Revisió del 14:33, 23 nov 2017 modifica ASTOROT~cawiki (discussió \| contribucions) Autopatrullats 22.067 edits m →‎Balduí II d'Edessa: correcció ← Edició anterior		Revisió del 20:37, 16 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 13: El comtat d'Edessa no és realment una creació de la [[Primera Croada]]. El 1050, la vila era encara [[Imperi Bizantí\|bizantina]], fins que l'armeni [[Filaretos Bracamios]] se n'apoderà el [[1077]]. Ell era aleshores al capdavant d'un principat que s'estenia des d'[[Antioquia de l'Orontes]] a [[Edessa (Turquia) \|Edessa]]. El seu poder i la seva situació geogràfica molestava els turcs [[seljúcides]], que li prengueren ràpidament la major part de les seves terres, deixant-li només la rodalia de [[Marash]].<ref>{{Grousset\|1934\|p=50-4}}</ref> Edesa fou presa el [[1087]] pels seljúcides, després d'una campanya que començà el [[1086]],<ref>Jean-Claude Cheynet (dir.), ''Le monde byzantin'', vol. II : ''L'Empire byzantin (641-1204)'', coll. «Nouvelle Clio — L'histoire et ses problèmes», p. 433., Presses universitaires de France, Paris, 2006, {{ISBN \|978-2-13-052007-8}}</ref> i el soldà seljúcida [[Màlik-Xah I]] confià la vila a l'emir turc [[Buzan]] Şanlıurfa(mort el 1094). A la mort de Màlik-Xah (1092), el seu germà [[Tutuix I]] provà d'atacar els seus nebots per apoderar-se del soldanat, i obligà Buzan i Aq Sunqur al-Hajib, governador d'[[Alep]], a acompanyar-lo en la seva expedició. Tanmateix, en el moment de la batalla decisiva, els dos governadors abandonaren Tutuş. Aquest últim, aleshores, fou obligat a retirar-se, però atacà Alep en represàlia i matà Aq-Sunqor el [[1094]], quan veié que Buzan venia a ajudar-lo.<ref>Grousset\|1934\|p=54-61 et 118-121</ref> [[Fitxer:Baldwin of Boulogne entering Edessa in Feb 1098.JPG\|thumb\|Entrada de Balduí de Boulgone a Edessa (quadre de J. Robert-Fleury, 1840)]] Línia 106: == Bibliografia == * René Grousset, L'Empire du Levant : Histoire de la Question d'Orient, Payot, coll. «Bibliothèque historique», Paris, 1949 (reimpressió 1979), 648 p. ISBN 2-228-12530-X * René Grousset, Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem, Perrin, Paris, 1936 (reimpr. 1999). I- L'anarchie musulmane – 1095-1130, 1934 ({{ISBN \|2-262-01567-8}}). II- L'équilibre – 1131-1187, 1935 {{ISBN \|2-262-02568-1}} == Referències==

Comtat d'Edessa: diferència entre les revisions