Jacob Epstein: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 11:
| lloc_defuncio = [[Londres]]<ref name="Encyclopædia Britannica"> [https://global.britannica.com/biography/Jacob-Epstein Encyclopædia Britannica] {{en}}</ref>
| sepultura =
| conjuge = Margaret Epstein (c. [[1906]]–[[1947]]) i Kathleen Garman (c. [[1955]]–[[1959]])<ref>Gardiner, Stephen, [[1993]]. ''Epstein: Artist Against the Establishment''. Flamingo. {{ISBN
| art =
| moviment = [[Art figuratiu]] i escultura moderna<ref name="The Art Story"></ref>
Línia 43:
:"''Dissabte a la [[sinagoga]] era un lloc de tedi per a mi i els laments de les oracions m'enervaven... Certament, no he tingut sentiments de devoció i, posteriorment, amb les meues lectures i el meu [[lliurepensament]], vaig abandonar tota pràctica litúrgica... En canvi, la [[pasqua jueva]] sempre m'ha interessat per les seues pintoresques cerimònies relatives al menjar... L'ancestral estil de vida dels jueus polonesos, senzill i sincer, té molta bellesa i un artista el podria fer servir com a tema d'obres excel·lents''".<ref name="The Art Story"></ref>}}
Cap al [[1901]], Epstein havia decidit convertir-se en escultor. No obstant això, els dibuixos eren encara una part de la seua producció artística (com ara, la il·lustració del llibre de Hutchins Hapgood ''The Spirit of the Ghetto: Studies of the Jewish Quarter in New York'' del [[1902]]). Aquest llibre descriu el procés d'adaptació i assimilació que els immigrants jueus europeus van experimentar durant la seua arribada al [[Nou Món]].<ref name="The Art Story"></ref> Els diners que va guanyar il·lustrant el llibre de Hapgood li va permetre viajar a [[Europa]] i, en arribar a [[París]], es va inscriure a l'[[École Nationale Supérieure des Beaux-Arts|Escola de Belles Arts]] durant 6 mesos<ref name="Tate"></ref> i a l'[[Académie Julian]].<ref name="Biografías y Vidas"></ref> Es va dedicar a explorar els museus de la ciutat ja que tenia un especial interès per l'[[Art de l'antic Egipte|art egipci]], grecollatí, [[Art ibèric|ibèric]] i [[Art de la Xina|xinès]].<ref name="The Art Story"></ref> En concret, les visites al [[museu del Louvre]] li despertaren un interès per l'escultura antiga i primitiva que es mantingué al llarg de la seua vida i que influí profundament en la seua obra.<ref name="{{ISBN
Després de viatjar per [[Europa]] i de visitar [[Florència]]<ref name="Biografías y Vidas"></ref> i el [[Museu Britànic]],<ref name="The Art Story"></ref> va decidir establir-se a [[Anglaterra]] el [[1905]] i va obtindre la nacionalitat britànica el [[1911]].<ref name="{{ISBN
Es relacionà amb [[Wyndham Lewis]] i els [[Vorticisme|vorticistes]]<ref name="{{ISBN
El [[1913]] s'associa breument amb els [[Vorticisme|vorticistes]] (tot i que, oficialment, mai en fou membre)<ref name="National Gallery of Canada"></ref> i exposa amb The London Group el [[1915]] (en fou membre fundador el [[1913]])<ref name="Tate"></ref> la versió original de ''El trepant de pedra''.<ref name="Biografías y Vidas"></ref> Col·labora amb dos dibuixos en el primer número de la revista vorticista Blast.<ref>[http://www.enciclonet.com/articulo/epstein-jacob/# Enciclonet] {{es}}</ref> L'any següent n'exposa una versió truncada, sense el trepant pneumàtic, renunciant, així, a una actitud vanguardista.<ref name="Biografías y Vidas"></ref>
Línia 53:
===Període de maduresa===
[[Fitxer:Jacob Epstein photo by George Charles Beresford 1921.jpg|left|thumb|Jacob Epstein el [[1921]]]]
L'obra posterior d'Epstein fou, en línies generals, molt menys extremada, però les seues escultures públiques foren atacades amb monòtona regularitat. L'ús expressiu de la distorsió que s'hi aprecia resultava ofensiu per als crítics conservadors, fins i tot quan eren immunes a les acusacions d'indecència. ''Rima'', monument al naturalista W. H. Hudson, a [[Hyde Park]] ([[1922]]), i l'enorme grup escultòric en bronze ''Sant Miquel i el Diable'' ([[1958]]), a la catedral de Coventry, són dues de les seues obres posteriors més famoses.<ref name="{{ISBN
Epstein es dedicà cada cop més, a partir dels [[anys vint]], a fer bustos en bronze, els quals, a l'inrevés que les seues obres monumentals, sempre han estat ben considerats. Molts personatges importants de l'època posaren per a ell (com ara, [[Albert Einstein]] el [[1933]],<ref name="Biografías y Vidas"></ref> [[Joseph Conrad]], [[George Bernard Shaw]] i [[Winston Churchill]]),<ref name="National Gallery of Canada"> [http://www.gallery.ca/en/see/collections/artist.php?iartistid=1648 National Gallery of Canada, Ottawa] {{en}}</ref> i Epstein els retratà amb agudesa psicològica i amb un gran domini de les superfícies expressives, dins la tradició romàntica del naturalisme expressiu en la línia d'[[Auguste Rodin]].<ref name="{{ISBN
Va visitar breument [[Nova York]] el [[1927]] per a assistir a la seua exposició individual a la Ferragil Gallery.<ref name="Tate"></ref>
Línia 203:
==Bibliografia==
* Buckle, Richard, [[1963]]. ''Jacob Epstein, sculptor''. Faber. {{ISBN
* Cork, Richard, [[1999]]. ''Jacob Epstein''. Princeton University Press. {{ISBN
* Epstein, Jacob, [[2010]] (reimpressió [[facsímil]] de l'original del [[1955]]). ''Epstein: An Autobiography''. [[Whitefish (Montana)|Whitefish]]: [[Kessinger Publishing]]. {{ISBN
* Powell, L. B., [[1932]]. ''Jacob Epstein''. [[Londres]]: Chapman & Hall. [https://www.amazon.com/Jacob-Epstein-L-B-Powell/dp/B00086C2LQ/ref=sr_1_6?s=books&ie=UTF8&qid=1484682185&sr=1-6&keywords=Jacob+Epstein]
* Rose, June, [[2002]]. ''Demons and Angels: A Life of Jacob Epstein''. Carroll & Graf. {{ISBN
* Schinman, Edward P., [[1975]]. ''Jacob Epstein''. Fairleigh Dickinson University Press. {{ISBN
* Silber, Evelyn, [[1986]]. ''The Sculpture of Epstein: With a Complete Catalogue''. [[Lewisburg (Pennsilvània)|Lewisburg]]: Bucknell University Press. {{ISBN
* Silber, Evelyn i Terry Friedman, [[1989]]. ''Jacob Epstein: Sculpture and Drawings''. Maney Materials Science. {{ISBN
==Enllaços externs==
|