Acordió: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m Hi havia unes cometes que no hi tocaven
Línia 34:
En el cas de la cultura popular, i sobretot en la música d’arrel dels Pirineus, el diatònic n'és la variant més tradicional i la més emprada. Tècnicament, l’acordió diatònic té la singularitat que emet només els sons propis de l’escala en què ha estat afinat. Això li restava varietat sonora i durant segle XIX –el període d’auge de l’instrument– li van anar introduint canvis progressivament fins a l’aparició de l’acordió cromàtic, molt més ric. Això va implicar que en el curs del segle XX la varietat diatònica quedés obsoleta i pràcticament desaparegués.<ref name="ICUB"/>
 
A la dècada dels setanta va començar un procés de recuperació de l’instrument molt lligat a les primeres trobades i festivals especialitzats. Algunos de les trobades d'acordionistes de més envergadura se celebren al juliol i són la '''''Trobada d'Acordionistes de Maçaners''''' (Berguedà) i la [[Trobada d'Acordionistes del Pirineu]] d'[[Arsèguel]].{{CN|data=abril de 2015}} A més, a partir d’aquest moment, gran part de la música de nova factura d’inspiració tradicional és composta per ser interpretada amb acordió diatònic.<ref name="ICUB">{{Cultura popular de Barcelona|http://culturapopular.bcn.cat/ca/festes-i-tradicions/personatges-i-elements-festius/acordio-diatonic}}</ref> Fins al 2012, l'antiga «[[Escola Catalana de la Festa|Escola de la Festa]] (Festcat) de [[Llívia]] (la [[Cerdanya]]), programava els seus principals espectacles en la vela de l'acordió.
 
== El Acordeonista ==