Compra de la Louisiana: diferència entre les revisions

La ciutat de [[Nova Orleans]] controlava el [[riu Mississipí]], per la seva ubicació privilegiada a prop de la desembocadura. Ja s'havien intentat altres ubicacions sense èxit. Per tant, el seu port i tot el curs del riu eren molt importants per al tràfec de productes agrícoles entre les diverses regions dels territoris estatunidencs a l'oest dels [[Apalatxes]]. El [[Tractat de Pinckney]], signat amb [[Espanya]] el [[27 d’octubre]] de [[1795]], concedia als comerciants estatunidencs el "dret de dipòsit" a [[Nova Orleans]], és a dir, que podien utilitzar el seu port per emmagatzemar-hi els productes que s'havien d'exportar. El tractat també els reconeixia el dret a navegar per tot el [[riu Mississipí]], que s'havia convertit en la via imprescindible per al comerç dels territoris occidentals dels [[Estats Units]].<ref>Meinig, D.W., ''The Shaping of America: Volume 2'', Yale University Press, 1993. {{ISBN |0-300-06290-7}}</ref> El [[1798]] [[Espanya]] va revocar el tractat, amb el natural disgust dels estatunidencs, però el [[1801]] el nou governador espanyol [[Juan Manuel de Salcedo]] va restablir el "dret de dipòsit". [[Napoleó Bonaparte]] havia recuperat la [[Louisiana (Nova França)|Louisiana]] per a [[França]] el [[1800]], mercès al [[Tractat de Sant Ildefons (1800)|Tractat de Sant Ildefons]]<ref>{{es}} [http://books.google.cat/books?id=ersCAAAAYAAJ&printsec=titlepage&source=gbs_summary_r&cad=0#PPA692,M1 Tratado de San Ildefonso de 1800], (text complet)</ref> (la Louisiana havia estat colònia espanyola des de [[1762]]). Tanmateix, el tractat fou mantingut en secret, i la Louisiana romangué sota control espanyol fins que el [[30 de novembre]] de [[1803]], només tres setmanes abans de la cessió als [[Estats Units]], [[Espanya]] cedí el control efectiu del territori a [[França]].