Revisió del 19:03, 17 des 2017 modifica Pdg (discussió \| contribucions) Autopatrullats 101.988 edits m trec cat no correcte #qq17 ← Edició anterior		Revisió del 04:06, 17 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 4: == Gestació == Escrita 29 anys després de la publicació de l'últim llibre de la Trilogia de la Fundació, ''[[La Segona Fundació]]'', i 32 anys després del primer relat de ''[[La Fundació]]'', '''Els límits de la Fundació''' suposa la tornada d'Asimov a la continuació de la saga. Segons el mateix Asimov, en el pròleg escrit per a ''[[Fundació i Terra]]'' en 1986, ''"els afeccionats [...] em van demanar que continués la sèrie. Els vaig donar les gràcies, però vaig seguir negant-m'hi. [...] Però Doubleday es va prendre aquelles peticions amb molta més serietat que jo"''.<ref>Isaac Asimov, Pròleg: Antecedents a la Fundació, ''Fundació i Terra'', 8a edició març de 1983, Bruguera, Barcelona, Espanya. {{ISBN \|84-02-09641-7}}.</ref> De fet li van oferir un contracte amb una bestreta 10 vegades major que l'acostumat, demanant-li que elaborés una novel·la de 140.000 paraules: el doble que qualsevol dels volums anteriors, i gairebé el triple de qualsevol relat individual. Per a això, Asimov va haver de rellegir la [[Saga de La Fundació\|Trilogia de la Fundació]] i, com ell mateix diu, "''respirant profund, em vaig posar a la feina''". == Argument == [[Golan Trevize]], conseller de la Primera Fundació, s'interroga sobre la possibilitat de l'existència de la Segona Fundació. Aquesta hauria d'haver estat destruïda, segons la versió oficial, esgotant-se així els seus superpoders mentals que dirigien ocultament els esdeveniments de l'Imperi Galàctic. Després d'una sèrie d'intrigues polítiques, Trevize es veurà obligat a exiliar-se en una astronau, en companyia de l'historiador [[Janov Pelorat]]. Però una vegada en l'espai, ambdós decidiran dedicar-se a la recerca de l'antic planeta Terra.<ref>Isaac Asimov, ''Els Límits de la Fundació'', Contraportada. 2a edició abril de 1990, P&J. {{ISBN \|84-01-49654-3}}</ref> Després de solucionar la vuitena [[Crisi Seldon]], la popularitat de l'alcaldessa Harla Branno està pels núvols. En aquests moments, Golan Trevize, conseller de la Primera Fundació, descobreix que el [[Pla Seldon]] segueix executant-se d'una forma tan perfecta que, de fet, les paraules de Seldon eren gairebé equivalents a les de Branno en defensar la seva política (mantenir Términus com a capital de la Fundació) enfront dels seus oponents. Trevize s'oposa al fet que la que la Segona Fundació segueixi existint i mantenir el curs del Pla. Trevize és exiliat immediatament amb la finalitat de buscar el planeta original de la humanitat, la [[Terra]], a causa del temor de Branno que la Segona Fundació actués immediatament. Línia 19: == Bibliografia == * Isaac Asimov, ''Els límits de la Fundació''. Editorial Debolsillo: Barcelona, 2003. {{ISBN \|84-9759-434-7}} * ''Els límits de la Fundació''. Editorial Bruguera: Barcelona, 1983. {{ISBN \|84-02-09641-7}} {{Fundació}}

Els límits de la Fundació: diferència entre les revisions