Talarn: diferència entre les revisions

[[Joan Coromines i Vigneaux|Joan Coromines]]<ref>[[Joan Coromines i Vigneaux|COROMINES, Joan]]. "Talarn". Dins ''[[Onomasticon Cataloniae]]. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. VII. Sal-Ve''. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1997. {{ISBN |84-7256-854-7}}</ref> col·loca el topònim «Talarn» entre els topònims d'origen cèltic presents als Pallars. Prové del [[cèltic]] comú «''talos''» (front) amb el sufix també cèltic «''-arnos''», present en diversos topònims del mateix origen. «''Talarnos''» (el lloc del front) seria, doncs, el topònim antic, perfectament intel·ligible si s'arriba a Talarn des del sud-est i es veu el poble dalt de la cinglera que domina la vall de la [[Noguera Pallaresa]].

Segons alguns autors,<ref>[[Llorenç Sànchez i Vilanova|SÀNCHEZ I VILANOVA, Llorenç]]. ''El Pallars. Visió històrica. Pallars Sobirà. Pallars Jussà. Volum Primer''. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias, 1996. {{ISBN |84-477-0566-8}}</ref> Talarn és dels llocs on s'establiren [[Colònia romana|colònies]] en el moment de la romanització.

[[Pascual Madoz]],<ref>[[Pascual Madoz|MADOZ, Pascual]]. "Talarn". Dins ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]''. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil ''Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz''. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. {{ISBN |84-7256-256-5}}</ref> que coneixia bé Talarn, en fa un informe interessant en el seu ''Diccionario geográfico...'', publicat el [[1845]]. Hi diu que és a la punta oriental d'un turó damunt del camí de Salàs, que passa pels peus del turó. El clima és molt sa. Té 150 cases, la major part de dos pisos i de bona distribució interior, en carrers poc planes, llevat d'una, i dues places, anomenades de la Vila i del Castell. Té casa de la vila i una torre al capdamunt de la població, que duu el nom de castell, i és d'antiga i sòlida construcció, que havia servit de presó de partit. Hi ha dues torres més als dos extrems de la població. Hi havia una escola de primeres lletres per a nens, d'una fundació particular, amb 50 nens assistents, i una de nenes pagada pel [[Baronia d'Eroles|baró d'Eroles]], amb una assistència de 20 a 25 nenes.

* BENITO I MONCLÚS, Pere [et al.]. "Castell i vila de Talarn"; "Castell de Casals"; "Despoblat de Casals" i "Despoblat de Sant Esteve de Sabaris". Dins ''El Pallars''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). {{ISBN |84-7739-566-7}}

* [[Josep Maria Gavín i Barceló|GAVÍN, Josep M]]. ''Pallars Jussà''. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). {{ISBN |84-85180-25-9}}

* [[Antoni Pladevall i Font|PLADEVALL, Antoni]] i CASTILLÓ, Arcadi. "Talarn", a ''El Pallars, la Ribagorça i la Llitera''. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). {{ISBN |84-85194-47-0}}