Ramazanoğulları: diferència entre les revisions

Els '''Ramazànides''', en turc ''''Ramazanoğulları''', formen una dinastia [[turcman]] del [[beyliks Turcs d'Anatòlia|període dels beylicats]] a [[Anatòlia]] (1378-1608). Va estendre el seu poder per l'antiga [[Cilícia]] entorn d'[[Adana]] i [[Tars (Turquia)|Tars]].<ref>Janine i Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l’islam'', {{ISBN |978-2-130-54536-1}}, 2004, capítol Ramazanides o Ramazanoğulları, 1379-1510. De 1510 a 1608, el principat fou vassall dels otomans.</ref> Ramazan, l'epònim de la dinastia era d'origen [[oghuz]], però el primer a regnar efectivament a [[Cilícia]] amb Adana per a capital fou el seu fill İbrahim I. Aquest darrer va ajudar als [[Beylik de Karaman-oğlu|Karamànides]] i els [[Dhu l-Kadr|Dulkadírides]] a combatre als [[mamelucs]]. La posició dels Ramazànides oscil·larà entre el suport als mamelucs i el dels karamànides amb una tendència a ser més aviat del costat mameluc. Llavors, formen un estat tampó entre els [[imperi Otomà|otomans]] i els mamelucs. El 1516, el sultà otomà [[Selim I]] es va posar en campanya per combatre als mamelucs a [[Síria]]. Els Ramazànides s van haver de sotmetre a la sobirania feudal otomana, però continuaren sent governadors des d'Adana fins a 1608. La regió fou llavors una província de l'imperi otomà amb un governador designat per Istanbul.<ref>{{en}} ''The New Islamic Dynasties : A Chronological and Genealogical Manual'' per Clifford Edmund Bosworth, Edinburgh University Press, 2004, {{ISBN |9780748621378}}, capítol "The Ramaḍān oghullari", en línia a [http://books.google.cat/books?id=mKpz_2CkoWEC&pg=PA237]</ref>

Eylük va succeir al seu pare Mehmed. Morí assassinat.<ref name="ozturkler" /> El va succeir Dündar (potser fill d'Eylük). El principat veí dels [[Dhu l-Kadr|fulkadírides]], coneixia un període d'inestabilitat. Després de l'assassinat de Malik Arslan (1466), es van enfrontar els seus dos germans més joves [[Shah Budak|Şahbudak]] i [[Shah Suvar|Şehsuvar]], que aspiren tots dos al tron. Şehsuvar tenia el suport del sultà otomà [[Mehmet II]], mentre que llavors que Şahbudak a la preferència del sultà mameluc [[Qàït-bay|Qaitbay]].<ref name="stavrides">{{en}} ''The Sultan of Vezirs : The Life and Times of the Ottoman Grand Vezir Mahmud Pasha Angelovic (1453-1474)'' per Theoharis Stavrides; Leiden, 2001, {{ISBN |978-900412106-5}} a [http://books.google.fr/books?id=ptXG0uA70lAC&pg=PA342]</ref> Dündar va donar suport a [[Shah Suvar|Şehsuvar]] i van cridar en la seva ajuda als otomans per protegir-se d'una invasió mameluca en favor de [[Shah Budak|Şahbudak]].<ref>''Les Ottomans en Egypte : historiens et conquérants au siecle XVI'' per Benjamin Lellouch, Peeters Publishers, 2006, {{ISBN |978-904291770-5}} a [http://books.google.fr/books?id=JHhLTob4KjwC&pg=PA21]</ref>

* {{fr}} Janine i Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l’islam'', {{ISBN |978-2-130-54536-1}}, 2004

* {{en}} ''The New Islamic Dynasties : A Chronological and Genealogical Manual'' per Clifford Edmund Bosworth, Edinburgh University Press, 2004, {{ISBN |9780748621378}}

* {{en}} ''The Sultan of Vezirs : The Life and Times of the Ottoman Grand Vezir Mahmud Pasha Angelovic (1453-1474)'' per Theoharis Stavrides; Leiden, 2001, {{ISBN |978-900412106-5}}

* {{fr}} ''Les Ottomans en Egypte : historiens et conquérants au siecle XVI'' per Benjamin Lellouch, Peeters Publishers, 2006, {{ISBN |978-904291770-5}}

* {{en}} ''International encyclopaedia of islamic dynasties a continuing series'' dirigida per Nagendra Kr Singh i F. Sümer, Anmol Publications PVT. LTD., 2000 {{ISBN |978-812610403-1}}