Revisió del 16:27, 16 ago 2018 modifica Xabier Armendaritz (discussió \| contribucions) 471 edits m →‎Història interna ← Edició anterior		Revisió del 17:52, 16 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 101: Malgrat la reculada soferta durant els dos últims segles, el basc és una de les poques llengües preindoeuropees que ha sobreviscut. Cinc són les raons que se subratllen a l'hora d'explicar aquest fenomen: * '''La desaparició de l'[[Imperi Romà]]'''.<ref>''Euskararen geografia historikoa. Euskara Mintzagai''. Adolfo Arejita, Ander Manterola i Segon Oar- Arteta. Institut Labayru. Vitòria-Gasteiz (2007) {{ISBN \|978-84-457-2646-4}}. Pàgina 12: "Erromanizazioaz loturiko beste argudio bat: erromanizazio-prozesua ez zen osoa izatera heldu Euskal Herria, eta Erromatar Inperioak lur jo zuenean etenda geratu zen prozesu hori. Hori dela eta lehen baino bakartuago gertatuko zen euskal lurraldea, oraindik ere bere hizkuntza eta bizimoduari eusten ziela." (Traducció aproximada: ''Un altre argument unit a la romanització: el procés de romanització no va arribar a ser complet a Euskal Herria, i amb la caiguda de l'Imperi Romà aquest procés es va aturar. Va ser per això que la regió del basc es va quedar àdhuc més marginada, agafant-se àdhuc a la seva llengua i manera de vida'')</ref> Si això no hagués ocorregut el llatí imperial hauria desgastat en uns segles la ''lingua navarrarorum'', igual que va fer amb la resta de llengües ibèriques preromàniques, puix tal era la força del llatí que el gal·lès i el basc són les úniques llengües que han sobreviscut estant sota domini romà. * '''Escàs radi d'influència de les ciutats''' ([[Pamplona]], [[Iruña-Veleia]] i [[Baiona]]) per no dir que gairebé inexistent en el cas de la costa i zones muntanyenques. A banda i banda dels Pirineus la influència occidental que arribava de l'est va ser gairebé inapreciable. * '''Rebuig dels reis visigots.''' Als segles posteriors a la caiguda de l'[[Imperi Romà]], els bascons no van acceptar de bona gana que les invasions visigòtiques i franques intentessin prendre el control dels seus territoris, enfrontant-se a ells probablement no només en termes militars.<ref name="Euskaraetaliteratura">''Euskara eta literatura''. Andres Alberdi, Markos Balentziaga i Anjel Ugarteburu. Elgoibarko Euskara Mintegia. Elkar. {{ISBN \|84-9783-214-0}}. pag 296</ref> * '''Cristianització tardana'''. [[Koldo Mitxelena]] ens diu el següent: "Tenint en compte la ruïna que va suposar l'expansió del cristianisme en les llengües de cada territori, que el basc hagi sobreviscut és una prova més que les creences cristianes es van estendre tard en aquestes terres" Pel que sembla a les terres de l'anomenat ''Saltus Vasconum'' el [[cristianisme]] no hauria arribat fins al [[segle X]].<ref name=Euskaraetaliteratura/> Línia 201: {{Llegenda\|gray\|zones hispanòfones que eren bascòfones al segle XIX (d'acord amb el mapa de Luis Luciano Bonaparte)}}]] [[Fitxer:Bonaparte euskalki mapa.jpg\|thumb\|250px\|Distribució dialectal segons Luis Luciano Bonaparte el 1869.]] Els dialectes del basc són varietats lingüístiques amb diferències en la pronunciació, vocabulari i gramàtica, cadascun entre els altres i entre l'[[euskara batua]] o basc unificat. Es distingeixen històricament entre 6<ref>Pagola, RM ''Euskalkiz Euskalki'' Govern Basc 1984</ref> i 9<ref>Trask, Larry ''The History of Basque'' Routledge: 1997 {{ISBN \|0-415-13116-2}}</ref> dialectes bascos: * '''Biscaí o Occidental'''

Basc: diferència entre les revisions