Mikhaïl Skóbelev: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 20:
| lloc_web =
}}
'''Mikhaïl Dmítrievitx Skóbelev''' ({{lang-ru|Михаил Дмитриевич Скобелев}}) ([[29 de setembre]] de [[1843]] [{{mida|1=[[calendari julià]] 17 setembre}}] - [[7 de juliol]] del [[1882]] [{{mida|1=[[calendari julià]] 25 de juny}}]) fou un general rus famós per la seva conquesta d'[[Àsia Central]] i el seu heroisme durant la [[Guerra russoturca (1877-1878)]]. Vestit amb uniforme blanc i muntat en un cavall blanc, i sempre al bell mig de la refrega, fou conegut i adorat pels seus soldats com el "General Blanc" (i pels turcs com el "[[Paixà]] blanc"). Durant una campanya a [[Khivà]], els seus oponents [[turcmans]] l'anomenaren ''Goz zanli'' o "Ulls sagnants". El [[Mariscal de Camp (Regne Unit)|mariscal de camp]] [[Bernard Montgomery]] va escriure que Skóbelev fou el "més hàbil comandant únic" entre 1870 i 1914 i el va qualificar com un "hàbil i inspirador" líder.<ref>''A Concise History of Warfare'' pel Mariscal de Camp vescomte Montgomery de l'Alamein (1968), p. 266, 269. {{ISBN |0-00-192149-5}}</ref>
 
== Primers anys i conquesta de Khivà ==
Línia 34:
Va tornar al [[Turquestan]] després de la guerra, i el 1880 i 1881 a més es va distingir per la recuperació dels desastres causats pels turcmans tekke: després del [[Setge de Gök Tepe]] es va apoderar de [[Gök Tepe|la ciutat]], i, després d'una gran carnisseria, aconseguí la rendició del [[Turkmenistan]].<ref>[http://www.google.co.uk/books?vid=OCLC08187146&id=QbB2voTKDrYC Lansdell, Henry (1885) ''Russian Central Asia: Including Kuldja, Bokhara, Khiva and Merv'' S. Low, Marston, Searle and Rivington, London, pp. 464-465]</ref> Es trobava avançant a [[Aşgabat]] i Kalat i-Nadiri quan va ser desautoritzat i cridat altre cop. Se li va donar el comandament a [[Minsk]]. La raó oficial per al seu trasllat a Europa va ser per apaivagar l'opinió pública europea sobre la massacre de Gök Tepe. Alguns han suggerit que patia de deliris de grandesa i mostrava signes d'ambició política.<ref>Peter Hopkirk,"The Great Game",1994,page 408,</ref>
 
En els últims anys de la seva vida, Skobelev participà activament en la política, i va donar el seu suport a les idees del [[nacionalisme rus]] i el [[paneslavisme]] militant.<ref>Astrid S. Tuminez (2000), ''Russian Nationalism Since 1856: Ideology and the Making of Foreign Policy'', p. 77. Rowman & Littlefield, {{ISBN |0-8476-8884-4}}</ref> També ha estat reconegut com un dels primers promotors del concepte "[[Rússia per als russos]]"..<ref>{{ru}} Иванов А. «Россия для русских»: pro et contra // Трибуна русской мысли. Религиозно-философский и научно-публицистический журнал. 2007. № 7. Сентябрь. С. 92.</ref> A principis de 1882, van pronunciar discursos a [[París]] i a Moscou, on va predir una lluita desesperada entre eslaus i alemanys.<ref> Novikova, Olǵa Alekseevna i Skobelev, Mikhail Dmitrievich (1883) ' 'Skobeleff i la causa eslava, per OK'' Longmans, Green & Co, London</ref> Alhora, el van cridar de nou a Sant Petersburg. S'allotjava en un hotel de Moscou, de camí cap a la seva finca, quan va morir sobtadament d'un atac de cor el 7 de juliol de 1882.<ref> En les seves memòries, Frank Harris informa que un funcionari rus li va dir que Skobeliev va morir en un bordell, no és un hotel: vegi'' La meva vida i amors'' (Nova York: Grove Press, 1963)., 232-33 </ref> A Rússia era un home molt popular al moment de la seva mort, i no és sorprenent que la seva mort despertés sospites entre molts. Després de tot, era un home relativament jove (38 anys) i vigorós. La primerenca mort de Skóbelev va privar Rússia d'un gran líder militar.<ref>[[Alexandre III de Rússia|Alexandre III]] va escriure:. "La seva pèrdua per a l'exèrcit rus és un fet difícil de superar, i ha de ser profundament lamentada per tots els veritables soldats. És trist, molt trist perdre homes tan útils i tan dedicats a la seva missió ".[http://books.google.com/books?id=Kj4BAAAAQAAJ&pg=PPA387,M1#PPA387,M1 Novikova, Olǵa Alekseevna and Skobelev, Mikhail Dmitrievich (1883) ''Skobeleff and the Slavonic cause, by O.K.'' Longmans, Greene & Co., London, p. 387]</ref> Això es va fer especialment evident durant la [[Guerra russojaponesa]] de 1904-05. Els generals russos que comandaren aquesta guerra eren homes de la generació de Skóbelev, però cap d'ells tenia el seu geni militar o carisma.
 
== Skóbelev en el record ==