah, Consort of Yahweh? New Evidence from Kuntillet `Ajrud". Dins: Bulletin of the American Schools of Oriental Reseach 255 (1984), pp. 21-37.
* [[William G. Dever]]: ''Did God have a Wife? - Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel''. Grand Rapids (Michigan): Wm. B. Eerdmans Publishing Co., 2005. {{ISBN |0-8028-2852-3}}
* [[Manfried L. Dietrich]], i [[Oswald Loretz]]: ''Jahwe und seine Aschera - Anthropomorphes Kultbild in Mesopotamien, Ugarit und Israel - das biblische Bilderverbot''. Münster (Westf.): Ugarit-Verlag, 1992 (Ugaritisch-Biblische Literatur 9). {{ISBN |3-927120-08-1}}.
* Meindert [[Dijkstra]]: "I have blessed you by YHWH of Samaria and his Ashera': Text with Religious Elements from the Soil Archive of Ancient Israel. Dins: [[Bob Beeking]], i [[Meindert Dijkstra]], i [[Mario C. H. Korpel]], i [[Karel J. H. Vriezen]] (autors): ''Only One God? - Monotheism in Ancient Israel and the Veneration of the Goddess Asherah''. London: Sheffield Academic Press, 2001. Pp. 17-44. {{ISBN |1-84127-199-3}}.
* [[Israel Finkelstein]]: ''Keine Posaunen vor Jericho? - Beiträge zur Archäologie der Landnahme''. Holzgerlingen: Hänssler, 2005. {{ISBN |3-7751-4419-6}}
* [[Israel Finkelstein]], i [[Neil Asher Silberman]]: ''Keine Posaunen vor Jericho. Die archäologische Wahrheit über die Bibel''. Múnic: C. H. Beck, 2003&#179;. {{ISBN |3-406-49321-1}}.
* [[Israel Finkelstein]], i [[Neil Asher Silberman]]: ''The Bible Unearthed: Archaeology's New Vision of Ancient Israel and the Origin of Its Sacred Texts''. {{ISBN |0-684-86912-8}}.
* [[Israel Finkelstein]], i [[Neil Asher Silberman]]: [http://es.scribd.com/doc/9696230/Finkelstein-Silberman-La-Biblia-a ''La Biblia desenterrada: Una nueva visión arqueológica del antiguo Israel y de los orígenes de sus textos sagrados'']. Siglo XXI de España, 2003 (2007&#178;). {{ISBN |84-323-1124-3}} i 84-323-1184-7.
* [[Christian Frevel]]: ''Aschera und der Ausschließlichkeitsanspruch YHWHs - Beiträge zu literarischen, religionsgeschichtlichen und ikonographischen Aspekten der Ascheradiskussion.'' Weinheim: Beltz Athenäum, 1995 (Bonner biblische Beiträge 94). Alhora: tesi de doctorat per la Universitat de Bonn (1994). {{ISBN |3-89547-061-9}}.
* [[Judith M. Hadley]]: "From Goddess to Literary Construct - The Transformation of Asherah into &#7716;okmah". Dins: [[Athalya Brenner]], i [[Carole Fontaine]] (curadores): ''A Feminist Companion Reading the Bible - Approaches, Methods and Strategies''. Londres: Sheffield Academic Press, 1997. Pp. 360-399. {{ISBN |1-85075-674-0}}.
* [[Judith M. Hadley]]: ''The Cult of Asherah in Ancient Israel and Judah: Evidence for a Hebrew Goddess''. Cambridge: Cambridge University Press, 2000 (University of Cambridge Oriental Publications 57). {{ISBN |0-521-66235-4}}.
* [[Raz Kletter]]: ''The Judean Pillar-Figurines and the Archaeology of Asherah''. Oxford: Tempus Reparatum (Hadrian Books & Archaeopress), 1996 (British Archaeological Reports International Series 636). ISBN 0-86054-818-X.
* [[Matthias Köckert]]: "Wandlungen Gottes im antiken Israel". Dins: Berliner Theologische Zeitschrift 22 (2005), pp. 3-36.
Línia 54:
* [[Marlene Elizabeth Mondriaan]]: [http://upetd.up.ac.za/thesis/available/etd-05162011-154113/ ''The rise of Yahwism - role of marginalised groups'']. Tesi de doctorat. Pretoria: University of Pretoria. 2010
* Raphael [[Patai]]: "The Goddess Asherah". Dins: Journal of Near-Eastern Studies 24 (1965), pp. 37-52.
* [[Raphael Patai]]: ''The Hebrew Goddess''. Third enlarged edition. Foreword by Merlin Stone. Detroit (Michigan): Wayne State University Press, 1990. {{ISBN |0-8143-2271-9}}.
* Alice Lenore [[Perlmann]]: ''Asherah and Astarte in the Old Testament and Ugaritic Literaratures''. Tesi de doctorat. Berkeley: Graduate Theological Union & Universitat de Califòrnia, 1978.
* [[Frederic Raurell]]: [http://www.raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/viewFile/66900/99786 "Una figura femenina al costat de Jahveh"]. Dins: Revista Catalana de Teologia 12 (1987), pp. 313-336.
* [[Eben Scheffler]]: ''Fascinating discoveries from the biblical world''. Pretoria: Biblia Publishers, 2000
* [[Silvia Schroer]]: "Zur Deutung der Hand unter der Grabinschrift von Chirbet el Qôm". Dins: Ugarit-Forschungen. Internationales Jahrbuch für die Altertumskunde Syrien-Palästinas Neukirchen-Vluyn 15 (1983), pp. 191-199.
* [[Steve A. Wiggins]]: ''A Reassessment of 'Asherah': A Study According to the Textual Sources of the First Two Millennia B.C.E.''. Kevelaer: Verlag Butzon und Bercker & Neukirchen-Vluyn: Neukirchener Verlag, 1993 (Alter Orient und Altes Testament 235). {{ISBN |3-7666-9870-2}} (Butzon und Bercker) {{ISBN |3-7887-1479-4}} (Neukirchener Verlag)
 
== Vegeu també ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Aixera»