Bíter: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN |
|||
Línia 11:
Una de les maneres de rebaixar l'elevat grau alcohòlic i convertir el combinat en una beguda més refrescant va ser el costum d'afegir [[soda]] a una part de bíter. Aquest habitual costum va popularitzar-se fins al punt que van començar a comercialitzar-se preparats ja barrejats en quantitats fixes, especialment a [[Itàlia]], per les empreses [[Campari]] -que ja en comercialitzava sense rebaixar i encara comercialitza amb força èxit- i [[Cinzano]].
El fet es va fer tan habitual, que popularment avui un '''bíter''' és una [[beguda]] gasosa de [[color]] [[vermell|vermellós]] i de baixa graduació [[alcohol|alcohòlica]] (o fins i tot sense alcohol), obtinguda per maceració i aromatitzada amb les tradicionals substàncies amargues com ara la pell de [[taronja]], l'[[Arrel (botànica)|arrel]] de [[genciana]], la [[quinina]], etc.<ref>Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. {{ISBN
== Vegeu també ==
| |||