Rol de gènere: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
||
Línia 5:
La [[sociologia]] estudia els [[rol social|rols socials]] de [[Gènere (sociologia)|gènere]] que hi ha en el [[comportament]] dels homes i les dones, així com les importants diferències que hi ha en la repartició dels [[rol]]s entre ambdós gèneres, que depenen de cada societat, cultura, lloc i època determinats. Estan molt presents en la nostra societat: en els mitjans de comunicació, en la publicitat, en el llenguatge, en l'assignació de responsabilitats i obligacions dins de la família i en el desenvolupament de les relacions afectives. Per exemple, al món occidental, un dels [[rol]]s assignats tradicionalment als [[homes]] és el de ser responsables de les activitats productives i les activitats de representació política, mentre que un dels rols assignats tradicionalment a les [[dones]] és el de ser responsables de les relacions afectives i tenir cura de la llar i les persones dependents.<ref name=lleida/>
Als [[anys 70]] del [[segle XX]] es va començar a parlar del gènere d'una persona referit a la construcció dels diferents rols que la societat associa al [[sexe]], mascle o femella, home o dona, bàsicament substituint la paraula ''sexe'' per ''gènere'', cosa que assumia implícitament que [[dona]] equivalia a [[feminitat]] i [[home]] a [[masculinitat]]. A partir dels [[anys 90]], el [[postmodernisme]] va fer notar que aquesta manera d'entendre la [[sexualitat]] i la societat, [[Binarisme de gènere|dual amb els conceptes masculí-femení]], era gairebé sempre pròpia d'una societat [[androcèntrica]] i [[patriarcal]], que a més considerava inferior allò femení a la masculinitat. Altres models, en canvi, avui consideren que cap persona és únicament femenina ni masculina, que de tota manera aquests dos conceptes són "construccions [[teòriques]] de contingut incert" i posen en qüestió els diferents rols de gènere, atribuint-los únicament funcions limitants, condicionants i reduccionistes en la construcció de la pròpia [[identitat]] i de la [[llibertat]] personal.<ref name="frac">''Les Fractures de L'Estructura Social'', Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. {{ISBN
== Causes ==
| |||