Escultura del Renaixement: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
|||
Línia 8:
[[Fitxer:Bartolomeo Colleoni by Andrea del Verrocchio.jpg|thumb|200px| ''[[Monument de Bartolomeo Colleoni|Escultura eqüestre de Bartolomeo Colleoni]]'' realitzada en [[bronze]] per [[Verrocchio]] ]]
L'escultura al Renaixement va prendre com a base i model les obres de l'antiguitat clàssica i la seva [[mitologia]], amb una nova visió del pensament [[humanisme|humanista]] i de la funció de l'escultura a l'art. Com a l'[[escultura grega]], es va cercar la representació naturalista del cos humà nu amb una tècnica molt perfeccionada, gràcies a l'estudi meticulós de l'[[anatomia humana]]. A Itàlia van conviure els temes profans amb els religiosos; llevat d'[[Espanya]] i d'[[Alemanya]], on va prevaldre el tema [[religió]]s.<ref>La Gran Enciclopèdia en català, Volum 7 (2004) Barcelona, Edicions 62, {{ISBN
El [[cos humà]] va representar la [[Bellesa]] absoluta, ja que la correspondència matemàtica entre les parts es trobava ben definida, i el [[contrapposto]] va ser utilitzat constantment des de [[Donatello]] a [[Miquel Àngel]]. En aquesta època es va donar pràcticament l'alliberació de l'escultura del marc [[arquitectura|arquitectònic]], els [[relleu]]s es van realitzar amb les regles de la [[perspectiva]] i es van mostrar els personatges amb expressions de dramatisme que portaven a la sensació de gran ''terribilità'' en els sentiments exposats a les escultures de Miquel Àngel, com al rostre del seu [[David de Miquel Àngel|David]].<ref>Ceysson, Bernard (1996) pàg. 70-71</ref>
Un paper fonamental va ser la figura del [[mecenes]], representat per l'[[Catolicisme|església]] i la [[noblesa]] que obtenien, a canvi, prestigi social i influència política, i va abastar tots els temes: religiosos, mitològics, quotidians i retrats de personatges.<ref>La Gran Enciclopèdia en català, Volum 17 (2004) Barcelona, Edicions 62, {{ISBN
Al Renaixement va reaparèixer la [[glíptica]] grecoromana, que s'havia oblidat quasi per complet durant l'[[Edat mitjana]] en la talla de pedra preciosa (llevat d'algunes mostres d'[[art bizantí]]), i des del [[segle XVI]] es van llaurar preciosos camafeus de gust clàssic, tan perfectes que, de vegades, arriben a confondre's amb els antics. Malgrat tot, sí que va arribar a restablir-se l'ús de les entalles de pedra preciosa, tan predilectes de les civilitzacions grega i romana. Aquests petits relleus van servir als escultors com a model, una vegada engrandits, per a la decoració de grans medallons per a [[palau (arquitectura)|palau]]s d'[[Itàlia]] i del [[regne de França]].<ref>Ceysson, Bernard (1996), pàg. 102</ref>
Línia 30:
=== Tècniques ===
[[Fitxer:Giambologna raptodasabina.jpg|thumb|200px|''[[Rapte de les sabines]]'', del escultor de [[Giambologna]], on la composició es mostra amb el moviment d'espiral o ''serpentinata'']]
La tècnica de la talla de marbre es va recuperar en el Renaixement amb la perfecció que havia tingut durant el període clàssic. Des del Renaixement es va utilitzar el trepant manual per eliminar la pedra fins a una certa profunditat. Aquesta eina s'utilitzava tant si es feia l'escultura en talla directa, com de vegades havia fet [[Miquel Àngel]], com si s'utilitzava el passat de punts d'un model realitzat en guix, com normalment feien artistes com [[Giambologna]], de qui s'aprecien els punts marcats a moltes de les seves escultures. [[Donatello]] va emprar el mètode grec de treballar el bloc en rodó; tanmateix Miquel Àngel ho tallava des d'un costat.<ref name="His">Historia Universal del Arte:Tomo 8 (1984), Madrid, Sarpe {{ISBN
Per a les obres en [[bronze]] es necessitava la realització de l'obra prèviament en [[argila]] o en [[cera]] ([[cera perduda]]) per a la seva posterior [[fosa (metal·lúrgia)|fosa]]; després se cisellava per suprimir els possibles defectes de la fosa, es polia la superfície amb abrasius i de gust de l'escultor s'afegien les pàtines.<ref name="His" />
| |||