Mikhaïl Skóbelev: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 20:
| lloc_web =
}}
'''Mikhaïl Dmítrievitx Skóbelev''' ({{lang-ru|Михаил Дмитриевич Скобелев}}) ([[29 de setembre]] de [[1843]] [{{mida|1=[[calendari julià]] 17 setembre}}] - [[7 de juliol]] del [[1882]] [{{mida|1=[[calendari julià]] 25 de juny}}]) fou un general rus famós per la seva conquesta d'[[Àsia Central]] i el seu heroisme durant la [[Guerra russoturca (1877-1878)]]. Vestit amb uniforme blanc i muntat en un cavall blanc, i sempre al bell mig de la refrega, fou conegut i adorat pels seus soldats com el "General Blanc" (i pels turcs com el "[[Paixà]] blanc"). Durant una campanya a [[Khivà]], els seus oponents [[turcmans]] l'anomenaren ''Goz zanli'' o "Ulls sagnants". El [[Mariscal de Camp (Regne Unit)|mariscal de camp]] [[Bernard Montgomery]] va escriure que Skóbelev fou el "més hàbil comandant únic" entre 1870 i 1914 i el va qualificar com un "hàbil i inspirador" líder.<ref>''A Concise History of Warfare'' pel Mariscal de Camp vescomte Montgomery de l'Alamein (1968), p. 266, 269. {{ISBN
== Primers anys i conquesta de Khivà ==
Línia 34:
Va tornar al [[Turquestan]] després de la guerra, i el 1880 i 1881 a més es va distingir per la recuperació dels desastres causats pels turcmans tekke: després del [[Setge de Gök Tepe]] es va apoderar de [[Gök Tepe|la ciutat]], i, després d'una gran carnisseria, aconseguí la rendició del [[Turkmenistan]].<ref>[http://www.google.co.uk/books?vid=OCLC08187146&id=QbB2voTKDrYC Lansdell, Henry (1885) ''Russian Central Asia: Including Kuldja, Bokhara, Khiva and Merv'' S. Low, Marston, Searle and Rivington, London, pp. 464-465]</ref> Es trobava avançant a [[Aşgabat]] i Kalat i-Nadiri quan va ser desautoritzat i cridat altre cop. Se li va donar el comandament a [[Minsk]]. La raó oficial per al seu trasllat a Europa va ser per apaivagar l'opinió pública europea sobre la massacre de Gök Tepe. Alguns han suggerit que patia de deliris de grandesa i mostrava signes d'ambició política.<ref>Peter Hopkirk,"The Great Game",1994,page 408,</ref>
En els últims anys de la seva vida, Skobelev participà activament en la política, i va donar el seu suport a les idees del [[nacionalisme rus]] i el [[paneslavisme]] militant.<ref>Astrid S. Tuminez (2000), ''Russian Nationalism Since 1856: Ideology and the Making of Foreign Policy'', p. 77. Rowman & Littlefield, {{ISBN
== Skóbelev en el record ==
|