Revisió del 00:34, 17 ago 2018 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN ← Edició anterior		Revisió del 11:58, 19 ago 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN Edició següent →
Línia 291: El 1842 completa l'''[[Stabat Mater (Rossini)\|Stabat Mater]]'' i reemplaça aquells fragments fets per Tadolini. Aquesta nova versió, l'autèntica, s'estrenà a París el 7 de gener. [[Gaetano Donizetti]] porta a terme la posterior actuació a Bolonya el 18 de març. Després d'una breu estada a París, on va anar per a rebre atenció mèdica del seu uròleg, a principis d'octubre torna a Bolonya, on probablement tenia la intenció de passar la resta de la seva vida.<ref name=ROF /> A Bolonya, va donar algunes classes de [[cant]] i entre els alumnes tingué a [[Angel Mariani]]<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 33">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 33, pàg. 83'' ({{ISBN \|84 239-4533-2}})</ref> i la [[Marietta Alboni]].<ref name="Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 4, pàg. 172'' ({{ISBN\|84-239-4504-9}})</ref> Però va patir el trasbals provocat pels moviments revolucionaris que sacsejaven Itàlia l'any 1847. Impopular davant els seus compatriotes per l'horror que li provocaven les sedicions populars, Rossini hagué de fer front a l'animositat del poble i hagué de deixar Bolonya per [[Florència]], on es va instal·lar al palau de San Donato, posat a la seva disposició pel príncep Demidoff. L'any següent va tornar a deixar Itàlia i va marxar a França, instal·lant-se en un apartament del carrer de la Chaussée d'Antin, i va passar l'estiu a la seua vil·la de [[Passy]], on feia moltes reunions amb la gent de la lírica parisenca, donà suport a molts d'ells i, sobretot recomanà a l'[[Augusto Vianesi]], que gràcies a Rossini es donà a conèixer com a director d'orquestra d'òpera el [[1858]] a [[París]]. El 15 d'abril de 1857 li va fer un present a la seva esposa Olympe de ''Musique Anodine'', un àlbum pertanyent al seu ''[[Péchés de vieillesse]]'', un títol irònic en què Rossini va agrupar les seves últimes composicions. La casa que Rossini s'havia construït especialment a [[Passy]] (avui destruïda) estava a punt a la primavera de 1859. Els Rossini divideixen el seu temps a París entre el número 2, Chaussée d'Antin, on donen recepcions musicals, i la casa de Passy, que es convertí en un lloc de trobada de la societat musical internacional.<ref name=ROF /> Línia 404: La gran soprano rossiniana [[Marilyn Horne]] va assegurar que "Rossini va ser l'inventor de l'òpera italiana i segueix sent la font principal de la qual han begut tots els altres grans compositors. [[Verdi]] va estudiar molt a Rossini, especialment en els seus primers anys, i en la seva música es nota".<ref name=LV451989>{{ref-notícia\|cognom=Mallofré\|nom=Albert\|títol=Cita al Licen amb Marilyn Horn\|publicació=La Vanguardia\|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1989/05/04/pagina-41/33069319/pdf.html\|data=4 de maig de 1989}}</ref> Les dues germanes cantants d'òpera [[Benita Moreno]] i [[Francisca Moreno]] foren les introductores de l'obra rossiniana a Espanya.<ref name="Enciclopèdia EspasaT">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 36, pàg. 1004'' ({{ISBN \|84 239-4536-7}})</ref> == Obres ==

Gioachino Rossini: diferència entre les revisions