Àhmad Sanjar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Línia 39:
 
===Rivalitat amb el xa de Khwarezm, Atsiz ===
Cap a 1135, les relacions entre Atsiz i Ahmad Sanjar es deterioraren durant una campanya contra el [[gaznèvida]] [[Bahram Shah]] que protegit per Sandjar havia regnat sense quasi incidències fins al 1135 però que en aquest any havia intentat alliberar-se de la tutela del sultà. Atsiz va entrar a l'Afganistan i va ocupar [[Gazni]]. Bahram Shah va fugir. Tornà poc després d'haver jurat fidelitat a Ahmad Sanjar que el va restablir al seu tron de [[Balkh]]. Ahmad Sanjar va retreure a Atsiz d'haver fet matar fidels musulmans.<ref name="cambridge">[http://books.google.fr/books?id=BxRwJUrnr20C&pg=PA144&lr=&sig=_7bqlEhniiaSvgRd26zaDADC9vA#PPA142,M1 ''The Cambridge History of Iran''] per William Bayne Fisher, 1968 {{ISBN |0-521-06936-X}}</ref>
 
El [[1138]], Atsiz es va revoltar obertament contra Ahmad Sanjar. Ocupà una gran part de la regió que voreja l'[[Amudarià]] per travar els moviments de l'exèrcit d'Ahmad Sanjar. Això no va impedir a aquest últim guanyar algunes batalles en particular la presa de la fortaleses d'[[Hazarasp]].<ref name="hazarasp">. '''Hazarasp''', '''Hazorasp''', '''Khazarasp''', (en [[uzbek]]: Xazorasp) és una ciutat de l'[[Uzbekistan]] actual sobre la riba sud de l'Amudarià [http://books.google.fr/books?id=BxRwJUrnr20C&pg=PA144&lr=&sig=_7bqlEhniiaSvgRd26zaDADC9vA#PPA142,M1 ''The Cambridge History of Iran''] per William Bayne Fisher, 1968, {{ISBN |0-521-06936-X}}</ref> Sanjar va executar al fill d'Atsiz i va ocupar Khwarizm. Intentà instal·lar al seu nebot [[Sulayman Shah ibn Muhàmmad]], amb un visir i un atabeg. Aquesta administració directa pels seljúcides no va tenir el suport del corasmis. Tan bon punt Sanjar va abandonar Merv, Atsiz va tornar del seu refugi al [[Gurgan]], el poble es va revoltar i va expulsar a Sulayman Shah.<ref name="cambridge" /> Després del 1140 Sandjar va arribar a un acord de pau amb els ismaïlites.
 
El 1141, el prestigi d'Ahmad Sanjar continuava malgrat tot sent important. Atsiz jutjà prudent fer-li submissió.<ref name="cambridge" /> Llavors els karlucs es van revoltar contra el karakhànida Mahmud Khan de Samarcanda i van cridar en ajut als kara-kitai (els antics [[Kitan]] o [[Liao]] dels xinesos); Mahmud va demanar ajut al seu sobirà Sandjar. La cort coràsmia va sol·licitar a Sanjar de marxar en campanya contra els [[Kara-kitai|kara kitais]]: la seva glòria en sortiria augmentada i el país es trobaria protegit. Però Sanjar va patir una derrota seriosa contra els Kara-kitai, a l'[[estepa de Katwan]] a [[Ushrusana]], i els invasors penetraren al Khwarizm. Tretze mil homes del sultà van morir a la batalla i el seu campament fou capturat; el seu equipament, l'harem i la seva primera esposa Tarkhan Khatun foren també capturats. Aquesta derrota va demostrar al poble que Sanjar no era invencible contràriament al que es creia fins aleshores.<ref name="early" /> Quand Sanjar i Mahmud Khan es va retirar de Transoxiana davant els Kara-kitai es van dirigir al Khorasan, a [[Termez]] i [[Balkh]], i Atsiz (que s'havia declarat vassall dels kara-kitai) i els invasors el van seguir i van prendre [[Sarakhs]] i [[Merv]].<ref>una tradició dels historiadors àrabs diu que Atziz havia instigat la invasió per venjar la mort del seu fill Atligh per orde de Sandjar, però no hi ha proves i fins i tot sembla improbable</ref> La primavera següent Atsiz va ocupar [[Nishapur]]; la ''khutba'' fou pronunciada en el seu nom durant diversos mesos. Rashid al-Din Vatvat, poeta a la cort d'Atsiz, va escriure que els seljúcides estaven en el declivi mentre que els khwarizmshahs augmentaven la seva potència.<ref name="cambridge" />