Esteatosi hepàtica: diferència entre les revisions

Morfològicament és difícil distingir l'esteatosi hepàtica alcohòlica de la no alcohòlica, ja que totes dues mostren canvis grassos micro i macrovesiculars en diferents etapes de la seva evolució. Pel diagnòstic de l'esteatosi són fonamentals els estudis ecogràfics i/o de [[Imatge per ressonància magnètica|RM]], la qual determina la relació aigua-greix en el fetge amb una bona especificitat (~93%) i alta sensibilitat (~96%) i detecta bé l'esteatosi quan és >20% del parènquima.<ref>{{ref-publicació|cognom=Gaillard, F|títol=Diffuse hepatic steatosis|publicació=Radiopaedia.org|pàgines=pàgs: 9|volum=2015, Nov|doi=|url=http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-01082008000900007|llengua=anglès|consulta= 8 juliol 2017|}}</ref> La [[espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear]] és un procediment de molta fiabilitat, si bé no és una tècnica a l'abast de la majoria de centres mèdics.<ref>{{ref-publicació|cognom=Szczepaniak LS, Nurenberg P, Leonard D, Browning JD, ''et al''|títol=Magnetic resonance spectroscopy to measure hepatic triglyceride content: prevalence of hepatic steatosis in the general population|publicació=Am J Physiol Endocrinol Metab|pàgines=pp: E462-8|volum=2005 Feb; 288 (2)|pmc=|pmid=15339742|doi=10.1152/ajpendo.00064.2004|url=http://ajpendo.physiology.org/content/288/2/E462.full|llengua=anglès|consulta= 19 setembre 2017|}}</ref> La [[Tomografia computada|TC]] d'energia única quantitativa també és una eina diagnòstica vàlida, ja que diferencia la densitat del teixit hepàtic sa i la del esteatòsic.<ref>{{ref-publicació|cognom=Cheng X, Blake GM, Brown JK, Guo Z, ''et al''|títol=The measurement of liver fat from single-energy quantitative computed tomography scans|publicació=Quant Imaging Med Surg|pàgines=pp: 281–291|volum=2017 Jun; 7 (3)|pmc=5537127|pmid=28811994|doi=10.21037/qims.2017.05.06 |url=http://qims.amegroups.com/article/view/15189/15534|llengua=anglès|consulta= 26 agost 2017|}}</ref> Sobretot en malalts obesos, l'elastografia per ressonància magnètica, un procediment d'imatge avançat, obté millors resultats detectant la progressió fibrosa en el fetge gras que les proves ultrasonogràfiques de darrera generació,<ref>{{ref-publicació|cognom=Cui J, Heba E, Hernandez C, Haufe W, ''et al''|títol=Magnetic resonance elastography is superior to acoustic radiation force impulse for the Diagnosis of fibrosis in patients with biopsy-proven nonalcoholic fatty liver disease: A prospective study|publicació=Hepatology|pàgines=pp: 453-461|volum=2016 Feb; 63 (2)|pmc=4818645|pmid= 26560734 |doi=10.1002/hep.28337|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4818645/| llengua=anglès|consulta= 6 desembre 2017|}}</ref> encara que les millores en l'elastografia transitòria realitzada amb puls ultrasonogràfic amb tecnologia de control de paràmetres atenuats mostren uns alts índexs de [[Sensibilitat d'un mètode analític|sensibilitat]] i [[Especificitat (epidemiologia)|especificitat]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Graffigna, M; Catoira, N; Soutelo, J; Azpelicueta, A; ''et al''|títol=Diagnóstico de esteatosis hepática por métodos clínicos, bioquímicos y por imágenes|publicació=Rev Argent Endocrinol Metab|pàgines=pp: 37-46|volum=2017 Gen-Mar; 54 (1)|issn=0326-4610|pmid=|doi=10.1016/j.raem.2016.12.001|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0326461016300651| llengua=castellà|consulta= 22 març 2018|}}</ref> A banda de les habituals analítiques de perfil hepàtic i lipídic, les proves d'alè amb metacetina tenen utilitat a l'hora de diferenciar les esteatosis simples de les esteatohepatitis no alcohòliques.<ref>{{ref-publicació|cognom=Bernal-Reyes, R|títol=Hígado graso, esteatohepatitis alcohólica y esteatohepatitis no alcohólica|publicació=Rev Gastroenterol Mex|pàgines=pp: 84-86|volum=2012 Ag; 77 Supl. 1|issn=0375-0906 |pmid=22939493|doi=10.1016/j.rgmx.2012.07.032|url=http://www.revistagastroenterologiamexico.org/es/higado-graso-esteatohepatitis-alcoholica-esteatohepatitis/articulo/S0375090612000729/|llengua=castellà|consulta= 8 juliol 2017|}}</ref>

 

 

Una presentació poc freqüent del trastorn és l'esteatosi hepàtica focal multinodular, que es caracteritza per lesiones [[Ecografia|hiperecòiques]], de vegades confluents i de marges definits; les quals necessiten un acurat [[diagnòstic diferencial]] amb altres malalties del fetge com [[Abscés|abscessos]], [[adenoma]]tosi, [[hemangioma]]tosi o [[Càncer de fetge|hepatocarcinoma]] multicèntric.<ref>{{ref-publicació|cognom=Gallarín Salamanca IM, Galeano Díaz F, Rubio Fernández A, Blanco Fernández G|títol=Esteatosis hepática focal multinodular|publicació=Cir Esp|pàgines=pp: 240-241|volum=2016 Abr; 94 (4)|issn= 0009-739X |pmid=25912162|doi=10.1016/j.ciresp.2015.02.006|url=http://www.elsevier.es/es-revista-cirugia-espanola-36-articulo-esteatosis-hepatica-focal-multinodular-S0009739X15000718?referer=buscador| llengua=castellà|consulta= 4 desembre 2017|}}</ref>