Divisió sexual del treball: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 10:
El [[dia de la dona treballadora]] reivindica el dret a la independència econòmica i, per tant, social, de la dona i que pugui gaudir del mateix poder econòmic que els homes, amb les mateixes oportunitats i condicions laborals i els mateixos preus als serveis i productes que compra, sense [[taxa rosa|impostos ocults]]. Per exemple, un estudi recent realitzat pel govern a França conclou que allà les dones guanyen un 27% (a Catalunya n'era un 28%, el [[2007]]) [[discriminació salarial|menys que els homes]], que elles ocupen el 82% de llocs de treball a temps parcial (i la meitat d'aquestes feines remunerades són de menys de 850€ al més, en un país on el salari mínim interprofessional és de 1.467€), que la seva jubilació és un 42% inferior a la d'ells i que, en efecte, les dones paguen del 20% al 80% (perruqueries, per exemple) més que els homes en productes i serveis adreçats al sector femení.<ref>[http://www.georgettesand.org/wp-content/uploads/2015/12/Rapport-Parlement-woman-tax.pdf Etude sur les différences de prix entre certains produits et services selon le genre] Govern de França, 39 pàgines {{fr}}</ref><ref>[http://www.georgettesand.org/actualites/collectif-georgette-sand-tacle-taxe-rose-communique-presse/ Comunicat de premsa sobre la Taxa Rosa] Col·lectiu Georgette Sand {{fr}}</ref><ref>''Anuari 2009, Dones i Treball''. Publicació Estadística del Departament de Treball de la [[Generalitat de Catalunya]]: a Catalunya, l'any [[2007]], el salari brut mitjà anual de les dones era de 18.136,60 euros i el dels homes de 25.109,98 euros. {{ca}}</ref>
Segons l'[[Organització de les Nacions Unides]], l'any [[2000]], "les dones són la meitat de la població mundial, treballen dues terceres parts del seu temps i reben una dècima part del salari mundial".<ref>Josep Maria Blanch i Ribas, M. Jesús Espuny i Tomàs, ''Teoria de les relacions laborals'', Editorial UOC, [[2002]]. {{ISBN
==Divisió sexual i estat del benestar==
[[Fitxer:UNCLE SAM KEEPS YOUR RENT DOWN, YOU MUST KEEP YOUR HOME UP^ - NARA - 515554.jpg|thumb|Cartell estatunidenc de la Segona Guerra mundial en què s'insta les dones a tenir cura de les cases llogades a preu més baix, gràcies a les ajudes de l'estat]]
{{AP|Estat del benestar}}
L'[[estat del benestar]] actual és el que es va definir després de la [[segona guerra mundial|Segona Guerra mundial]] basant-se en la divisió sexual del treball, en una societat en la qual es garantia l'ocupació plena per a l'home mentre que la dona treballava gratuïtament o, si alguna s'incorporava temporalment al mercat laboral ho feia a temps parcial, sovint contractada pel mateix estat i mal remunerada. En cap cas, es considerava el dret directe a les prestacions socials, amb l'excepció de les assistencials, per les dones, que havien d'estar casades i hi accedien mitjançant el seu marit. La [[segona onada del feminisme]] va lluitar contra la divisió sexual del treball perquè les dones poguessin gaudir dels mateixos drets socials que els homes, en una societat capitalista a la qual s'accedeix per mitjà del treball remunerat.<ref name="ReBor">Cristina Borderías, Mercè Renom, ''Dones en moviment(s): segles XVIII-XXI'', Icaria Editorial, [[2008]]. {{ISBN
Als països del sud d’Europa, la presència de [[dictadures]] a la segona meitat del [[segle XX]] va provocar un desenvolupament mancat d'estructures de benestar, fet que donà com a resultat uns sistemes socials basats en les estructures familiars. Encara avui, al [[segle XXI]], es basa en aquests països en la [[solidaritat]] [[econòmica]] [[familiar]] (jubilats que mantenen econòmicament fills adults en atur, per exemple) i el treball no remunerat de les dones (típicament, la cura de persones dependents: infants, malalts, gent gran, etc). Catalunya, Espanya, Grècia i Portugal tenen la despesa pública social per habitant més baixa de la Unió Europea dels quinze.<ref name=galvez/><ref name=ReBor/><ref>[http://www.quorum.bsm.upf.edu/ca/temas/en-defensa-del-estado-del-bienestar/ En defensa de l’estat del benestar] Vicenç Navarro, [[2014]] {{ca}}</ref><ref>Joan Vaquer i Frau,''Política cultural i models de l’estat del benestar a la Unió Europea'', [[Universitat Pompeu Fabra]], [[2007]] {{ca}}</ref>
| |||