French Cancan: diferència entre les revisions

'''''French Cancan''''' és una pel·lícula de l'any [[1954]] dirigida per [[Jean Renoir]] i protagonitzada per [[Jean Gabin]] i [[Françoise Arnoul]].<ref name="{{ISBN |9788499754932}}">Vilaseca, Ramón Robert, [[2014]]. ''Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema''. [[Lleida]]: [[Pagès Editors]], S. L. {{ISBN |9788499754932}}. Pàg. 129.</ref>

[[París]], [[1888]]. A ''Le Paravent Chinois'' triomfa la ballarina Lola de Castro, dita ''la Belle Abbesse'' ([[María Félix]]), la qual acompanyarà el seu amant, l'empresari Henri Danglard ([[Jean Gabin]]), al ball popular de la Reine Blanche, al turó de [[Montmartre]]. Danglard hi coneix la bella Nini ([[Françoise Arnoul]]), la qual treballa com a planxadora. Danglard veu que Nini balla amb entusiasme i gràcia el vell [[cancan]]. En un rampell, Danglard adquireix el local, que mesos després es dirà [[Moulin Rouge (París)|Moulin Rouge]], luxós saló d'espectacles i varietats. Abans, però, matricula Nini a l'acadèmia de dansa de ''madame'' Guibole. Danglard s'enamora de la noia, la qual té xicot: Paulo (Franco Pastorino).<ref name="{{ISBN |9788499754932}}" />

Colorista i exacerbadament artificiosa visió del despreocupat i engrescador final de segle francès, període de transició de l'[[impressionisme]] al [[modernisme]]. Sadollada de neguit, música i emoció, s'hi perceben sabors, perfums i sentiments d'un [[París]] per sempre més sobrepassat. S'experimenta amb l'estètica, es flamegen les il·lusions jovials d'uns personatges entranyables i es mostra la vivificant bellesa dels espectacles de ball. Després de quinze anys d'exili als [[Estats Units]],<ref>[http://www.filmaffinity.com/es/film752648.html Filmaffinity] {{es}}</ref> el cineasta [[Jean Renoir]] va retornar al [[cinema francès]] amb aquesta sentida, pictòrica i meravellosa comèdia musical. En ella s'expandeix el goig de viure, s'hi dibuixa un retrat de classes (obrers, burgesos i nobles) i s'assenyala l'intrusisme dels oportunistes (financers, banquers i polítics) en els dominis artístics. El realitzador prescindeix del realisme per a recuperar l'esperit de la ''[[Belle Époque]]'' i el cromatisme [[impressionista]], rendint evocatiu tribut a [[Edgar Degas]], [[Henri de Toulouse-Lautrec|Toulouse-Lautrec]] i [[Pierre-Auguste Renoir|Auguste Renoir]], el seu pare, de qui rememora els anys joves.<ref name="{{ISBN |9788499754932}}" />

Encantadora i irresistible, a [[Françoise Arnoul]] se la segueix recordant per l'antològic personatge de Nini. Cal destacar els darrers 21 minuts: una explosió de músiques, colors i llums a l'entorn del [[Moulin Rouge (París)|Moulin Rouge]]. [[Édith Piaf]], [[Patachou]], [[Cora Vaucaire]], [[André Claveau]], una esplèndida [[María Félix]], les ballarines del [[cancan]] i altres artistes de les varietats actuen per al públic del llegendari cabaret i per als privilegiats espectadors d'aquesta exultant i portentosa recreació.<ref name="{{ISBN |9788499754932}}" />

:''"Diuen que el que ha comprat el solar és un príncep, i que està disposat a donar a Danglard tots els diners que necessiti per a poder obrir el [[Moulin Rouge (París)|Moulin Rouge]]. I tot per l'amor d'una ballarina!"'' (Un dels cambrers)<ref name="{{ISBN |9788499754932}}" />}}

* Charlotte Garson, [[2007]]. ''Jean Renoir''. ''[[Cahiers du cinéma]]'', [[París]]. {{ISBN |9782866425012}}.

* Giorgio De Vincenti, [[1996]]. ''Jean Renoir''. [[Venècia]]: Marsilio. {{ISBN |8831759124}}.